1896 - El jurado en Vich - El crimen de Pruit

1896-03-28 LA VANGUADIA El Jurado en Vich El crimen de Pruit 26 marzo de 1896, Señor Director de LA VANGUARDIA. Muy señor mío: No transmití anoche la última parte del juicio por Jurados celebrado en esta ciudad, para ver y fallar la causa seguida contra Juan Traveria Plana, por el doble asesinato cometido en la rectoría de Pruit, porque fue de todo punto imposible, siendo como es limitado el servido telegráfico de esta población. La incluyo, pues, a continuación el relato final de dicho juicio. Después de la acusación del Ministerio público, de que hablé en mi telegrama, empezó, su informe la defensa del procesado, encargada al distinguido letrado señor Masferrer, manifestando en sus conclusiones que debe considerarle a su defendido como autor de dos homicidios que tuvieron por móvil la venganza. Bajo este supuesto, señala los atenuantes de arrebato y obcecación y termina pidiendo a la Sala que no admita ninguna de las agravantes denunciadas por el señor Fiscal. Terminada la defensa, el Presidente, señor Moreno, hace un resumen magistral, relatando los hechos con todos sus detalles y recomendando al Jurado en sentidas frases el cumplimiento de su misión fiando tan solo en el deber de la conciencia. Después de esta notable oración forense se ha reunido el tribunal del Jurado, pronunciando el siguiente Veredicto 1.ª pregunta- Juan Traveria Planas ¿es culpable de haber, en las primeras horas de la noche del 16 de abril del pasado año 1895, hecho sobre Pedro Bocassa, en la cocina de la casa rectoral de Pruit, un disparo de arma de fuego, que destrozándole la cabeza le produjo la muerte instantánea?—Sí. 2.ª Juan Traveria Planas ¿es culpable de haber, en las primeras horas de la noche del 16 de abril de 1895, hecho un disparo de arma de fuego, en la cocina de la casa rectoral de Pruit, sobre la fámula ó mayordoma María Rossanés, ocasionándole una herida en el cuello de tanta gravedad que le produjo la muerte momentos después?—Sí. 3.ª Juan Traveria ¿es culpable, por efecto del disparo primero, de haber causado á José Rossanés, que se hallaba también en dicha habitación, una ligera herida, de la que curó a los ocho días sin necesidad da asistencia facultativa?—Sí. 4.ª Juan Traveria ¿es culpable de haberse presentado en el día 16 de abril de 1895, penetrando escondido en la casa rectoral de Pruit, realizando los hechos comprendidos en las preguntas anteriores, con el propósito de apoderarse del dinero ó intereses que le fuera dable al objeto de contraer matrimonio?—Sí. 5.ª Para dirigir al acusado Traveria el disparo que produjera la muerte de Pedro Bocassa, ¿Lo hizo por detrás, cuando aquél cenaba sobre uno de los bancos de la cocina, sacando la boca de la escopeta por un agujero que había en aquél y sin que el finado pudiera darse cuenta, preveer, ni evitar éste?—Sí. 6.ª Juan Traveria ¿hizo el disparo que causara la muerte á la Marta Rossanés, cuando ésta, sorprendida y alarmada del que privara de la vida al Bocassa, salía demandando auxilio, sin poder reprimir ni repeler la agresión de que era objeto, ni oponer resistencia alguna?—Sí. 7.ª El acusado, para realizar su propósito de apoderarse de los intereses que le fuera dable, en la casa rectoral de Pruit, donde anteriormente había servido como monaguillo, ¿se proveyó de una escopeta, compró los cartuchos necesarios y un cuchillo y para defenderse si hubiera hallado resistencia?— Sí. 8.ª ¿El acusado estuvo acechando durante todo el día 16 de abril de 1895 la casa rectoral de Pruit, introduciéndose en ella en las últimas horas de la tarde y escondiéndose en una de las cuadras, en donde después de armar y cargar la escopeta esperó á que los que se hallaban en ella cumpliendo sus deberes religiosos, empezaran á cenar, siendo las ocho de la noche?—Sí. 9.ª Los hechos descritos en las tres preguntas primeras ¿se llevaron á cabo en la casa rectoral de Pruit, donde se hallaba Pedro Bocassa y servía como fámula María Rossanés?—Sí. 10.ª ¿Provocaron éstos lo sucedido?—No. 11.ª Juan Traveria ¿ha sido penado por al delito de robo, por sentencia firme de 10 de octubre de 1895?—Sí. 12.ª ¿Existían entre el acusado y el finado Bocassa resentimientos anteriores que llevaran al primero á vengarse de éste?—No. 13.ª ¿Realizó Traveria los hechos objeto de procedimiento ante el deseo de llevar a cabo lo antes posible su matrimonio con una joven hija del vecino de Mataró en cuya casa servía y cuya idea le dominó á impulso de ello?—No. 14.ª ¿Disparó el acusado Traveria sobre la Maria Rossanés, causándole la muerte, ante el temor de que los gritos le descubrieran y ésta le conociera por haber servido en la casa?—Sí. Sentencia El Tribunal de derecho ha condenado á Juan Traveria Plana á la pena de muerte en garrote vil, 2.500 pesetas de indemnización a cada una de las familias de las víctimas, pago de costas, inhabilitación perpetua y que en caso de indulto se le aplique la pena inmediata. —La vista terminó a las once y media de la noche.— Marcial.

1907 - Crisis monetària

CRISIS MONETÀRIA Des de fa algun temps, ocupa lloc preferent en els diaris lo que anomenen el Krach dels Estats Units, o sigui el daltabaix produït en aquest país per una gran carestia de numerari lo qual ha ocasionat un disbarat de suspensions de pagos i altres conflictes econòmics en quasi totes les societats financeres nord-americanes. L’or ha fugit! Aquesta exclamació com un paborós correcames s’ha anat estenent pel país dels yankis explotant amb trons transcendentals per aquí i per allà.. Les liquidacions esdevenien impossibles, la banca i el córners quedaven negats en una mar de documents fiduciaris i entretant el metall encunyat que restava corria a colgar-se en els més introbables amagatalls. Les grans empreses han demanat socors i per fer cara al desastre hi han hagut grans capitalistes que han engegat les rescloses de les seves arques; l'Estat vinga a fabricar moneda, Mr. Rokefeller ha deixat 10 milions de dollars... al 10 per cent; procedents del Banch d’Inglaterra, el Lusitania porta a través del Atlàntic 2 milions de lliures esterlines; és a dir una riuada d’or per valor de molts centenars de milions s’és abocada a contrarestar el pànic. Sembla que això es va aconseguint, fent creure les darreres noticies que aviat quedarà restablerta la normalitat. De les causes principals d’aquest desequilibri sembla que podrien donar-ne raó certs lladres (aquesta és la paraula) que per tot arreu on hi ha Borses i negocis basats en el crèdit procuren armar tempestats a fi d’omplir-se ells les butxaques quan la gent quieta s’esvera i mira de salvar-se com pot; sols que en aquella terra on tot és descomunal i monstruós aquesta vegada ha alcançat proporcions enormes la jugada. Un trust de capitalistes va apoderar-se de la major part d’accions d’un Banc: disposant dels capitals d’aquest en coparen un altre i així successivament fins a poder fer jugar una quantitat fabulosa amb la qual quedaren amos del mercat. Una volta els petits capitals s’hagueren esporuguit, inconscientment agreujaren el conflicte, secundant amb la seva retirada el joc dels agiotistes. Diuen que el President de la República i el seu govern estan decidits a posar en planta enèrgics medis que dificultin tant criminals pertorbacions. Gazeta Montanyesa de 9 novembre

1907 - Una carta de Tortosa

UNA CARTA DE TORTOSA Un jove del Col•legi Màxim que la Companyia de Jesús té a Roquetas, en la vall de Tortosa, ha escrit una relació detallada quasi hora per hora de la creixença de les aigües i dels efectes de la inundació. Resumint, diu la relació del jove jesuïta, l’avinguda dels dies 22, 23, 24 i 25 ha sigut de les més grans no sols per l'immens cabdal d’aigua que portava sinó principalment per lo molt que ha durat. L’altura màxi¬ma ha sigut en el Col•legi de 175 m. Sols ha faltat 0’50 m. per arribar a l’altura de la riuada de 1797, la més grossa que registra l'historia de Tortosa. Mes tenint en compte que dins la ciutat de Tortosa ha arribat a més d’un pam sobre la senyal de la del 1787, i tenint presents les mudances que ha sofert la topografia d’aquesta vall en l’espai de cent anys, pot ben assegurar-se que l’avinguda d'enguany ha sigut igual si no major que la del 9 d'Octubre de 1787. El riu anà creixent 58 hores. La inundació fou molt repentina, i per això la tribulació de la gent i les desgràcies foren majors. Els PP. Faura, Abadal i Llussà a les 8 del mati del dimecres (dia 23), sortiren per assistir als necessitats i moure la gent a defensar-se i auxiliar-se. I els nostres distingits compatricis, PP. Abadal i Llussà, corregueren amb aigua fins a cintura a socorre a unes dones que cridaven desesperadament. El P. Cirera, director de l’Observatori, no s’havia mogut casi un moment del costat de l’alcalde de Roquetes, corrent d’un punt a l’altre per acudir al auxili dels necessitats. El P. Llussà trobà en l’hospital de Jesús quatre mariners que mig malalts encara s’oferiren amb un acte sublim de caritat a prendre una barca i junt amb el Cabo de la Guàrdia Civil, que havia sigut mariner, es llençaren, al riu salvant amb grans esforços 150 persones. L’extensió de l’aiguat fou d’uns cinc kilòmetres. Gazeta Montanyesa de 9 de novembre

1907 - El temps

Continua el temps plujós. Dimecres al capvespre amenaçava haver-hi qualsevol disbarat. El ponent cobert d’espessa i ne¬gra nuvolada amb un continuat llampeguejar i remor fonda de trons feia recordar l’esglaiadora vesprada del 7 d'Octubre de 1863 que la nostra Ciutat castigada amb aquell terrible aiguat; el temporal anà avançant i tota la nit durà la burina, essent el moment culminant envers les tres de la matinada en que la pluja era torrencial i l'aparato elèctric formidable. Els estadants de les vores del Meder i del Gurri estaven de vetlla i alguns veïns del carrer de Sant Francesc passaren la nit a Plaça sota les Voltes. Les crescudes de dits rius foren ben notables; la Riera tragué les palanques del Remei i s’emportà la terra movible deixant al descobert l’estrep de la part del carrer de Sant Pere, i el Gurri pujà un metre i mig. Ahir tinguérem a la tarda alguna ullada de sol vergonyós i avui presentava una matinada esplèndida, però de seguida s’ha enlleganyat i a les onze tornava ploure abundantment sense parar, fins que han sigut les quatre d’aquesta tarda. Els astròlegs d'en Perrussa ahir i avui al matí encara anunciaven bon temps. Si es descuiden! Gazeta Montanyesa de 9 de novembre

1907 - Actuació dels Mossos de l'Esquadra

Aquests dies han sigut entregats a l’autoritat judicial pels Mossos de l'Esquadra dos lladregots que robaren dos perols a unes masoveries de Sentfores. Els que encara no han sigut presos, amb tot i lo molt que s’ha enraonat, són els autors d’un robatori de pells cordites que hi hagué la nit del dimecres anterior en l’adoberia de D. Ramon Alier. Gazeta Montanyesa, de 9 de novembre

1907 - Ajudes des de Torelló per les inundacions

D. Andreu Palanca ens comunica, y amb gust ho consignem, que en la funció celebrada en el seu cinematògraf Canigó de Torelló, el dia 1 del corrent mes, a favor dels damnificats per les darreres inundacions, s’obtingué un benefici líquid de 213.25 pessetes que han sigut entregades al senyor President de la Diputació de Barcelona per que arribin al seu destí.

Mereix mil lloances el senyor Palanca per aquesta bona obra.

Gazeta Montanyesa de 9 de novembre de 1907

1907 - Aiguats a Tortosa

TORTOSA

Seria llarg de comptar, conte de mai acabar la trista relació de les escenes desenrotllades; i com l’espai de que dis­posem és prou curt pera descriure-les, ens limitarem a consignar que més de dues mil famílies es salvaren dalt de la teulada de llurs casetes de camp, que a l’hort de la Punta, la família d'en Garradures, que s'havia refugiat al teulat, fou arrastrada per l’aigua, morint ofegats el pare i dos fills, quedant la dóna i un matrimoni que amb ells estava, enganxant-se una figuera a on es varen salvar miraculosament. Les barques de salvament que des de Vinaroz, Benicarló i Ampolla havien vin­gut a socorre’ns, realitzaren actes de verdader heroisme, arreplegant a infeliços que nedaven sobre un fust, a altres que restaven penjats hores i hores als cadirons de teulades ensorrades i a una infi­nitat de sers humans que esperaven la mort més espantosa dalt dels arbres.

 

Jardins del Parch

¡El riu ha minvat! ¡L'espantable monstre que amb el ronc marmolejar dels seus galdirots ha sembrat de mort la xamosa horta i de ruïna als comer­ciants de la ciutat ha servat ja a son cau!

Lo pont de N. S. de la Cinta invadit pel riu

Aparentment, ha tornat ja l'alegria als cors!...

Carrer de la Rosa y Bisbe Aznar

Ha lluit novament el sol en mig d’un cel blau orejat per la tramuntana; però els casals esberlats van esbandint-se fins a terra, i la terra ¡oh la terra ben fe­inada i conreuada!... aquesta se n'anat riu avall per a endinsar-se als abims d’aquesta mar pidoladora en quin fons jauen tantíssims tresors, símbol del treball i del estalvi!

L'escorxador (en construcció)

Francisco Mestre I Noé.

1907 - Estanco de San Juan de Vilatorrada

ESTANCO  DE SAN JUAN DE VILATORRADA

Estanco de San Juan de Vilatorrada

En esta población la corriente arrastró géneros y, ocasionó grandes desperfectos en las fabricas de los señores Gallifa, Vila y Compañia, Borrás y Borés, y además se derrumbó la casa en que se hallaba enclavado el estanco, habiendo los inquilinos tenido escaso tiempo para ponerse a salvo con el agua en la cintura.

La Hormiga de Oro, de 26 de octubre

1907 - Desig de sol

Petites cròniques

Pagesos, vilatans, obrers, senyors, és a dir tothom desitja sortir del remull permanent en que aquesta tardor ens ha posat. Aviat esdevindrà universal un cor de   veus humides entonant de cara al cel:

Doneu-nos sol!

Doneu-nos llum que ens faci viure!

De bolets, Senyor, ja n’estem enfitats. Que surti el sol i n’acabi la nissaga per aquest any! Doneu-nos llum sense sedassos, doneu-nos foc per eixugar-nos, que anem ben xops!

Com l’enyorem ara la serena, la diafani­tat! Acostumats a trascar per entre núvols i foscors en tots els aspectes de la vida, veient-ne per dins i per fora, en el món de les idees i en el social; emboirat el present i no gens clar el pervindre, només faltava que el cel ens amagui les seves blavors i l’atmosfera persisteixi espessa! Com ho faran els vellets que ja veien arribat el temps d’arrossegar llurs cossos esmorteïts per paratges arrecerats? Com ho farem els que anàvem a esbandir en plena natura els nostres esperits masegats i tèrbols?

El fred no ens presenta aquesta vegada ba­talla descoberta, vindrà amb traïció després d’haver-nos deprimit amb l’avançada d’un aliat porfidiós. L’hivern ja arribarà amb les seves crueltats però abans ens cal entristir diluint les nostres energies, esllavissant-nos el congost, do­nant caràcter de clixé esguerrat a la naturale­sa durant l’època del tràmit, fent-nos relliscós el camí! Per això fins que el defalliment ens deixi afònics, clamarem:

Doneu-nos sol!

Doneu-nos llum que ens faci viure!

Fins els capellans ajunten a les nostres les seves veus que empenyen cada dia altars amunt la mateixa exclamació convenientment acomodada a les fórmules llatines del Missal romà. Prou aigua, prou bromes! Senyor, aclariu!

JOHAN DE VICH.

      Gazeta Muntanyesa, de 6 de novembre

1907 - Mostres de caritat per les inundacions

CRIDA DE CARITAT

La distingida escriptora D.^a Carme Karr, directora de «Feminal» ha tramés per es­tampar-la en el nostre periòdic la següent crida de caritat, que ens fem pròpia, i que desitgem ressoni per tot Catalunya.

«A LES DONES

¡Oh! germanes benvolgudes, escolteu:

La nostra hermosa Catalunya es veu avui flagel·lada per terrible dissort:  Co­marques anegades, collites perdudes, po­bles enrunats, fills sense mare, mares sen­se fills, famílies sense llar.  I si en lo que foren els nostres fèrtils encontrades, regnen avui la misèria i la mort, vosaltres, oh dones, qui viviu rodejades de benestar, de pau i d’esperança, heu de pensar en els pobres inundats, ¿no ho sentiu així?

Aixequeu els cors i ajudeu a les vostres germanes sofertes. La caritat és la virtut més grata als ulls del Creador, i la qui guià tots els passos del diví Jesús, sobre la terra; és la qui fa resplandir de més bellesa els ulls i el front de la dona.

Doneu, doncs, ¡oh, dones! tot quant podeu per els  inundats  que pateixen fam, fred i tristesa.

La Revista «Feminal», inicia una obra que espera trobarà ressò en les vostres àni­mes caritatives.

Us demana donatius per fer una tóm­bola o una venda de caritat; i desitjaria que els objectes que la constituïssin (sigui en obres d'Art, o utilitàries) fossin fruit de les vostres mans o de la vostra intel·ligència.

¿ Qui de vosaltres, les dones, no esmerça un poc de temps, o de diners—al dia,— en frivolitats? Doncs, aquest temps i aquests diners que siguin llavor fecunda per eixugar llàgrimes i aliviar misèries.

«Feminal» atendrà qualsevol altra ini­ciativa que li sigui oferta, i prega des d’ara a les persones que vulguin contribuir a aquesta gran obra de caritat i d’humanisme, que tinguin a bé indicar llurs noms i adreces,—amb la qualitat del donatiu que pensen destinar als fins indicats,—a la Di­recció de «Feminal», Mallorca, 287, Bar­celona.

      Gazeta Muntanyesa, de 6 de novembre