I va dir-se de seguida que patien els d'abaix el riu que el Cardoner havia revingut devastador, horriblement devastador, que havia inundat totes les fàbriques de les seves vores, a on tant de pa hi troben tants milers de germans, — ¡quina angunia! —que se’n enduia vagons i el pont del tramvia, que arrencava murs que semblaven incommovibles, en fi, que ocasionava desgracies mai vistes.
 |
| Restes del pont del F. C. de Berga |
Mes si com mai aparegueren devastadors els elements naturals i com mai foren també causadors de danys materials, per l’hora i el dia en que es desencadenaren—en dissabte, a l’hora en que havien plegat la major part d’obrers — i mercès a l’auxili prodigat a temps, foren escassos els danys personals que ocasionaren.
 |
| Vagons volcats i arrossegats per la corrent |
Hem de remarcar-la i eternament agrair-la l’acció salvadora de tants i tants filantrops. El benemèrit Cos de bombers, de Manresa, ha afegit una gesta heroica a la seva gloriosa institució. Els soldats mai ens havien atret tan amorosament; una gran part fills de la terra, en aquelles circumstàncies soldats de pau, sense armes, amb atxes enceses, salvant ardidament a tothom. Les autoritats, el batlle al cap, i els representants populars acudint a tot arreu. I gran estol d’herois ignots, de filantrops espontanis, de caritatius per l’únic estímul de la fruïció del goig íntim que proporciona l’amor al proïsme, feu també proeses. Tots, tots, es van fer acreedors a les benediccions del poble.
 |
| Vagons volcats i arrossegats per la corrent |
Una volta es tingué la convicció de que estava assegurat el salvament de tothom, la ciutat anà despoblant-se, es retirà a descansar. Però més que a donar repòs al cervell, va ésser a delirar el que va fer la majoria de ciutadans, car corpresa molta gent per la impressió, apareixent-se’ls-hi en visió, accentuada pel somni o per les ombres de la nit, amb la inquietud que dona el desconeixement de lo que passa a fora, a les famílies dels amors de quiscun, refermant-se a mitja nit més violenta que mai la tempesta, agreujada a les hores per una ventoria furienta que bramulava desenfrenada, s’apoderà de gran part de la nostra gent — com hem dit — com una mena de deliri.
 |
| Màquina de F. C. de Berga arrossegada per les aigües fins a la vora del riu |
La Ilustració Catalana, de 3 de novembre
No hay comentarios:
Publicar un comentario