1907 - Crisis monetària

CRISIS MONETÀRIA Des de fa algun temps, ocupa lloc preferent en els diaris lo que anomenen el Krach dels Estats Units, o sigui el daltabaix produït en aquest país per una gran carestia de numerari lo qual ha ocasionat un disbarat de suspensions de pagos i altres conflictes econòmics en quasi totes les societats financeres nord-americanes. L’or ha fugit! Aquesta exclamació com un paborós correcames s’ha anat estenent pel país dels yankis explotant amb trons transcendentals per aquí i per allà.. Les liquidacions esdevenien impossibles, la banca i el córners quedaven negats en una mar de documents fiduciaris i entretant el metall encunyat que restava corria a colgar-se en els més introbables amagatalls. Les grans empreses han demanat socors i per fer cara al desastre hi han hagut grans capitalistes que han engegat les rescloses de les seves arques; l'Estat vinga a fabricar moneda, Mr. Rokefeller ha deixat 10 milions de dollars... al 10 per cent; procedents del Banch d’Inglaterra, el Lusitania porta a través del Atlàntic 2 milions de lliures esterlines; és a dir una riuada d’or per valor de molts centenars de milions s’és abocada a contrarestar el pànic. Sembla que això es va aconseguint, fent creure les darreres noticies que aviat quedarà restablerta la normalitat. De les causes principals d’aquest desequilibri sembla que podrien donar-ne raó certs lladres (aquesta és la paraula) que per tot arreu on hi ha Borses i negocis basats en el crèdit procuren armar tempestats a fi d’omplir-se ells les butxaques quan la gent quieta s’esvera i mira de salvar-se com pot; sols que en aquella terra on tot és descomunal i monstruós aquesta vegada ha alcançat proporcions enormes la jugada. Un trust de capitalistes va apoderar-se de la major part d’accions d’un Banc: disposant dels capitals d’aquest en coparen un altre i així successivament fins a poder fer jugar una quantitat fabulosa amb la qual quedaren amos del mercat. Una volta els petits capitals s’hagueren esporuguit, inconscientment agreujaren el conflicte, secundant amb la seva retirada el joc dels agiotistes. Diuen que el President de la República i el seu govern estan decidits a posar en planta enèrgics medis que dificultin tant criminals pertorbacions. Gazeta Montanyesa de 9 novembre