1907 - Els "lleons" de l'Ajuntament de Vic

Lleons i escuts

A Vilafranca del Penedès s’ha suscitat una qüestió sobre l’escut d’armes de la seva Vila i amb aquest motiu se’ns ha demanat, si és que pot trobar-se, des de quan sustenta l’escut de Vic els lleons i en virtut de que s’hi introduïren.

Aquesta pregunta he de contestar-la dient que la senyal de Vic no té lleons entre les seves figures, sinó que algunes vegades, i no amb regularitat, s’han posat dos lleons com a tenants, suports, sustentors o presentadors de les armes de nostra Ciutat.

Així hi ha molta diferència entre els lleons figures integrants d’un escut o complements accidentals del mateix. I dic accidentals, puix que les armes de Vic casi sempre s’han presentat en forma de tarja losanjada amb les seves creus i barres, abrigada o no per corona reial sense diademes, i sols algunes vegades com a complement ornamental s’han afegit dos lleons o dos àngels que aguanten la tarja.

D’escuts de Vic sostinguts per lleons en conec des del començament del segle XVI, figurant avui els més antics que sé en la porta principal de nostra Casa la Ciutat i sobre una finestra del Saló de la Columna, desgraciadament tapada amb tot i que tinc la notícia de que devia ésser una bonica obra ornamental. Aquests dos escuts són del temps apuntat en que es feu l’obra nova de la Casa del Consell i de la que en tinc curioses noticies. De l‘escut de sobre tal finestra puc dir-ne que està ben citat en el contracte d’esculpir tal obertura, fet entre els Consellers i mestre Joan Cavallers provençal, el dia 27 de Setembre de 1509. En aquest tracte es fixa que el picapedrer farà sobre la ho del mig dos letons qui tinguen la senyal de la Ciutat ab ten reuestiment qui stigne en molure ab tres filades de pedre picade. (Curia Fumada. Lli­bre de Sentencies Arbitrals de Bernat de Prat).

Altre magnífic escut de Vic amb lleons hi ha en la fatxada de la torre de la Casa Co­munal. Figura ja senyalat en el projecte de reconstrucció del edifici fet pel Carmelita Descalç Fra Joseph de la Concepció dit El Tracista, pels anys de 1670, projecte que con­tingut en un volum i dibuixat en fulles de pergamí conservem en el Museu Episcopal.

He apuntat que els lleons sostenidors dels es­cuts de Vic a voltes estan substituïts per àngels. Així succeeix en la magnifica plan­xa que figura a la portalada del Memorial de los servicios que desde el año 1689  hasta  el de 1697 hizo la Ciudad de Vique al Rey Nuestro Señor, imprès en 1698. Aquesta là­mina fou oberta al aiguafort pel Salvador Serdanya, essent al segle XVIII reproduïda al buril pel Anastasi Lleopart, veient-se així en algun cartell de Conclusions de l’any 1739 i conservant-se encara la planxa en el Museu Episcopal. En dos balcons laterals de la citada torre de nostra Casa la Ciutat hi ha altre escut amb àngels, per més que no figura se­nyalat en  el  projecte de Fra Josèph de la Concepció.

Molts altres senyals de la Ciutat podria ci­tar en que, amb tot i cabre lleons o àngels en l’espai a on estan esculpits, l’artista es limità a fer-hi algun motiu ornamental. Tot això in­dica lo que deia abans respecte a l’accidentalitat dels lleons en el nostre escut.

Anteriors a aquests, sols conec monedes i segells i edificis a on s’hi veuen les ar­mes de Vic sense tenants de cap classe.

Això es lo que sé i puc dir.

JOSEPH GUDIOL I CUNILL, Pvre.

          Gazeta Montanyesa, de 2 d'octubre

1907 - El Cinematógrafo Canigó

No asistimos el domingo último al Cinematógrafo Canigó, de consiguiente no podemos hablar por cuenta propia; pero, según nos dicen, la exhibición de las pe­lículas Operaciones sobre cuerpos animados, que tanta curiosidad despertaron, no fueron como era de esperar, del agrado del público, y algunas individuas y tam­bién algunos individuos tuvieron que re­tirarse y ser acompañados a sus casas. Y según nos añaden, todavía no fue ésta la parte más repugnante del espectáculo, pues en alguna de las películas sensacionales aparecieron detalles que no debie­ron haber aparecido. Así se nos mani­fiesta.

El Norte Catalán, de 9 de septiembre

1907 - El ciclista arrollador

Hazañas de un ciclista. El sábado anterior un ciclista que pasaba, disparado como un rayo, por la calle de Gurb, arrolló a una pobre mujer. Un sujeto que acertaba a pasar en aquella ocasión, qui­so castigar al sportman con un solemne garrotazo, pero lo hizo con tanta furia que resbaló y también cayó en  tierra. El de la bicicleta, naturalmente, procuró escurrir el bulto, para que su apaleador diera en falso, pero lo ejecutó con tan mala fortuna que cayó asimismo tan lar­go como era, en medio de la calle. Finalmente, al levantarse el ciclista y montar de nuevo sobre su famoso vehículo, chocó por segunda vez contra otra mujer, que al igual que la primera fue derribada en tierra.

De manera que la calle de Gurb pare­cía, aunque por breve rato, el campamen­to de Casablanca.

Gracias a Dios, aunque los percances fueron muchos, no tuvieron consecuen­cias fatales.

           El Norte Catalán, de 14 de septiembre

1907 - Accidente de carro

En la Rambla del Hospital un carro cayó en el arroyo inferior, frente la calle de San Justo, o sea, al pie de la huerta de Rocafiguera. Aunque el salto no es menu­do, ni la caballería ni el carro sufrieron daños de consideración.

El Norte Catalán, de 14 de setiembre

1907 - Reapertura de cinematógrafo

Ha abierto de nuevo sus puertas al público el Cinematógrafo Canigó, des­pués de haber permanecido una tempora­da cerrado a causa de los fuertes calores.

Para la primera sesión de la nueva tem­porada que se verificó el domingo último, anunció la película de actualidad Los su­cesos de Casablanca. — Desembarco de tropas.

         El Norte Catalán, de 31 de agosto

1907 - Relojes desacompasados II

Los relojes de esta ciudad han conti­nuado, a principios de esta semana, en la misma tesitura que la anterior, con la sola diferencia de haber trocado los papeles, el más progresista pasó a ser el más retrógrado y viceversa; dejando aparte el del Carmen, el cual el martes por la mañana tuvo la humorada de dar las diez cuando no pasaban de las siete. Ahora, hace unos días qua van todos conformes.

El Norte Catalán, de 31 de agosto

1907 - Relojes desacompasados I

Después de andar tanto tiempo acor­des los relojes de esta ciudad, que no daban motivo de queja, desde hace pocos días vuelven a las andadas.

Ha habido día que el más progresista o adelantado ha sido el de la Catedral, ¡parece imposible! Luego seguían los del Carmen y de la Piedad, resultando el más retrógrado el de las Casas Consisto­riales. ¡Que anomalías!

Decimos mal, el más retrógrado de todos es el que lleva en el bolsillo el que estas líneas escribe… ¡Pero esto es muy natural! dirán ustedes.

       El Norte Catalán, de 24 de agosto

1907 - Esperanto

En esta ciudad se inaugurará en bre­ve una sociedad esperantista que tomará el nombre de Vika Esperantistaro. Por lo que se ve, la nueva lengua universal también tiene aquí entusiastas partida­rios.

El Norte Catalán, 24 de agosto

1907 - Nuevo cinematógrafo

Antes de ayer se inauguró en esta ciudad el nuevo cinematógrafo, instalado en una de las salas del Café del Carril, a cuyas primeras sesiones fuimos galantemente invitados.

El local es bastante espacioso, pero, aprovechando sin duda la entrada gratis, penetró en él doble número de personas de las que cómodamente caben.

La máquina es excelente, por lo menos proyecta las películas con pulcritud y fijeza, y sin ruido alguno. Lo que no resultaron tan excelentes fueron las películas, algunas de ellas de asuntos muy escabrosos, como las tituladas Amor y Deber y Por una mujer.

El público se entusiasmó con alguna película cómica tributándole una ovación.

Agradecemos mucho al empresario D. Ramón Serra la invitación que nos envió.

     El Norte Catalán, de 24 de agosto.

1907 - Assalt a una tartana

Dijous passat cap a les vuit del vespre es pretengué assaltar una tartana, en la que hi anaven varis veïns de Montesquiu, en el lloc de la carretera de Sant Hipòlit conegut pel Pla de la Noguera. L’espant que això produí als de la tartana no hem de dir-ho  i encara sort de la lleugeresa de l’animal que la menava que evità pitjors conseqüències. Els assaltants feien cara d’ésser d’aquests ganduls joves i robustos que corren per pagès dema­nant caritat; això ens obliga a insistir sobre el tant debatut problema de la mendicitat. Amb la capa de pobres transeünts s’hi amaguen una colla de sers miserables, criminals i ganduls i fent-los caritat es fa més mal del que ningú pot pensar-se puix se’ls manté en la seva viciosa ganduleria. Caldria que tots els pagesos se’n fessin ben bé càrrec d’això i no fessin més almoina a aquets tipos repugnants que es coneixen prou aviat, del contrari serviran els pagesos sense voler-ho, de lloques  i  ajudaran a que es repeteixin fets com el denunciat que bé podia tenir més mal acabament.

Gazeta Montanyesa, de 25 de setembre

1907 - La font de Santa Maria

Se’ns diu que va a treure’s la font de Santa Maria que hi ha tocant a la Cate­dral; afegint-se que per millor ornament de la Ciutat serà substituïda per una font monumental de ferro colat, semblant a l'arxi-magnifica, piramidal i elegantíssima font de lliri de llauna que fa anys per de­coro de la Ciutat va posar-se a la placeta de la presó. Aquesta nova proba de desmonumentalisació, si tira endavant, ha de me­rèixer una entusiasta felicitació nostra. És que no hi ha manera per corregir els defectes que tingui la citada font de Santa Maria? Què hi guanyarà la Ciutat amb una adotzenada i ridícula font de ferro colat? Ja en parlarem més extensament d’això si s’arriba a començar el disbarat que denunciem.

Gazeta Montanyesa, de 25 de setembre

1907 - Concurs d'estels

El concurs d’estels que varen celebrar diumenge a la tarda els nois de la Con­gregació de l'Assumpta i Sant Estanislau resultà, com ja era de preveure, un es­pectacle atraient i formós, que convin­dria s’anés repetint més d’una vegada l’any. I el lloc no podia ésser més a pro­pòsit. L'aturonat puig d’en Planas, que té la convenient elevació i aquella esplanada tant garbosa, és tot exprés per rumbejar-s’hi les colles bellugadisses dels Estanislaus tot contemplant la volior d’estels i grues que s’havien enlairat. A més dels nois, pujaren al enrunat castell d’en Planas una bona munió de curiosos i per les cases del veïnat també s’hi notava la presencia de molta gent a veure l’espectacle.  S’alçaren 31 estels, i alguns arribaren a una altura considerable a pesar de la poca corrent d’aire que regnà durant tota la tarda. A quarts de quatre començà el concurs, i va acabar-se a quarts de sis. Cridà l’atenció un estel—el de la Congregació—que fora de concurs evolucionà hermosament en l’aire baixant i pujant ràpidament i gi­ravoltant com un gimnasta.

Acabat el Certamen tingué lloc el ju­dici del Concurs, resultant afavorits amb distints premis apropiats al acte, els nois següents: Xavier Vinyas, Joaquim Pallàs, Ramon Morell, Anton Puig, Lluís Vergés, Agustí Furriols, Lluís Macià i Lluís Isal.

          Gazeta Montanyesa, de 25 de setembre

1907 - S'acaba d'arreglar el rellotge de la Catedral

Des d’ahir torna a tocar el rellotge de la Catedral, que ja enyoràvem. Al capdavall és el qui serveix de guia gene­ral per regularitzar els treballs públics i particulars, i per això tothom desitjava que s’arreglés aviat i bé i tornéssim a sentir la campana de les hores, sempre majestuosa i de potent sonoritat. Sembla que se n’haurà fet bona feina, puix han dirigit les operacions el rellotger D. Joaquim Benet i el manyà D. Agustí Arumí.

Gazeta Muntanyesa, de 18 de setembre

1907 - Petites cròniques: Recordant a un amic

Petites cròniques

La fantasia i la memòria ens donen més mal temps que no pas goig. Recordant alegries moltes hores, ens posem tristos ja per enyorança ja per que veiem la impossibilitat de reviure-les, i al contrari, fent memòria de tristeses quasi mai ens alegrem. Per aquest motiu són tan amargs els períodes que l’amistat té d’assenyalar amb una creu negra, per això queda l’esperit tant abatut després de la mort d’un company. Ens passa seguidament davant dels ulls una cinta de cinematògraf que no s’acaba mai i repeteix escenes: lo que fèiem amb l’amic perdut, lo que dèiem, els nostres passeigs, les nostres forades, els nostres viatges, les tertúlies, els passatemps, la convergència o divergència entre ell i nosaltres al apreciar les coses: tot això va cabdellant i cabdellant la memòria per atormentar-nos i la fantasia a tota hora ens representa la seva persona per acabar-nos d’adolorir.

Pobre Casarramona! Aquesta exclamació no ens la podem treure de la boca els seus companys que no trobem manera de sintetitzar millor la barreja de pena íntima, de com­passió i d’egoisme llatzerat que sentim. Deu ésser un esquitx de la immensitat, una mena d’assombrament de llamp, aquesta commo­ció que la mort escampa al voltant de ella: nostre enteniment acostumat als últims efec­tes de les causes més últimes queda atuït, cau en l’estupor quan una manifestada de lo infinit com és el trànsit del si al no ve a fer-nos l’ànima.

Ja no el tindrem més al nostre costat al que ens n’havia fet sempre; ja serem un  menys a lluitar, a gosar, a sofrir! Havem si­gut objecte d’una verdadera  amputació: jo, al menys, sento l’amistat com si fos una solidarització d’esperits que al rompre’s  sobtadament ho deixa tot fet  bocins; no són superfícies planes les que s’uneixen per a l’afecte: s’han d’arrencar els amics i per do­nar aquesta estrebada es necessita tota la força d’una llei eterna. Ja que no ens és possible altra cosa, ajupim-nos-hi i...  acostumem-nos-hi: la tribulació és un periòdic de subscripció forçada que edita números endolats massa sovint.

JOHAN DE VlCH.

          
           Gazeta Muntanyesa, de 18 de setembre

1907 - Guerra del Marroc VIII

EL MARROC

Corren vents de pau: delegats de les kàbiles s’arribaren a Casablanca on en Drude els imposà les condicions que ells acceptaren; les principals són: Prohibició de por­tar armes en un radi de 12 kilòmetres de Casablanca, baix multa de 12 duros i el corresponent càstic; desarmament de les kàbiles si tornen a moure gresca; entrega dels autors dels assassinats; reobertura del mercat de Casablanca; tracte de preso­ners als contrabandistes; entrega d'una per­sonalitat de cada kàbila com a garantia; els governs de França i el Marroc con­certaran una indemnització de guerra. Els delegats demanaren un plaç que acaba de­mà per sotmetre aquestes condicions als seus representants. Tot això ho comunica l'Agència Havas en telegrama d’avui.

Va arribar a Casa Blanca Mr. Regnault, el nou cònsol francès.

El Ministro de Francia en Marruecos, M. Regnault, en el muelle de Casablanca, acompañado del General Drude y del almirante Philibert (NUEVO MUNDO)

Diuen que si s'estableix la pau que està concertant-se, de seguida s’anirà pel establiment de la policia acordada a Algeciras.

El plet entre l'Haffid i el seu germà, se­gueix empantanegat.

            Gazeta Muntanyesa, de 18 de setembre

1907 - Confiscació de mercaderies en mal estat

Aquest matí el cabo de municipals ha pres a una pagesa una cistella d’ous dolents que aquella portava per vendre i a una altra un parell d’aviram malalt que també estava destinat a ésser endossat mediantibus illis al primer comprador que badés.                                             

Gazeta Muntanyesa, de 14 de setembre

1907 - Guerra del Marroc VII

EL MARROC

Després d’un armistici infructuós, en Drude ha tornat a buscar les pessigolles als moros els quals aquesta vegada han sigut desallotjats d’un dels seus campa­ments, si bé pogueren endur-se’n quasi tots els efectes de valor. Les pèrdues franceses durant aquest combat foren un mort i deu o dotze ferits; els moros, segons la matei­xa informació, foren horriblement delmats principalment per l’artilleria.

Un globo captiu que s’han fet enviar els francesos els permetrà ara descobrir im­punement des de Casablanca els moviments i situació de les forces enemigues.

Descenso del globo después de un reconocimiento (NUEVO MUNDO)

        Gazeta Muntanyesa, de 14 de setembre

1907 - Actuació dels municipals al mercat

Aquest matí el cabo de municipals ha pres a una pagesa una cistella d’ous dolents que aquella portava per vendre i a una altra un parell d’aviram malalt que també estava destinat a ésser endossat mediantibus illis al primer comprador que badés.                                             

Gazeta Muntanyesa, de 14 de setembre

1907 - Guerra del marroc VI

EL MARROC

       Després d’un armistici infructuós, en Drude ha tornat a buscar les pessigolles als moros els quals aquesta vegada han sigut desallotjats d’un dels seus campa­ments, si bé pogueren endur-se’n quasi tots els efectes de valor. Les pèrdues franceses durant aquest combat foren un mort i deu o dotze ferits; els moros, segons la matei­xa informació, foren horriblement delmats principalment per l’artilleria.







El general Drude y el almirante Philibert saliendo del Consulado francés (NUEVO MUNDO)

Conducción del cadáver de un soldado francés al Cementerio Católico español de Casablanca (NUEVO MUNDO)

Momento de dar sepultura en el Cementerio Católico español de Casablanca al cadáver de un soldado francés (NUEVO MUNDO)

Conducción de un cadáver desde la mezquita al cementerio marroquí (NUEVO MUNDO)

Un globo captiu que s’han fet enviar els francesos els permetrà ara descobrir im­punement des de Casablanca els moviments i situació de les forces enemigues.

Soldados franceses inflando un globo cautivo para ver las posiciones de los marroquíes (NUEVO MUNDO)

           Gazeta Muntanyesa, de 14 de setembre

1907 - Petites cròniques: Celebració de l'11 de setembre

Petites  cròniques

La commemoració d’avui té dos aspectes: el romàntic i el pràctic. Hi ha, és a dir, suposo que deu haver-hi qui fa memòria de la caiguda de Barcelona amb fonda tristesa, qui es deu recordar dels herois amb llàstima i admiració tot anant a fer oferta en misses de Rèquiem. Mes no hem pas de vestir la veritat, puix cap moral posa obstacles a que vagi nua: moltes invectives que avui es pro­fereixen contra el primer Borbó, moltes banderes a mig pal, moltes corones signifiquen més fervor apostòlic que dol. I no seré jo qui critiqui aquesta explotació del fet històric: també opino que els catalans de l’època d’en Felip V ja fa massa temps que són morts per plorar-los ara a llàgrima viva ni es trencar-los el respecte utilitzar les seves cendres per pastar llevat que faci fermentar l’actual generació.

Tant com és convenient arraconar els records històrics quan s’han fet estantiços, és lícit remoure aquells que ben espolsats i arregladets poden fer servei; fins trobo que és poden tolerar, quan convé, certs adobs a la veritat: al cap i a la fi, les coses esdevingu­des alguns cents anys endarrere no són ar­ticles de fe que els haguem de pesar amb tiraboquet. Per això és altament lloable la com­memoració d’avui, tant en la seva part romàn­tica perquè sempre va bé cultivar el senti­ment com en la seva part utilitària, tota vegada que parlant de vexacions sempre es conquisten simpaties.—Johan de VICH.

Gazeta Muntanyesa, d'11 de setembre

1907 - Guerra del Marroc V

EL MARROC

El dia 3 va tornar a haver-hi a Casablan­ca un combat: és el que ha sortit més car als francesos puix les noticies oficials fan pujar a unes quantes dotzenes els morts i ferits. Veritat és que foren els francesos qui prengueren aquesta vegada l’ofensiva i que no fou pas aconseguit l’objecte de sorprendre el campament dels moros.



Nuevo Sultán Muley-Haffid (NUEVO MUNDO)



El punt fosc continua essent la qües­tió dels dos sultans: Muley Haffid és el que té més simpaties al Imperi, però no es d’esperar que son germà es resigni ple­nament al canvi.

El Raisuli torna a bellugar-se fort.

Gazeta Muntanyesa, de 7 de setembre