Petites cròniques
La commemoració d’avui té dos aspectes: el romàntic i el pràctic. Hi ha, és a dir, suposo que deu haver-hi qui fa memòria de la caiguda de Barcelona amb fonda tristesa, qui es deu recordar dels herois amb llàstima i admiració tot anant a fer oferta en misses de Rèquiem. Mes no hem pas de vestir la veritat, puix cap moral posa obstacles a que vagi nua: moltes invectives que avui es profereixen contra el primer Borbó, moltes banderes a mig pal, moltes corones signifiquen més fervor apostòlic que dol. I no seré jo qui critiqui aquesta explotació del fet històric: també opino que els catalans de l’època d’en Felip V ja fa massa temps que són morts per plorar-los ara a llàgrima viva ni es trencar-los el respecte utilitzar les seves cendres per pastar llevat que faci fermentar l’actual generació.
Tant com és convenient arraconar els records històrics quan s’han fet estantiços, és lícit remoure aquells que ben espolsats i arregladets poden fer servei; fins trobo que és poden tolerar, quan convé, certs adobs a la veritat: al cap i a la fi, les coses esdevingudes alguns cents anys endarrere no són articles de fe que els haguem de pesar amb tiraboquet. Per això és altament lloable la commemoració d’avui, tant en la seva part romàntica perquè sempre va bé cultivar el sentiment com en la seva part utilitària, tota vegada que parlant de vexacions sempre es conquisten simpaties.—Johan de VICH.
Gazeta Muntanyesa, d'11 de setembre
No hay comentarios:
Publicar un comentario