1907 - Crisis monetària

CRISIS MONETÀRIA Des de fa algun temps, ocupa lloc preferent en els diaris lo que anomenen el Krach dels Estats Units, o sigui el daltabaix produït en aquest país per una gran carestia de numerari lo qual ha ocasionat un disbarat de suspensions de pagos i altres conflictes econòmics en quasi totes les societats financeres nord-americanes. L’or ha fugit! Aquesta exclamació com un paborós correcames s’ha anat estenent pel país dels yankis explotant amb trons transcendentals per aquí i per allà.. Les liquidacions esdevenien impossibles, la banca i el córners quedaven negats en una mar de documents fiduciaris i entretant el metall encunyat que restava corria a colgar-se en els més introbables amagatalls. Les grans empreses han demanat socors i per fer cara al desastre hi han hagut grans capitalistes que han engegat les rescloses de les seves arques; l'Estat vinga a fabricar moneda, Mr. Rokefeller ha deixat 10 milions de dollars... al 10 per cent; procedents del Banch d’Inglaterra, el Lusitania porta a través del Atlàntic 2 milions de lliures esterlines; és a dir una riuada d’or per valor de molts centenars de milions s’és abocada a contrarestar el pànic. Sembla que això es va aconseguint, fent creure les darreres noticies que aviat quedarà restablerta la normalitat. De les causes principals d’aquest desequilibri sembla que podrien donar-ne raó certs lladres (aquesta és la paraula) que per tot arreu on hi ha Borses i negocis basats en el crèdit procuren armar tempestats a fi d’omplir-se ells les butxaques quan la gent quieta s’esvera i mira de salvar-se com pot; sols que en aquella terra on tot és descomunal i monstruós aquesta vegada ha alcançat proporcions enormes la jugada. Un trust de capitalistes va apoderar-se de la major part d’accions d’un Banc: disposant dels capitals d’aquest en coparen un altre i així successivament fins a poder fer jugar una quantitat fabulosa amb la qual quedaren amos del mercat. Una volta els petits capitals s’hagueren esporuguit, inconscientment agreujaren el conflicte, secundant amb la seva retirada el joc dels agiotistes. Diuen que el President de la República i el seu govern estan decidits a posar en planta enèrgics medis que dificultin tant criminals pertorbacions. Gazeta Montanyesa de 9 novembre

1907 - Una carta de Tortosa

UNA CARTA DE TORTOSA Un jove del Col•legi Màxim que la Companyia de Jesús té a Roquetas, en la vall de Tortosa, ha escrit una relació detallada quasi hora per hora de la creixença de les aigües i dels efectes de la inundació. Resumint, diu la relació del jove jesuïta, l’avinguda dels dies 22, 23, 24 i 25 ha sigut de les més grans no sols per l'immens cabdal d’aigua que portava sinó principalment per lo molt que ha durat. L’altura màxi¬ma ha sigut en el Col•legi de 175 m. Sols ha faltat 0’50 m. per arribar a l’altura de la riuada de 1797, la més grossa que registra l'historia de Tortosa. Mes tenint en compte que dins la ciutat de Tortosa ha arribat a més d’un pam sobre la senyal de la del 1787, i tenint presents les mudances que ha sofert la topografia d’aquesta vall en l’espai de cent anys, pot ben assegurar-se que l’avinguda d'enguany ha sigut igual si no major que la del 9 d'Octubre de 1787. El riu anà creixent 58 hores. La inundació fou molt repentina, i per això la tribulació de la gent i les desgràcies foren majors. Els PP. Faura, Abadal i Llussà a les 8 del mati del dimecres (dia 23), sortiren per assistir als necessitats i moure la gent a defensar-se i auxiliar-se. I els nostres distingits compatricis, PP. Abadal i Llussà, corregueren amb aigua fins a cintura a socorre a unes dones que cridaven desesperadament. El P. Cirera, director de l’Observatori, no s’havia mogut casi un moment del costat de l’alcalde de Roquetes, corrent d’un punt a l’altre per acudir al auxili dels necessitats. El P. Llussà trobà en l’hospital de Jesús quatre mariners que mig malalts encara s’oferiren amb un acte sublim de caritat a prendre una barca i junt amb el Cabo de la Guàrdia Civil, que havia sigut mariner, es llençaren, al riu salvant amb grans esforços 150 persones. L’extensió de l’aiguat fou d’uns cinc kilòmetres. Gazeta Montanyesa de 9 de novembre

1907 - El temps

Continua el temps plujós. Dimecres al capvespre amenaçava haver-hi qualsevol disbarat. El ponent cobert d’espessa i ne¬gra nuvolada amb un continuat llampeguejar i remor fonda de trons feia recordar l’esglaiadora vesprada del 7 d'Octubre de 1863 que la nostra Ciutat castigada amb aquell terrible aiguat; el temporal anà avançant i tota la nit durà la burina, essent el moment culminant envers les tres de la matinada en que la pluja era torrencial i l'aparato elèctric formidable. Els estadants de les vores del Meder i del Gurri estaven de vetlla i alguns veïns del carrer de Sant Francesc passaren la nit a Plaça sota les Voltes. Les crescudes de dits rius foren ben notables; la Riera tragué les palanques del Remei i s’emportà la terra movible deixant al descobert l’estrep de la part del carrer de Sant Pere, i el Gurri pujà un metre i mig. Ahir tinguérem a la tarda alguna ullada de sol vergonyós i avui presentava una matinada esplèndida, però de seguida s’ha enlleganyat i a les onze tornava ploure abundantment sense parar, fins que han sigut les quatre d’aquesta tarda. Els astròlegs d'en Perrussa ahir i avui al matí encara anunciaven bon temps. Si es descuiden! Gazeta Montanyesa de 9 de novembre

1907 - Actuació dels Mossos de l'Esquadra

Aquests dies han sigut entregats a l’autoritat judicial pels Mossos de l'Esquadra dos lladregots que robaren dos perols a unes masoveries de Sentfores. Els que encara no han sigut presos, amb tot i lo molt que s’ha enraonat, són els autors d’un robatori de pells cordites que hi hagué la nit del dimecres anterior en l’adoberia de D. Ramon Alier. Gazeta Montanyesa, de 9 de novembre

1907 - Ajudes des de Torelló per les inundacions

D. Andreu Palanca ens comunica, y amb gust ho consignem, que en la funció celebrada en el seu cinematògraf Canigó de Torelló, el dia 1 del corrent mes, a favor dels damnificats per les darreres inundacions, s’obtingué un benefici líquid de 213.25 pessetes que han sigut entregades al senyor President de la Diputació de Barcelona per que arribin al seu destí.

Mereix mil lloances el senyor Palanca per aquesta bona obra.

Gazeta Montanyesa de 9 de novembre de 1907

1907 - Aiguats a Tortosa

TORTOSA

Seria llarg de comptar, conte de mai acabar la trista relació de les escenes desenrotllades; i com l’espai de que dis­posem és prou curt pera descriure-les, ens limitarem a consignar que més de dues mil famílies es salvaren dalt de la teulada de llurs casetes de camp, que a l’hort de la Punta, la família d'en Garradures, que s'havia refugiat al teulat, fou arrastrada per l’aigua, morint ofegats el pare i dos fills, quedant la dóna i un matrimoni que amb ells estava, enganxant-se una figuera a on es varen salvar miraculosament. Les barques de salvament que des de Vinaroz, Benicarló i Ampolla havien vin­gut a socorre’ns, realitzaren actes de verdader heroisme, arreplegant a infeliços que nedaven sobre un fust, a altres que restaven penjats hores i hores als cadirons de teulades ensorrades i a una infi­nitat de sers humans que esperaven la mort més espantosa dalt dels arbres.

 

Jardins del Parch

¡El riu ha minvat! ¡L'espantable monstre que amb el ronc marmolejar dels seus galdirots ha sembrat de mort la xamosa horta i de ruïna als comer­ciants de la ciutat ha servat ja a son cau!

Lo pont de N. S. de la Cinta invadit pel riu

Aparentment, ha tornat ja l'alegria als cors!...

Carrer de la Rosa y Bisbe Aznar

Ha lluit novament el sol en mig d’un cel blau orejat per la tramuntana; però els casals esberlats van esbandint-se fins a terra, i la terra ¡oh la terra ben fe­inada i conreuada!... aquesta se n'anat riu avall per a endinsar-se als abims d’aquesta mar pidoladora en quin fons jauen tantíssims tresors, símbol del treball i del estalvi!

L'escorxador (en construcció)

Francisco Mestre I Noé.

1907 - Estanco de San Juan de Vilatorrada

ESTANCO  DE SAN JUAN DE VILATORRADA

Estanco de San Juan de Vilatorrada

En esta población la corriente arrastró géneros y, ocasionó grandes desperfectos en las fabricas de los señores Gallifa, Vila y Compañia, Borrás y Borés, y además se derrumbó la casa en que se hallaba enclavado el estanco, habiendo los inquilinos tenido escaso tiempo para ponerse a salvo con el agua en la cintura.

La Hormiga de Oro, de 26 de octubre

1907 - Desig de sol

Petites cròniques

Pagesos, vilatans, obrers, senyors, és a dir tothom desitja sortir del remull permanent en que aquesta tardor ens ha posat. Aviat esdevindrà universal un cor de   veus humides entonant de cara al cel:

Doneu-nos sol!

Doneu-nos llum que ens faci viure!

De bolets, Senyor, ja n’estem enfitats. Que surti el sol i n’acabi la nissaga per aquest any! Doneu-nos llum sense sedassos, doneu-nos foc per eixugar-nos, que anem ben xops!

Com l’enyorem ara la serena, la diafani­tat! Acostumats a trascar per entre núvols i foscors en tots els aspectes de la vida, veient-ne per dins i per fora, en el món de les idees i en el social; emboirat el present i no gens clar el pervindre, només faltava que el cel ens amagui les seves blavors i l’atmosfera persisteixi espessa! Com ho faran els vellets que ja veien arribat el temps d’arrossegar llurs cossos esmorteïts per paratges arrecerats? Com ho farem els que anàvem a esbandir en plena natura els nostres esperits masegats i tèrbols?

El fred no ens presenta aquesta vegada ba­talla descoberta, vindrà amb traïció després d’haver-nos deprimit amb l’avançada d’un aliat porfidiós. L’hivern ja arribarà amb les seves crueltats però abans ens cal entristir diluint les nostres energies, esllavissant-nos el congost, do­nant caràcter de clixé esguerrat a la naturale­sa durant l’època del tràmit, fent-nos relliscós el camí! Per això fins que el defalliment ens deixi afònics, clamarem:

Doneu-nos sol!

Doneu-nos llum que ens faci viure!

Fins els capellans ajunten a les nostres les seves veus que empenyen cada dia altars amunt la mateixa exclamació convenientment acomodada a les fórmules llatines del Missal romà. Prou aigua, prou bromes! Senyor, aclariu!

JOHAN DE VICH.

      Gazeta Muntanyesa, de 6 de novembre

1907 - Mostres de caritat per les inundacions

CRIDA DE CARITAT

La distingida escriptora D.^a Carme Karr, directora de «Feminal» ha tramés per es­tampar-la en el nostre periòdic la següent crida de caritat, que ens fem pròpia, i que desitgem ressoni per tot Catalunya.

«A LES DONES

¡Oh! germanes benvolgudes, escolteu:

La nostra hermosa Catalunya es veu avui flagel·lada per terrible dissort:  Co­marques anegades, collites perdudes, po­bles enrunats, fills sense mare, mares sen­se fills, famílies sense llar.  I si en lo que foren els nostres fèrtils encontrades, regnen avui la misèria i la mort, vosaltres, oh dones, qui viviu rodejades de benestar, de pau i d’esperança, heu de pensar en els pobres inundats, ¿no ho sentiu així?

Aixequeu els cors i ajudeu a les vostres germanes sofertes. La caritat és la virtut més grata als ulls del Creador, i la qui guià tots els passos del diví Jesús, sobre la terra; és la qui fa resplandir de més bellesa els ulls i el front de la dona.

Doneu, doncs, ¡oh, dones! tot quant podeu per els  inundats  que pateixen fam, fred i tristesa.

La Revista «Feminal», inicia una obra que espera trobarà ressò en les vostres àni­mes caritatives.

Us demana donatius per fer una tóm­bola o una venda de caritat; i desitjaria que els objectes que la constituïssin (sigui en obres d'Art, o utilitàries) fossin fruit de les vostres mans o de la vostra intel·ligència.

¿ Qui de vosaltres, les dones, no esmerça un poc de temps, o de diners—al dia,— en frivolitats? Doncs, aquest temps i aquests diners que siguin llavor fecunda per eixugar llàgrimes i aliviar misèries.

«Feminal» atendrà qualsevol altra ini­ciativa que li sigui oferta, i prega des d’ara a les persones que vulguin contribuir a aquesta gran obra de caritat i d’humanisme, que tinguin a bé indicar llurs noms i adreces,—amb la qualitat del donatiu que pensen destinar als fins indicats,—a la Di­recció de «Feminal», Mallorca, 287, Bar­celona.

      Gazeta Muntanyesa, de 6 de novembre

1907 - A reveure orenetes!

Les orenetes han donat probes en­guany d’un valor extraordinari. Fins dilluns d’aquesta setmana no es determinaren a marxar a climes més benignes. A les set del matí s’aplegaren a la Plaça de Don Miquel i a les vuit, a la senyal de la reina o presidenta, emprengueren joiosament la marxa. A reveure...

Gazeta Muntanyesa, de 2 de novembre

1907 - Solidaritat amb els affectats per les inundacions

De la «Barretina Torellonenca» acabem de rebre una sentida circular convi­dant al socors de nostres germans damni­ficats per les riuades del Cardoner, del Llobregat i del Segre. En la Secretaria d’aquella societat s’acceptaran donatius, i és de creure que les riberes del Ter dona­ran una vegada més mostra de cristiana germanor i de sentiments humanitaris.

Gazeta Muntanyesa, de 2 de novembre

1907 - Que sols que es queden els morts!

2 DE NOVEMBRE

                                                                        

Dia dels morts, el dia oficial en que sem­bla que estiguem obligats a sentir i a plorar!

Així és la vida; molt ben reglamentada: ens alegrem per Carnaval, mengem el gall per Nadal, bunyols, panellets i castanyes per Tot Sants. Jo no sé per quina miste­riosa afinitat deuen haver de tenir lloc contrasts tant verament estranys!

Hi ha qui al dedicar un dia als seus avantpassats, els hi embolcalla de garlandes la tomba, fa cremar mitja dotzena de llàn­ties, i amb una quarta d’oli regalima el sen­timent. i això és tot per alguns que fins sabeu reglamentar els batecs del cor, i estimen i senten per entregues a mida del seu gust o a mesura de les seves conveniències.

A ciutat, i també a vila, entre els que van al cementiri per visitar el lloc a on reposen éssers benvolguts, s’hi acoblen els indiferents, els que solament hi van per curiositat o per no perdre la costum, i aleshores, la festa dels morts no té pas aquella dolça flaire de fonda tristesa que molt bé li escau, i que fins tant apropiada és a semblant diada, i el cementiri de ciu­tat i fins el de vila, ple de gom a gom i amb grans lluminàries, més sembla un lloc de festa profana que no la morada dels morts.

Vanitas vanitatum! Sense esmenar-se mai! Aprofiten l’ocasió per exhibir-se, fins arri­bar a ferir el dolor greu i els més enlairats sentiments. Omplen les tombes amb corones de flors artificials, amb grans ciris, amb rebuscats símbols i estudiats ròtols, de tal faisó, que més que honrar la memòria dels morts ofenen el sentiment dels vius.

I aquests són els que només s’enrecorden dels seus morts un sol dia cada any. I després... que sols que es queden els morts!

Però a fora, al poble, en el llogaret, aquí sí que la commemoració dels difunts, el dia dels morts, és una vera manifesta­ció de dol, fondament sentida. No hi ha luxe, no hi han ciris grans, no hi han co­rones contrafetes, no hi han tampoc criats vestits de rigorós dol, que prenguin la tasca de sentir per altres, de sentir de lloguer; però a canvi de tot això s’hi veuen esposes desolades que ploren amargues llàgrimes sobre la tomba de l’espòs amat; mares sense consol que mai més oblidaran les cofoies carícies del fill estimat; germans que a dolls vessen son plor sin­cer sobre la freda llosa que embolcalla el cadàver de la que fou germana benvolgu­da; orfes que enlairen al cel ses pregàries en ales del record dels qui van donar-los-hi la vida.

I en aquell lloc de quietud, en mig de una soledat esfereïdora, s’hi respira el misteriós i fatídic encant de la mort, la dolça poesia dels records, d'aqueixos records amb que es viu la vida primera i que són vera transició a la segona vida; d'a­queixos records que són una apuntació que l’home consigna en son llibre de memò­ries al fer via sobre la terra; d'aqueixos records del passat i que amb vistes al pre­sent ofereixen una eterna comparança amb útils ensenyances que l’experiència aprofita per el pervindre; d'aqueixos records que són una dolça harmonia que ens commou i enterneix.

I malgrat això, criats, com tot el que és gran, hermós, joliu i bo, per anar a mo­rir irremissiblement, sense altres compen­sacions terrenes que l’oblit!

I així, que sols que es queden els morts?

Joseph M.^a Xandri.

         Gazeta Muntanyesa, de 2 de novembre

1907 - Crítica als caçadors

Petites  cròniques

A un caçador de teles:

Incivil amic: M’heu fet convidar a una d’aquestes vostres sortides d’esparver en que cada mati, durant aquest temps, us trobeu tanta delícia i els pobres ocellets tanta malicia; suposo que en aquest convit m’haureu volgut fer un obsequi i per això no us reti­ro l’amistat: ja sé lo que és una fal·lera per més que sigui bàrbara; la que vostè domina us ha fet cec com fan als vostres dits als desventurats pinsans.

Tolereu-me la franquesa: he  de  dir-vos que em repugnen els vostres procediments d’enganyar animalons per sotmetre’ls després als vostres capritxos de torturador i  de  botxí. Sentiria massa ràbia per passar-me una ma­tinada al vostre costat, veient-vos espiar covardament amagat i amb ulls guspirejants de cobdícia la volada alegroia   d’emigrants que fugint del fred venen a caure a les vostres gra­pes roentes de crueltat que els esperen per esclafa-los-hi el caparró. Quin mal us han fet? Així pagueu als qui persegueixen les cuques que quan malmeten les verdures  de la vostra horta tant us fan renegar? Doncs digueu que si mai se’m presenta el cas de fer-vos al­gun favor serà qüestió de pensar-m’hi, essent aquest el vostre tarannà!

Si llegiu, com dieu, les meves cròniques, deuríeu haver recordat la que vaig dedicar als caçadors en general i haver-la tinguda en compte abans de dirigir-me la invitació; ara us afegiré que a vosaltres, caçadors de rams i teles, us considero com els apaches del gremi; no teniu fi utilitari que invocar, sols la vostra perversió, el vostre instint de tirà us mouen a fer dotzenes de víctimes; no us ve d’unes quantes que allà on no arriben els vostres enginys arriba la vostra proverbial fama de mentiders.

Amb això, no en parlem més: no vull vendre els meus sentiments per un plat de fesols amb botifarra que podrien oferir-me: cerqueu-vos companys que estiguin al vostre nivell.

JOHAN DE VICH.

        Gazeta Muntanyesa, de 30 d'octubre

1907 - Morts mal enterrats

Hem de denunciar a la Junta del Ce­mentiri el que avui hem vist en aquell sagrat lloc. En un dels llocs destinats a sepultura de pobres, hem vist una fossa oberta amb tres o quatre caixes de morts enterrats aquests dies, i diem mal enterrats, perquè les caixes estaven al descobert, sense una palada de terra a damunt, i amb un fetor i un mosquer que n’hi havia per infeccionar tot l’aire de la Plana. No hi fem cap mes comentari.

Gazeta Muntanyesa, de 30 d'octubre

1907 - Cavall desbocat

Ahir a la vesprada corria desbocat per la carretera de Barcelona un caball que s’espantà i d’una estrebada va des­enganxar-se del carro. Cap a l’entrada del Portalet pogueren aturar-lo per haver ensopegat en algun arbre amb els guarniments que anava arrossegant. Fou un vo­ler de Deu que no hi hagués cap desgràcia en aquella hora i amb la fosca que no queda gaire dissipada amb els pocs llums elèctrics d’aquell veral de la Plaça d’en Balmes i de la muralla.

Gazeta Muntanyesa, de 30 d'octubre

1907 - Solidaritat amb les inundacions

Les funcions de beneficència donades en el cinematògraf Canigó dimecres passat produïren la quantitat de 78'40 pessetes que foren posades a mans del Sr. President de la Diputació Provincial de Barcelona. Per aquestes funcions la banda del Batalló i els empleats del cinematògraf es negaren a cobrar el que els tocava pels seus treballs i la Companyia Hidràulica del Freser pro­porcionà gratuïtament la llum elèctrica. Tot això tenim gran gust en poder-ho con­signar.

Gazeta Muntanyesa, de 26 d'octubre

1907 - El Bisbe de Vic ofereix recolçament a les inundacions i rep al Rei

Dijous al capvespre, arribà en una tar­tana particular, procedent de Manresa, nostre Rvm. Sr. Bisbe, en excel·lent estat de salut. Havia sortit fa una mesada, com ja saben nostres lectors, a fer la Visita pas­toral d’algunes parròquies dels arxiprestats de Calaf, Queral i Manresa. Al tenir noti­cia dels esglaiadors aiguats que han escam­pat la misèria en les poblacions de les vo­res del Llobregat i Cardoner, bona porció d’elles de nostra Diòcesis, es traslladà im­mediatament a Manresa, la ciutat més im­portant de totes les damnificades, i escri­gué una consoladora comunicació al batlle d’aquella ciutat, oferint-li el seu decidit con­curs per lo que fos necessari. Allí s’ha quedat aquets dies, anant també a visi­tar altres d’aquelles poblacions i deixant a les autoritats notables almoines per subvenir a les necessitats més parentòries. Estigué present també a la rebuda del Rei.

L’haver acudit tant prompte i oportuna­ment a aquells llocs, abans tant florits i ara tant desolats ha produït molt bona impressió. Esperant que el temps s’alcés per continuar la santa Visita, ha aprofitat aquets últims dies per fer exercicis espiri­tuals en la Santa Cova, mes a vista de la persistència de les pluges, de la interrupció de la via fèrria i dels camins intransita­bles, retornà a nostra Ciutat, deixant úni­cament per visitar unes quantes parròquies de la part de Manresa. No cal dir que ens hem alegrat molt de que torni estar entre nosaltres i que la seva salut sigui bona.

Gazeta Muntanyesa, de 26 d'octubre

1907 - Pluges beneficioses per a Osona

El temps entorpeix a mòlts pagesos les feines dels camps. La dita popular de per Sant Lluc moll o eixut el blat a la terra no haurà pogut ésser obeïda per molts campers. Amb tot s’ha de dir que els que aprofitaren el temps ara ja veuen verdejar els brins de blat entre la terra.

Gazeta Muntanyesa, de 23 d'octubre

1907 - Inundacions vistes des d'Osona

Avui han sortit algunes ullades de sol, però tot fa preveure més humitats. Sobre el nostre poble aquests dies hi plana la idea de que ha de caure una mànega d’aigua o ha de ve­nir un aiguat. Per ara, gràcies a Deu, ens anem deslliurant. D'on veneu males noticies és de Lleida. El Segre ha sortit de mare inundant alguns barris de la pobla­ció; des de Tarragona y Barcelona s’hi han enviat barques y demés material de salva­ment; s’ignora si hi han desgràcies. A l’Aragó y altres punts també diuen que hi han inundacions terribles.

Gazeta Muntanyesa, de 23 d'octubre

1907 - Inundaciones en el Estanco de San Juan de Vilatorrada

ESTANCO  DE SAN JUAN DE VILATORRADA

En esta población la corriente arrastró géneros y, ocasionó grandes desperfectos en las fabricas de los señores Gallifa, Vila y Compañia, Borrás y Borés, y además se derrumbó la casa en que se hallaba enclavado el estanco, habiendo los inquilinos tenido escaso tiempo para ponerse a salvo con el agua en la cintura.

Estanco de San Juan de Vilatorrada

           La Hormiga de Oro, de 26 de octubre

1907 - Las inundaciones en Cataluña

Las inundaciones en Cataluña

Para hacerse cargo de los desastres pro­ducidos por las inundaciones llegó el día l5 por la mañana a esta capital el Di­rector general de Obras públicas  señor Andrade y a la una y cuarto salió para Manresa acompañado de los Sres. Soler y March, Bordas, el Director de la división del ferrocarril y los ingenieros a sus órde­nes. Los expedicionarios no pudieron llegar hasta la estación de San Vicente, pues desde allí hasta Manresa la línea está interrumpida. El señor Andrade se hizo cargo de los horrorosos estragos que ha causado la inundación. En vagonetas, por la línea, los expedicionarios, después de sortear no pocos peligros, llegaron a Manresa, haciendo alto en el puente de hierro, que está completamente destruido, y siguiendo a pié por las márgenes hasta el puente de piedra que ha resistido la im­petuosidad de la corriente.

Inundaciones en Manresa - Ferrocarril de Manresa a Berga

Inundaciones Manresa - Locomotora y vagones volcados

Inundaciones Manresa - Puente y estación del Ferrocarril de Manresa a Berga

Inundaciones Manresa - Puente de los Condals

 

Visitó las fábricas de la margen del Cardoner inmedia­ta a Manresa, enterándose de los destrozos enormes producidos en las fábricas de los señores Portabella, Carner, la estación del ferrocarril de Manresa a Berga, la fábri­ca de don Fermín Roca, la del Sr. Sitges, observando en todas los estragos producidos por la avenida. Seguidamente visitó el señor Andrade los restos de las fábricas de los señores Perera y Faura.

 

AI día siguiente dirigióse a San Juan de Vilatorrada, donde los efectos de la inundación han sido verdadera­mente horribles. Visitó la fábrica del señor Borras, que ha quedado destrozada por completo, ascendiendo las pérdidas a muchos miles de duros. Luego se dirigió a Callús.

En esta población el señor Andrade visitó varias fábri­cas, haciéndose completo cargo de los estragos de la inundación. Ofrece el pueblo un aspecto tristísimo. Con motivo del paro forzoso de las fábricas, quedan unos dos mil obreros sin trabajo. La situación es angustiosa.

De Callús se dirigieron a Suria, que es de los pueblos en donde se han dejado sentir más los efectos de la inunda­ción. Han quedado en la miseria muchas familias, no so­lamente de obreros, sino de modestos industriales. Pagábanse por jornales, semanalmente, unos cuatro mil duros.



Suria - Una cuadra de la fábrica de Abadal 



Suria - Fábrica de Abadal



Suria - Compertas de la fábrica Abadal

 

         Por las calles se ven familias sin albergue que piden socorros. El señor Andrade se conmovió ante cuadro tan horroroso de miseria. Cuéntase que el primer día de la inundación, los mozos de Escuadra de Suria rea­lizaron actos verdaderamente heroicos. Todos los indi­viduos del Instituto rivalizaron en los trabajos de salva­mento.

Suria - Calle del Arabal

Gracias a sus esfuerzos pudieron ser salvadas las monjas del convento. El director general de Obras pú­blicas, después de haber presenciado el cuadro de des­olación que ofrecen los pueblos de la cuenca del Cardo­ner, ha manifestado que está interesadísimo en que se remedien pronto y eficazmente los perjuicios causados.

Al día siguiente visitó los pueblos damnificados del dis­trito de Olot acompañado del diputado Sr. Llosas, y des­pués la provincia de Lérida.

El Ilmo. y Rvmo. Sr. Obispo de Vich envió al Alcalde de Manresa una comunicación que dice asi:

«Excmo. señor:

Al encontrarme en esta querida ciudad llena de des­olación por las desgracias causadas por los desbordamien­tos de las aguas, considerándome entre los manresanos el primer obligado por Ley del Evangelio con los desgra­ciados y desvalidos, me dirijo a V. E. como a la Corpora­ción tutelar de la Ciudad y mejor conocedora de las nece­sidades de la misma para manifestarle que cuenten con­migo en todo lo que se refiere a proporcionar alivio a los que están bajo el imperio de la desgracia y la necesi­dad, permaneciendo algunos días en Manresa para cuan­to pueda servir a las necesidades públicas de la misma.

Dios guarde a V. E. muchos años.

Manresa 16 de Octubre de 1907.

+ José, Obispo de Vich.»

El ministro de la Gobernación participó al señor Ossorio que, atendiendo a la urgencia del caso y a la magni­tud de los estragos causados por las inundaciones en esta provincia, el Gobierno autoriza a esta Diputación pro­vincial para transferir del articulo 1.°, capitulo 4 ° de su presupuesto refundi­do del corriente año, doscientas mil pesetas al capitulo 1.°, articulo 3.° re­ferente a la construcción de obras y reparación de carreteras provinciales, y otras doscientas mil al articulo 5.°, capítulo 2.º para calamidades públicas; así como autoriza igualmente la exen­ción de subasta de las obras realizadas con el expresado y apremiante objeto. Las impresiones que de su excursión trajo el diputado a Cortes por Berga D. Mariano Bordas no pueden ser más desconsoladoras y opina que sólo puede evitar la miseria en toda la cuenca del Cardoner la concurrencia de las tres siguientes soluciones:

l.ª Facilitar capitales a los fabrican­tes que carezcan en totalidad ó en par­te de los mismos a un interés muy re­ducido y a un plazo de devolución como mínimum de 10 años.

2.ª Construcción de obras públicas hechas por administración, donde puedan ocuparse los obreros de las fábricas cuyas obras hidráulicas no podrán empezar a reconstruirse hasta la primavera próxima.

3.ª   Facilitar  socorros pecuniarios a las obreras.

Según nos dijo, el aspecto que presentan las fábricas no es para ser descrito, pues han desaparecido cuadras enteras, en otras la maquinaria ha sido sustituida por una masa informe de árboles, escombros y una gran cantidad de lodo. Varios vagones de la línea de Berga cargados de ce­mento fueron lanzados a más de un kilómetro de distancia. La fuerza de la corriente fue tal que quedaron invertidas muchas máquinas de gran peso.

El aspecto del país ante los estragos, causados por las aguas desbordadas es triste sobre toda ponderación.

La Hormiga de Oro, de 26 de octubre

1907 - Inundacions a Tortosa

TORTOSA

Des de d’esfereïdora data del 9 de Octubre de 1787, en la que el riu Ebre va arrabassar la conca tortosina, emportant-se 518 cases i ocasionant 183 morts, no havia vist Tortosa una riuada més imponent. Aleshores els danys es calcularen en 2.672,575 lliu­res 18 sous; ara es pot ben be assegu­rar que els perjudicis sumarien un total de cinquanta milions de pessetes des de Benisanet al mar.



Vista panoràmica del desvordament de l'Ebre, presa des del Castell



El quadro de tristesa del nostre poble no pot ésser més negre: no hi ha ploma prou ben tallada per a des­criure les escenes desenrotllades du­rant els dies 22, 23 i 24, ni cap pin­zell que porti a la realitat els colors d’aquest paradís devastat en tan curt període de temps.



La inundació al barri de Ferreries al començar a baixar les aigües - (Fotografies de Juli Brull)



Al capvespre del dia 21 el riu començà a envair els carrers de les ri­beres: al endemà, quan menys nin­gú s'ho esperava, l’Ebre havia ja creuat els carrers baixos de la ciutat, negant la xamosa horta i les principals vies de la població fins arribar al punt de inundar mig carrer de la Ro­sa, que és un dels més alts de la població baixa. El dia 23 la riuada s'extenia fins als carrerons coste­ruts que serveixen de solament a la part alta de la ciutat: per una banda, l’aigua mullava   la muralla interior del Rastre a quin llens s’hi recolza l'Hospital; per l’altre costat envaïa, en un pam d’alçada, l’església de Sant Blai; més enllà s'enfilava un metre superficial cap amunt del car­rer del Escorxador, prop del Replà. Tenint en compte aquest nivell es pot considerar la sort dels carrers més baixos, a on l’Ebre assolia una altura de quatre metres, arruï­nant magatzems i botigues, quins propietaris han quedat gairebé a la ruïna.



Arc del Romeu



Invasió de la línea de Tortosa a Barcelona (Fotografies de Isidor Sabaté)



I aquests horrors se multiplicaven a mida que el riu avançava i l’aiguat es confonia amb les aigües de l’Ebre per mig dels torrents que aflueixen a la ciutat. Aquesta, completa­ment a les fosques, restava muda, silen­ciosa, amb una pau luctuosa solsament interrompuda pels clams d’angoixa i de dolor, pels crits d'¡auxili! pel ronc toc del corn, l’espetec de les escopetades i la corneta del nunci que des d’una barca, il·luminada amb aixes, anunciava als veïns que el riu creixeria un pam per hora segons telegrames de Mora i Mequinenza. A la matinada del 23 el riu s'extenia de serra a serra.  Des de dalt del Castell de Sant   Joan s'ovirava aquell mar sense fi, aquell devessall d’aigua que arrossegava pallers, bigues, arbres, animals, mobles i objectes domèstics, indicant una malura mai vista; des d’aquell empinat turó el cor bategava al darrera d’aquella im­petuosa corrent que feia ensorrar cases, que arrossegava aubes seculars i portava ar­reu la mort i misèria.



Passeig perpendicular a l'entrada del Parc



Ilustració Catalana, de 3 de novembre