1907 - Inundacions a Manresa III



La fàbrica Sitjes - Lo que ha quedat de la quadra de tint i despatx després de la riuada

Un tros de passeig del riu atapait de brosta

El pont vell amb un vagó del F. C. de Berga estavellat contra una de les pilastres

I passada aquella nit, millor diríem aquella pesadilla, devingué el nou dia; un dia relativament clar, com si fet a posta per mostrar-nos Natura lo que poden els seus elements. I feia plorar la contemplació de tanta devastació. ¡Quanta gent ofega­va el sanglot de la emoció, que delata­va un torbat sospir! El riu havia minvat i es veien els inte­riors de les fàbri­ques que havia inundades amb quatre o cinc pams de fang. Havia inutilitzat màquines per valor de milions; havia tombada una caldera del gasòme­tre i esmicolada l’altra; se’n havia endut riu avall dot­zenes de vagons i el pont del tramvia, les calderes de vapor de qualcunes fàbriques; el pont de pedra de Sant Francisco es veia cobert per un pam de fang en la base de tota la llargada de les baranes; havia ensulciat un tros de mur de l’estació del Nort i una de les pilastres del Pont dels viatgers. Es deia, i va resultar desgraciadament veritat, que a Sant Joan de Vilatorrada, a Callús i a Sú­ria havia causal danys sem­blants. En resum, va poder-se comprobar que fou un dia de grans malvestats, d’horroroses angoixes, per la nostra comarca.



Casa del camí de Sant Pau abans de la inundació i el que n'ha quedat després



          Mes en aquestes tribula­cions és quan s’endevina el tremp i la bondat de cor de una rassa. I ens sembla que no tindrem ocasió de perdre les esperances que tenim forjades en la nostra. Els fabricants, com es­peronats per la desgracia i en el bon desig de donar pa als seus obrers, treballen febrosament; les autoritats, des del digníssim representant en Corts, que bé prou sap tothom quan intensa­ment i entesament ha treballat, fins al darrer ciutadà, compleixen i seguiran complint fidelment amb els deures que els senyala la consciència; la Corporació municipal ha creat una junta de socors per atendre degudament als desval­guts; creiem també que l'Estat no es farà sort a tanta desgracia, ja que el jefe del mateix i el seu primer ministre han pogut palpar de ben a prop tanta devastació; els fabricants, creiem que a pro­posta d’un paisà nostre, han tro­bat una solució de caràcter mu­tual, en la que podran trobar qualque compensació en la des­gracia llur i que amb el temps se­gurament que serà retreta com una manifestació dels procedi­ments pràctics dels nostres in­dustrials.

I  tenim   esperances  perquè creiem, perquè tenim fe en l’esforç i en la bondat del nostre poble, que una de les seves característiques és l'agegantar-se en les adversitats. Les fuetades de l’Estat l’uní en solidaritat patriòtica; les adversitats de Natura l’uneix en solidaritat de pau, treva i amor.

Joseph Esteve.

       La Ilustració Catalana, de 3 de novembre