TORTOSA
Des de d’esfereïdora data del 9 de Octubre de 1787, en la que el riu Ebre va arrabassar la conca tortosina, emportant-se 518 cases i ocasionant 183 morts, no havia vist Tortosa una riuada més imponent. Aleshores els danys es calcularen en 2.672,575 lliures 18 sous; ara es pot ben be assegurar que els perjudicis sumarien un total de cinquanta milions de pessetes des de Benisanet al mar.
 |
| Vista panoràmica del desvordament de l'Ebre, presa des del Castell |
El quadro de tristesa del nostre poble no pot ésser més negre: no hi ha ploma prou ben tallada per a descriure les escenes desenrotllades durant els dies 22, 23 i 24, ni cap pinzell que porti a la realitat els colors d’aquest paradís devastat en tan curt període de temps.
 |
| La inundació al barri de Ferreries al començar a baixar les aigües - (Fotografies de Juli Brull) |
Al capvespre del dia 21 el riu començà a envair els carrers de les riberes: al endemà, quan menys ningú s'ho esperava, l’Ebre havia ja creuat els carrers baixos de la ciutat, negant la xamosa horta i les principals vies de la població fins arribar al punt de inundar mig carrer de la Ro sa, que és un dels més alts de la població baixa. El dia 23 la riuada s'extenia fins als carrerons costeruts que serveixen de solament a la part alta de la ciutat: per una banda, l’aigua mullava la muralla interior del Rastre a quin llens s’hi recolza l'Hospital; per l’altre costat envaïa, en un pam d’alçada, l’església de Sant Blai; més enllà s'enfilava un metre superficial cap amunt del carrer del Escorxador, prop del Replà. Tenint en compte aquest nivell es pot considerar la sort dels carrers més baixos, a on l’Ebre assolia una altura de quatre metres, arruïnant magatzems i botigues, quins propietaris han quedat gairebé a la ruïna.
 |
| Arc del Romeu |
 |
| Invasió de la línea de Tortosa a Barcelona (Fotografies de Isidor Sabaté) |
I aquests horrors se multiplicaven a mida que el riu avançava i l’aiguat es confonia amb les aigües de l’Ebre per mig dels torrents que aflueixen a la ciutat. Aquesta, completament a les fosques, restava muda, silenciosa, amb una pau luctuosa solsament interrompuda pels clams d’angoixa i de dolor, pels crits d'¡auxili! pel ronc toc del corn, l’espetec de les escopetades i la corneta del nunci que des d’una barca, il·luminada amb aixes, anunciava als veïns que el riu creixeria un pam per hora segons telegrames de Mora i Mequinenza. A la matinada del 23 el riu s'extenia de serra a serra. Des de dalt del Castell de Sant Joan s'ovirava aquell mar sense fi, aquell devessall d’aigua que arrossegava pallers, bigues, arbres, animals, mobles i objectes domèstics, indicant una malura mai vista; des d’aquell empinat turó el cor bategava al darrera d’aquella impetuosa corrent que feia ensorrar cases, que arrossegava aubes seculars i portava arreu la mort i misèria.
 |
| Passeig perpendicular a l'entrada del Parc |
No hay comentarios:
Publicar un comentario