1907 - Crisis monetària

CRISIS MONETÀRIA Des de fa algun temps, ocupa lloc preferent en els diaris lo que anomenen el Krach dels Estats Units, o sigui el daltabaix produït en aquest país per una gran carestia de numerari lo qual ha ocasionat un disbarat de suspensions de pagos i altres conflictes econòmics en quasi totes les societats financeres nord-americanes. L’or ha fugit! Aquesta exclamació com un paborós correcames s’ha anat estenent pel país dels yankis explotant amb trons transcendentals per aquí i per allà.. Les liquidacions esdevenien impossibles, la banca i el córners quedaven negats en una mar de documents fiduciaris i entretant el metall encunyat que restava corria a colgar-se en els més introbables amagatalls. Les grans empreses han demanat socors i per fer cara al desastre hi han hagut grans capitalistes que han engegat les rescloses de les seves arques; l'Estat vinga a fabricar moneda, Mr. Rokefeller ha deixat 10 milions de dollars... al 10 per cent; procedents del Banch d’Inglaterra, el Lusitania porta a través del Atlàntic 2 milions de lliures esterlines; és a dir una riuada d’or per valor de molts centenars de milions s’és abocada a contrarestar el pànic. Sembla que això es va aconseguint, fent creure les darreres noticies que aviat quedarà restablerta la normalitat. De les causes principals d’aquest desequilibri sembla que podrien donar-ne raó certs lladres (aquesta és la paraula) que per tot arreu on hi ha Borses i negocis basats en el crèdit procuren armar tempestats a fi d’omplir-se ells les butxaques quan la gent quieta s’esvera i mira de salvar-se com pot; sols que en aquella terra on tot és descomunal i monstruós aquesta vegada ha alcançat proporcions enormes la jugada. Un trust de capitalistes va apoderar-se de la major part d’accions d’un Banc: disposant dels capitals d’aquest en coparen un altre i així successivament fins a poder fer jugar una quantitat fabulosa amb la qual quedaren amos del mercat. Una volta els petits capitals s’hagueren esporuguit, inconscientment agreujaren el conflicte, secundant amb la seva retirada el joc dels agiotistes. Diuen que el President de la República i el seu govern estan decidits a posar en planta enèrgics medis que dificultin tant criminals pertorbacions. Gazeta Montanyesa de 9 novembre

1907 - Una carta de Tortosa

UNA CARTA DE TORTOSA Un jove del Col•legi Màxim que la Companyia de Jesús té a Roquetas, en la vall de Tortosa, ha escrit una relació detallada quasi hora per hora de la creixença de les aigües i dels efectes de la inundació. Resumint, diu la relació del jove jesuïta, l’avinguda dels dies 22, 23, 24 i 25 ha sigut de les més grans no sols per l'immens cabdal d’aigua que portava sinó principalment per lo molt que ha durat. L’altura màxi¬ma ha sigut en el Col•legi de 175 m. Sols ha faltat 0’50 m. per arribar a l’altura de la riuada de 1797, la més grossa que registra l'historia de Tortosa. Mes tenint en compte que dins la ciutat de Tortosa ha arribat a més d’un pam sobre la senyal de la del 1787, i tenint presents les mudances que ha sofert la topografia d’aquesta vall en l’espai de cent anys, pot ben assegurar-se que l’avinguda d'enguany ha sigut igual si no major que la del 9 d'Octubre de 1787. El riu anà creixent 58 hores. La inundació fou molt repentina, i per això la tribulació de la gent i les desgràcies foren majors. Els PP. Faura, Abadal i Llussà a les 8 del mati del dimecres (dia 23), sortiren per assistir als necessitats i moure la gent a defensar-se i auxiliar-se. I els nostres distingits compatricis, PP. Abadal i Llussà, corregueren amb aigua fins a cintura a socorre a unes dones que cridaven desesperadament. El P. Cirera, director de l’Observatori, no s’havia mogut casi un moment del costat de l’alcalde de Roquetes, corrent d’un punt a l’altre per acudir al auxili dels necessitats. El P. Llussà trobà en l’hospital de Jesús quatre mariners que mig malalts encara s’oferiren amb un acte sublim de caritat a prendre una barca i junt amb el Cabo de la Guàrdia Civil, que havia sigut mariner, es llençaren, al riu salvant amb grans esforços 150 persones. L’extensió de l’aiguat fou d’uns cinc kilòmetres. Gazeta Montanyesa de 9 de novembre

1907 - El temps

Continua el temps plujós. Dimecres al capvespre amenaçava haver-hi qualsevol disbarat. El ponent cobert d’espessa i ne¬gra nuvolada amb un continuat llampeguejar i remor fonda de trons feia recordar l’esglaiadora vesprada del 7 d'Octubre de 1863 que la nostra Ciutat castigada amb aquell terrible aiguat; el temporal anà avançant i tota la nit durà la burina, essent el moment culminant envers les tres de la matinada en que la pluja era torrencial i l'aparato elèctric formidable. Els estadants de les vores del Meder i del Gurri estaven de vetlla i alguns veïns del carrer de Sant Francesc passaren la nit a Plaça sota les Voltes. Les crescudes de dits rius foren ben notables; la Riera tragué les palanques del Remei i s’emportà la terra movible deixant al descobert l’estrep de la part del carrer de Sant Pere, i el Gurri pujà un metre i mig. Ahir tinguérem a la tarda alguna ullada de sol vergonyós i avui presentava una matinada esplèndida, però de seguida s’ha enlleganyat i a les onze tornava ploure abundantment sense parar, fins que han sigut les quatre d’aquesta tarda. Els astròlegs d'en Perrussa ahir i avui al matí encara anunciaven bon temps. Si es descuiden! Gazeta Montanyesa de 9 de novembre

1907 - Actuació dels Mossos de l'Esquadra

Aquests dies han sigut entregats a l’autoritat judicial pels Mossos de l'Esquadra dos lladregots que robaren dos perols a unes masoveries de Sentfores. Els que encara no han sigut presos, amb tot i lo molt que s’ha enraonat, són els autors d’un robatori de pells cordites que hi hagué la nit del dimecres anterior en l’adoberia de D. Ramon Alier. Gazeta Montanyesa, de 9 de novembre