1907 - Els aiguats a Catalunya - Crònica

CRÒNICA

POQUES vegades el cronista ha d’agafar la ploma per a marcar sobre el paper una desgràcia de caràcter tan ge­neral com la que constitueixen les últi­mes inundacions a Catalunya.

Com si la depressió atmosfèrica hagués agafat per centre el cim del Pirineu, han caigut sobre una i altra vessants tal quantitat de ruixades i aquestes han estat de tal magnitud, que han fet resultar insufi­cients els llits dels rius d’una i altra banda de serralada, produint a ambdós costats grans inundacions si be que les de la nostra banda han tingut una dolo­rosa superioritat sobre les ocorregudes a les terres germanes nostres de la França.

Arribada del Rei i el Sr. Maura a l'Estació del Nort de Barcelona, per a dirigir-se a Manrersa

El Rei i el seu acompanyament passant el Pont dels Condals de Sant Vicens del que la corrent s'emportà dues pilastres

Els nostres rius de naixença pirinenca s’han vist impotents per a un caudal tant immensament gran d’aigua, i en mar­xa furienta han inundat planes i pobles, han arrasat tots los cultius de les seves vorades i bona colla de ponts i fàbriques, emportant-se’n cap al mar màquines i ar­bres, carros, barques i bestiar, a més d’algun que altre desgraciat que sobtat pel temporal va ser arrossegat per la cor­rent.



A l'Estació del ferrocarril de Berga a Manresa. Els Senyors Pons i Enric i Bonet explicant al Rei les destroces produides per la inundació

El cicle plujós del passat Octubre s’ha distingit, a més, per una persistència aterradora. Una, dues, fins a tres vega­des s’ha vist revenir amb força els rius que després de les destrosses de la primera avinguda trobaven portell obert facili­tant la tasca destructora i impossibilitant alhora els treballs de reparació que amb vigorosa empenta començaren de seguida. I aquesta insistent creixença dels afluents del Ebre havia de portar lògicament la crescuda del gran riu que ja temien els seus pobles riberencs, i aquesta no es feu esperar, traspassant lo imaginat, fins al punt de no recordar al­tra inundació semblant de des del segle XVIII.

Era verament imposant l’aspecte del Ebre, baixant esbandit per les hortes ri­berenques en una extensió d’uns quants kilòmetres. La via del ferrocarril de M. Z. i A. quedà coberta d’aigua a tota aquella zona i els que coneixen aquell lloc poden imaginar-se la situació d’alguns barris de la ciutat de Tortosa i altres poblacions de vora el riu.

Durant molts anys no es veuran reparades del tot les destrosses que han produït en  les seves  riberes  l'Ebre, el Cardoner, el Llobre­gat, el Segre, el Ter   i el Fluvià al sortir-se de mare, ja que alguns són de la magnitud que sols a copia d’anys podran curar-se. Amb l’ajuda de l’Estat i les di­putacions podran montar-se nous ponts i terraplenar de nou camins i carreteres; podran les fàbriques tornar a bastir-se i funcionar novament amb maquinaria  moderna amb ajuda del crèdit secundat per la intel·ligència i el reco­negut amor al treball del nostre poble; però,  lo que eren ahir hortes i camps frondosos i que les riuades han conver­tit en extensos sorrals o axarragaiat fins al extrem de descobrir-ne la roca pelada, aquestes no se refan amb tanta facilitat ni es obra sols del home. Aquestes necessi­ten el factor temps, factor imprescindible que no es mou del seu pas.

Aquesta catàstrofe ha portat a Catalu­nya al president del Consell de Ministres acompanyant al Jefe del Estat Espa­nyol en la visita a alguns dels punts damnificats per les inundacions, i a al­guns diputats catalans que s’apressaren a testimoniar als seus electors perjudicats els seus desitjos d’ajudar-los en la seva desgra­cia, viatges i visites que han produït actituds i paraules que no es hora de jutjar. Aquí a la ciutat, ha provocat la desgracia dels nostres germans de pàtria un esclat de manifestacions de simpatia i solida­ritat humana que es tradueixen en subscripcions populars, funcions de beneficència i organització de tómboles i concerts, tots a benefici dels perjudicats per les inundacions, que no deixa de ser un consol en mig de la desgracia que té atuida a la nostra terra.

Però lo que fora important, lo que tots alhora hem de procu­rar sigui un fet, tant els que vivim a ciutat i per lo tant a cobert d’aquestes inundacions, com els que seguidament estan exposats a ser-ne les víctimes, és l’organització d’una creuada gegantina, la de tot el nostre poble, amb els seus representants oficials al davant així civils com militars i eclesiàstics, per a aconseguir que els go­verns del Estat es determinin d’una vegada a estudiar i dur a terme la defensa i rectificació del curs dels nostres rius, que aminoraria, quan no anul·lar-los, els terribles efectes que tots lamen­tem. Aquests treballs de previsió no pot fer-los aïlladament cap poble i per lo tant han de ser les entitats superiors les que s’han de posar al davant d’aquesta obra d’utilitat general, com no es pot aplaçar per més temps la tan debatuda repoblació de les nostres muntanyes, origen el més manifest d’aquestes formida­bles avingudes.

Bo és que es busquin auxilis de moment per a reparar en lo possible la crisis econòmica que se’ns ve a sobre; però no obli­dem que la previsió és l’arma més eficaç, i que aquesta, si no la usen els governants hem d’imposar-la els pobles, que resulten les víctimes sacrificades a les deixadeses del comú.

PATRICI

Ilustració Catalana, de 3 de Novenmbre