Petites cròniques
Pagesos, vilatans, obrers, senyors, és a dir tothom desitja sortir del remull permanent en que aquesta tardor ens ha posat. Aviat esdevindrà universal un cor de veus humides entonant de cara al cel:
Doneu-nos sol!
Doneu-nos llum que ens faci viure!
De bolets, Senyor, ja n’estem enfitats. Que surti el sol i n’acabi la nissaga per aquest any! Doneu-nos llum sense sedassos, doneu-nos foc per eixugar-nos, que anem ben xops!
Com l’enyorem ara la serena, la diafanitat! Acostumats a trascar per entre núvols i foscors en tots els aspectes de la vida, veient-ne per dins i per fora, en el món de les idees i en el social; emboirat el present i no gens clar el pervindre, només faltava que el cel ens amagui les seves blavors i l’atmosfera persisteixi espessa! Com ho faran els vellets que ja veien arribat el temps d’arrossegar llurs cossos esmorteïts per paratges arrecerats? Com ho farem els que anàvem a esbandir en plena natura els nostres esperits masegats i tèrbols?
El fred no ens presenta aquesta vegada batalla descoberta, vindrà amb traïció després d’haver-nos deprimit amb l’avançada d’un aliat porfidiós. L’hivern ja arribarà amb les seves crueltats però abans ens cal entristir diluint les nostres energies, esllavissant-nos el congost, donant caràcter de clixé esguerrat a la naturalesa durant l’època del tràmit, fent-nos relliscós el camí! Per això fins que el defalliment ens deixi afònics, clamarem:
Doneu-nos sol!
Doneu-nos llum que ens faci viure!
Fins els capellans ajunten a les nostres les seves veus que empenyen cada dia altars amunt la mateixa exclamació convenientment acomodada a les fórmules llatines del Missal romà. Prou aigua, prou bromes! Senyor, aclariu!
JOHAN DE VICH.
Gazeta Muntanyesa, de 6 de novembre
No hay comentarios:
Publicar un comentario