1907 - Els aiguats a Catalunya - Alcalde de Manresa

D. PERE ARMENGOU I MANSO

ALCALDE DE MANRESA

A voltes són circumstàncies ben especials les que posen de manifest les condicions que adornen a certs homes, que, a no ser aquelles haurien passat per un de tants; i entre els que exerceixen una autoritat, no sempre és la política o l’administració, sinó al­tres elements qui mostren clarament les dots de mando, el cop d’ull certer i el tacte organitzador que atresoren, com ha passat amb motiu dels aiguats de Catalunya, amb l’alcalde de la ciutat de Manresa, D. Pere Armengou i Manso.

Aquest alcalde, que si era benvolgut ahir dels seus adminis­trats, es avui objecte de veneració per part de tots els fills de Manresa, es mereixedor de la benevolència dels catalans, puix la seva activitat, les seves encertades disposicions i el seu zel, evitaren un mal major que indubtablement havia d’exterioritzar-se amb in­nombrables desgràcies personals.

Ell fou qui al arribar-li les primeres noves del gran cop de riu que anava envaint-ho tot, mobilitzà la guardià municipal, els bom­bers, el sometent, la guardià civil i les forces del batalló, dirigint les primeres operacions preparatòries per al salvament, en quina tasca meritíssima i acertadament realitzada, s’hi distingiren tots quants hi prengueren part.

També circulà un avís molt oportú als alcaldes de riu avall i als centres governatius de Barcelona, per a que poguessin preve­nir als pobles del pla del Llobregat a fi de que estiguessin previnguts del perill que els venia a sobre, tasca en la que fou digna i eficaçment secundat per l’actiu governador d'aquest D. Àngel Ossorio i Gallardo, com així mateix pel seu company d’aquesta ciutat D. Domingo J. Sanllehy, qui va posar a disposició dels alcaldes dels pobles del pla, tot el material que li fou demanat pera l’eixugament de les cases inundades per Ics aigües del riu.

Ell va poder sentir de llavis de D. Alfons XIII en la seva visita a aquella ciutat, grans elogis per la seva conducta meritíssima evi­tant amb les seves dots de previsió i encert, que la magnitud de la catàstrofe s’agreugés amb la nota sinistre de les víctimes personals.

Lo que aquest home va fer aquella nit fatal que Manresa re­cordarà ara i sempre, no té fi ni compte.

Tota la nit permanesqué vetllant el Sr. Armengou, recorrent sota un temporal desfet, la zona inundada per les aigües, practi­cant, a l’incerta i bellugosa claror de les atxes de vent, un mi­nuciós examen del desastre sofert, i prevenint en lo possible amb les seves excepcionals disposicions organitzadores, els perills i mals que poguessin encara esdevenir.

Després, passat el perill, ha estat incansable. Se l’ha vist a tot arreu, donant consols i esperances, acompanyant a les autoritats, als inspectors, al Rei i al President del Consell de Ministres als llocs perjudicats per la riuada, preparant informes, organitzant socors; a tot arreu on el seu amor al pròxim li ha indicat que feia falta, que havia de ser útil...

Així es fan els homes: ara veritablement pot dir-se que D. Pere Armengou i Manso és alcalde de Manresa.

La Ilustració Catalana, de 3 de novembre