1907 - El Rei a Barcelona per veure les inundacions

Vista panorámica de la Puerta de la Paz tomada a las cuatro de la tarde del día 19 del actual, pocos momentos antes de entrar el "Cataluña" en el puerto de Barcelona

El Rei avui deu haver arribat a Barce­lona: vol seguir els llocs on els aiguats feren mal; ja ve de Màlaga on amb prou feines el deuen haver vist passar. Aquest viatge ha sorprès a tothom; unànimament és qualificat de tardà i fins els menys maliciosos atribueixen a en Maura que n’és l'iniciador, mòbils polítics més o menys estranys. Potser mira si pot regenerar apagats fervors dinàstics. D. Alfons no du pas intent de passar gaires dies  a Catalunya.

El gobernador civil Sr. Ossorio y Gallardo y los ingenieros del puerto

Autoridades civiles y eclesiásticas en el desembarcadero esperando al Rey

El cuerpo consular de Barcelona reunido en el desenvarcadero para recibir a S. M.

Gazeta Montanyesa, de 19 d'octubre

1907 - Indignació del Jefe d'Estació

Diversos industrials i comerciants d’aquesta Ciutat ens fan manifestacions anàlogues a les del comunicat que insertem més avall. Això és d’enèrgica protesta contra un solt calumniós pel digne Jefe de la nostra estació ferrocarrilera D. Lluís Drové, aparegut en el número de dijous del diari barceloní La Tribuna.

Nosaltres tenim gran satisfacció en afirmar que tantes persones com han tingut que tractar al respectable funcionari indi­cat, i després han parlat amb nosaltres, s’han desfet en alabances de la seva gestió.

Les acusacions de La Tribuna segons les quals, el referit empleat «por exceso de cumplimiento unas veces i por ganas de fastidiar otras, parece dedicarse única i exclusivamente a poner trabas a la buena marcha de las operaciones que el comercio efectúa en dicha estación» són, doncs, completament injustificades. EI comerç d’aquí, lluny d’estar queixós del senyor Drové, li agraeix sobre manera que hagi po­sat ordre i concert en la nostra Estació que tant desmanegada va trobar.

          Gazeta Montanyesa, de 19 d'octubre

1907 - Actuació del Bisbe davant de les pluges

Nostre Rvm. Prelat que amb tot  i el temporal de pluges ha anat continuant amb les molèsties consegüents la Visita Pastoral, es troba a Manresa contribuint a l’organització dels treballs per auxili de tantes fa­mílies com han quedat perjudicades per les inundacions.

Gazeta Montanyesa, de 19 d'octubre

1907 - Las inundaciones

EL NORTE CATALAN

Las inundaciones

Cuando se disponía Cataluña a socorrer con mano pródiga a sus hermanos de Málaga, como acostumbra a hacerlo siempre, sobre todo tratándose de españoles o hijos de una misma nación; los estragos produ­cidos por una inundación horrorosa, que ha alcanzado a varias  comarcas, le ha detenido en su caritativa tarea y abierto el camino para distribuir los socorros en­tre sus hermanos de una misma provincia.

Las comarcas catalanas del Cardoner y del Llobregat principalmente, sin contar muchas otras de las cuatro provin­cias del principado que han sufrido en más baja escala, acaban de ser víctimas de un temporal  de  aguas que  no  tiene precedentes.

 

La horrorosa tormenta desencadenada en la tarde y noche del  día 12, o sea, el sábado anterior, ha llevado la desolación y la miseria más espantosa en infinidad de pueblos de las cuencas de los citados ríos, cuyas aguas alcanzaron ocho me­tros de altura sobre su nivel ordinario. Las cosechas fueron arrasadas, y fábri­cas y caseríos completamente inundados y en parte destruidos, arrastrando la co­rriente los enseres, utensilios y muebles, la maquinaria y las existencias de géneros elaborados y por elaborar.

Fábrica de tejidos de los Sres. Faura, de Manresa, en la que la inundación causó grandes daños

Fábrica de hilados de Castegalí, de Manresa, destruida por las aguas

Salón de maquinaria de la fábrica de tejidos de los Sres. Faura e hijos, inutilizado por las aguas que lo inundaron. Estas se llevaron además de dicha fábrica doscientas balas de algodón que había almacenadas



La primera señal de alarma en Manresa fue la destrucción de la fábrica del gas, y en consecuencia el haber quedado á oscuras los comercios y casas particulares de la población.  Al dar el toque de alarma la campana de la Seo y á pesar del horroroso temporal, acudieron á los sitios de más peligro todas las auto­ridades, religiosas, civiles y militares, bomberos, somatén, guardia civil y mu­nicipal, soldados  y oficiales del batallón de Reus, carabineros y Cruz Roja, riva­lizando todos en el trabajo de salvamento de las personas.

Estado en que quedó la caldera principal de la fábrica de gas por efecto de la avenida del río Cardoner

Obreros de la fábrica de los Sres. Carná y Cª, extrayendo el agua de los sótanos.- En la fotografía está marcada la altura que alcanzó la corriente.

Desgracias personales no hay que la­mentar muchas, gracias á Dios, pero los daños materiales son inmensos. Las presas han sido destruidas todas por comple­to, muchos puentes han quedado inutili­zados, el del tranvía ha  desaparecido y con él unos treinta vagones de dicha línea; también ha   desaparecido en un trayecto de dos kilómetros, la carretera de Monistrol. Las fábricas que por efecto de la catástrofe quedarán cerradas  por mucho tiempo en aquella comarca, son en número de 23, resultando sin trabajo, unos 20.000 obreros y representando  las pérdidas, ocasionadas más de un millón de duros.



Aspecto que ofrecía la Estación del ferrocarril de Manresa a Berga después de la inundación





Vista de Cornellá desde la carretera



Calle de Cornellá inundada por el río Llobregat

El Gobernador civil recorrió el sitio inundado, saliendo sumamente impresio­nado ante la magnitud de la desgracia y del conflicto que se avecina si no se acude pronto por parte del gobierno y demás entidades de la provincia a un eficaz remedio para aliviar tan triste situación.

Manresa - Río Cardoner y fábrica del "Pont Vell" cuya maquinaria quedó toda inutilizada por el agua y el lodo que penetró por las ventanas

Puente del tranvía de Manresa que destruyó y arrastró la corriente

Destrozos causados por la inundación en la estación de ferrocarril de Berga

Además toda la comarca del Llobregat y las pintorescas poblaciones de su llano quedaron inundadas y anegadas sus campiñas. También han sufrido mucho las poblaciones y comarcas que bañan los ríos Segre y Fluvíá, de manera que los temporales de estos pasados días no han asolado una sola comarca sino muchas y los daños son inmensos y generales.

Parte de la vega inundada vista desde la carretera de San Baudilio de Llobregat

Es de esperar que Cataluña, que acudió presurosa y espléndida en socorro de Consuegra y Almería y de cuantas cala­midades han afligido á sus hermanas las demás provincias españolas, veráse ahora correspondida por estas que sin duda le alargarán generosamente los auxilios que necesita.

         EL NORTE CATALAN, de 19 de octubre

1907 - Guerra del Marroc X

Campamento francés - El general Drude en la puerta de su tienda de campaña

Els canons del Marroc segueixen callats. La premsa estrangera insisteix en que el comandant espanyol Santa Olalla serà o ha sigut ja cridat a Madrid. Els francesos, dies enrere, apretaren pel cantó de la frontera argelina: es veu que volen justificar l’ocupació d'Uxda que probablement dura­rà in aeternum a pesar d’ésser provisional. L’ambaixada espanyola encara no ha marxat cap a veure el Sultà: tot just es van preparant els presents amb que serà aquest obsequiat en nom del Rei d’Espanya.

Oficiales del Regimiento de Caballería de Alfonso XII y del de Cazadores de Africa, nº 1, en el campamento francés

Soldados argelinos tocando la música en el campamento francésante la tienda del general Drude

Emissaris de Muley Haffid van recorrent les Corts europees a fi de trobar benevolència pel seu senyor, més lo que han trobat fins ara han sigut portes barrades.

Gazeta Montanyesa, a 19 d'octubre

1907 - Incompliment del descans dominical

La llei del descans dominical aquí durà tres o quatre festes i encara! Convindria que hi hagués algun home com en Lacierva que tingués punt en fer-la complir. I, per nosaltres, entre altres coses convindria que no permetés cridar durant els matins dels diumenges i dies festius als pells de cunill que s’esgargamellen per aquets carrers i carrerons amb competència a qui cridarà més fort i més seguit. És una indústria, com la dels drapaires, que es veu que té a favor del públic. Mai hauríem dit que a Vic es mengessin tants conills i hi hagués tants draps i ferro vell i roba bruta.

Gazeta Montanyesa, a 19 d'octubre

1907 - El temps meteorològic

Ahir vespre començaren a rajar algunes fonts de l’aigua de Bellpuig. Durant aquests dies no s’ha pas conegut que faltés aigua en les fonts públiques, puix que l'Alcaldia ordenà que es posessin fonts supletòries en diferents llocs de la Ciutat. I aquesta proba de previsió tenim gran satisfacció en poder-la consignar.

El temps s’és refrescat extraordinàriament. Sembla que haguera fet un salt sob­tat de l’estiu al ple hivern. El Pirineu aquests dies s’és cobert d’una gruixuda capa de neu que ha baixat fins molt ençà, tenint l’aspecte acostumat en el mes de Gener. Això ha influït en la temperatura que els matins y vespres s’és posada a 8 y fins a 5 graus. Ahir mateix al matí hi hagué una forta gebrada y fins es parlà de que a al­guna horta s’hi veigueren glaçades les gotes de rosada.

Aquests dies corre entre el poble la dita de que demà deu haver-hi una gran inundació per nosaltres vigatans. No sabem d’on deu haver sortit el profeta anuncia­dor de desgràcies, però de totes maneres hem de dir al públic que nosaltres ens previndrem. És de pensar que demà les serres de Sant Sebastià, Puiglagulla, Puig d’en Planas i Puig dels Jueus es veuran molt concorregudes.

Gazeta Montanyesa, a 19 d'octubre

1907 - Petites cròniques: Mestre Xenius

Petites cròniques

Mestre Xenius: Vos que deveu ésser el Noucentista gros, el Pontífex, deia malament, l’Imperator de totes les milícies del Noucents, escolteu-me benigne una curta estona.

Sóc un humil cronista, encara que el cap em bull d’imperials cabòries; no tinc un trist títol, sols puc firmar amb el modest pseudònim que va donar-me un capellà quan em va batejar—i no es broma—en una cofurna de redacció. Un tros de pergamí, un diplo­ma, qualsevol futesa se’m posaria com l’anell al dit; en una paraula, necessito poder-me presentar decoré, o sinó no goso aixecar la vista i alternar amb la gent que el meu amor propi em diu que em pertoca. Per això em dirigeixo a vós, repartidor de patents de Noucentisme, esperant el gest magnànim que em traurà d’aquesta situació compromesa.

La meva llista de mèrits la trobareu en els dimecres de la Gazeta: aquí, amb lletra cur­siva, he estampades unes quantes dotzenes d’arbitrarietats: molta gent no les deu haver enteses; altres les han trobades extravagants i no falta qui s’ha empipat per alguna que n’he deixat anar de massa agre; mireu quina pila de drets adquirits em representa això!

D'Imperialisme n’estic bastant bé, grat sigui a Deu: no dubto que la vostra perspicà­cia en trobarà a cada Petita crònica les guspires necessàries per formar en conjunt el caliu en que deu trempar-se tota ploma que vulgui fer una mica de sort en nostres dies. Sóc acèrrim de la Intervenció i perquè crec que nosaltres, fills del Noucents, tenim el dret d’entrevenir en tot lo que ens dongui la gana, segons frase dels profans, o en tot lo que el nostre arbitrarisme ens indiqui, com diem els iniciats, per això he tractades les més heterogènies matèries i m’he ficat per tot arreu.

Altres punts de semblança m’acosten a vos, Mestre: jo també estic sempre de broma i si les vostres Gloses denoten bon humor, vos desafio a comparar-les sota aquest punt de vista amb les meves cròniques. A més, d’imatgeria en tinc bona col·lecció; com vos, sóc un explotador de les quatre estacions.

D‘erudició confesso que he estat per desso­ta vostre; porto citats pocs noms d’estrangers. Dissimuleu-me això: falta que m’acabi d’entrenar. Actualment estic estudiant dos o tres catàlegs; quan me’ls hagi après de memòria, ja veureu quines enfilerades d’autors embitzaré!

També em manca una xica d’inquietud: no he anat ni a Porta Cæli, ni a Algecires, ni a Madrid, ni a París; no obstant crec que m’he pogut estalviar divinament aquestes excursions, suplint-les amb la lectura de les vos­tres correspondències.

Finalment, no m’ha vingut encara la pen­sada grossa, la troballa sensacional, mes dei­xeu fer; encara no som on anem que algun dia no deixi com gra de mill, d’imperceptible, la idea de la galeria de catalanes hermoses.

Tots aquests mereixements, disposicions, propòsits i disculpes, espero, car Mestre, que vos mouran a arbitrar-me la legitimació de la meva castissa filiació noucentista.

JOHAN DE  VICH.

           Gazeta Montanyesa, de 16 d'octubre

1907 - Pluges a la Comarca

La nit del dissabte al diumenge fou tota de pluja. Acompanyada de contínues tronades en algunes hores l’aigua anà caient abundosa durant totes les de la nit i matinada, aclarint-se més tard i fent un dia bastant serè i apacible. El Méder, la nostra casi sempre eixuta riera, va venir dues vegades bastant abundant, traient les palanques de sota el pont del Remei, i arribant ben a prop de la caseta del vigilant de consums. La gent d’aquelles vores, de les Hortes del Prat i de les primeres cases del Remei no estaven pas ma­ssa tranquils. Mes, no va succeir cap des­gracia ni va pujar la rierada tant com altres vegades, sense comptar la del aiguat del 63. El Gurri segurament va venir més caudalós, arribant a un metre i mig d’alçada sobre l’ordinari. Mes tampoc ha sigut cosa tant nota­ble com altres riuades anteriors, i podem donar gràcies a Deu d’haver sortit afavorits en comparació de tantes comarques on les inundacions han ocasionat tants  danys i perjudicis.

Dilluns a la matinada també tinguérem xàfec baixant bona rierada; la nit passada i tot el dia d’avui han sigut molls en extrem; la Riera ve grossa i el Gurri ha arrencat la palanca que hi havia darrera les cases del Pas.

No es tenen noticies de perjudicis conside­rables causats per les pluges en aquesta Co­marca; únicament avui s’ha ensorrat un tros de paret de tanca del convent que les Monges del Sagrat Cor tenen al passeig de la Dipu­tació.

Un vent molt fred escombrava les bromes a mitja tarda, mes l’aspecte del temps fa creure que no és prudent desar encara el paraigües.

Gazeta Muntanyesa, de 16 d'octubre

1907 - Incendi sufocat

Abans d’ahir al vespre va haver-hi una gran alarma dins del convent de monges Josepetes vetlladores dels malalts amb motiu d'haver-se declarat un incendi en el aposento-rober. El foc que amenaçava prendre grans proporcions fou sufocat per alguns veïns i transeünts, havent-se cremat una vidriera i algunes fustes i roba.

Gazeta Muntanyesa, de 16 d'ostubre

1907 - Ferrocarril amb retard

A conseqüència de les pluges, els trens de nostra línea circularen dilluns a la tarda amb dues hores de retràs per haver-se produint una esllavissada que interceptà la via entre les es­tacions de Moncada y Sant Andreu. Per sort no ocorregué cap desgracia. L’endemà, el correu del matí ja va arribar a l'hora...

Gazeta Muntanyesa, de 16 d'octubre

1907 - Els aiguats i les primeres víctimes

ELS AIGUATS

La nit del dissabte al diumenge fou terri­ble per algunes comarques catalanes. La ton­gada plujosa que anem travessant i quals efectes s’havien fet sentir amb prou rigor a Màlaga i al migdia de França ha volgut deixar senyal, i ben fonda, entre nosaltres.

Els llocs on han ocorregut les inundacions més fortes, són els travessats pels rius Cardener i Llobregat. Les notícies arribades de Manresa són desconsoladores: segons elles el riu va pujar 10 metres sobre el seu nivell ordinari, malmetent i enduent-se’n no sols collites i terres de cultiu sinó també moltes fàbriques; de maquinaria i efectes, les aigües n’arrossegaren a desdir, de tal manera que a més de quedar gran nombre d’instal·lacions industrials completament destruïdes, una infi­nitat d’altres, sofriren tant que no cal pensar ni de molt temps en tornar-les a engegar. De rescloses i canals es pot dir que no en queda rastre. A l’estació del ferrocarril que va a Berga, una pila de vagons se n’anaren aigua avall; els ponts quedaren o inutilitzats o amb grans desperfectes i les vies, tant la citada com la del Nort, completament destrossades en alguns trossos. I aquest desastre no arriba a pocs termes municipals: tota la ribera del Cardener s’és vist devastada. Sembla que hi ha fonament per creure que s’hagin ofegat 3 o 4 persones.

 

Inundacions a Manresa - Fàbrica de Polvores

Inundacions a Manresa - Fàbrica del senyor Fabrés

Inundacions a Manresa - Farinera de Aubayas

Inundacions a Manresa - Fàbrica de gas

Inundacions a Manresa - El gasòmetre

Inundacions a Manresa - Ferrocarril de Manrersa a Berga

Inundacions a Manresa - Locomotora i vagons volcats

Inundacions a Manresa - Pont i estació del ferrocarril de Manresa a Berga

Inundacions a Manresa - Pont dels Condals

Inundacions a Manresa - Pont de Sant Francesc

Al Pla del Llobregat  no es queden pas endarrere; tot ell fou convertit en una mar. Les poblacions de Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, El Prat, Hospitalet, Sant Joan dels Horts, Molins de Rei, etc, foren inundades i per lo   tant, els camps completament  ne­gats. És impossible tirar un càlcul dels danys produïts. Diuen que aquesta ha sigut la inundació més tremenda de que es té   memòria en aquell país. Gràcies a actius treballs de salvament sembla que no hi hagueren nombroses desgracies personals: abans d’ahir fou trobat al mar en l'indret on desemboca el Llobregat el cadàver d’una nena d’uns 8 anys. Més tard ha aparegut el cadàver d’una dona vora Sant Feliu de Llobregat.

Un carrer del Prat de Llobregat



Horta del Prat de Llobregat



També el Segre es sortí de mare en dife­rents punts, com Balaguer, Les Borjes, Flo­resta, Pons, Lleida, ocasionant gravíssims perjudicis.

A Calaf, a Tortosa, a l’Empordà, per tot arreu hi han hagut també aiguats que hauran sembrat la misèria i el desconsol. El riu Flu­vià no ha estat dels que   menys  danys ha ocasionat.

Una immensa catàstrofe afligeix, doncs, a Catalunya; fabricants i agricultors arruïnats, treballadors sense feina, famílies llençades a la més negra misèria; tot plegat consti­tueix un quadro ben trist i fa pensar amb esglai pels temps que vindran.

És de creure que tothom que pugui contri­buirà a alleugerir aquesta desgracia nacional i l'Estat en primer terme: els diputats per Ca­talunya prou procuren per això: han aconseguit que s’hi destini de moment un crèdit de certa consideració. Veurem si de la vi­sita que deu estar fent el Director general d’obres públiques als llocs més castigats en surt alguna cosa més. La Diputació de Barcelona dona 400.000 ptes. De totes maneres no s’aconseguirà pas que puguem tenir un hivern gaire alegre.

Gazeta Muntanyesa, de 16 d'octubre

1907 - Intent de instauracació del servei d'automòvils

El servei d’automòbils entre Vic i Manresa no ha pogut inaugurar-se com tot­hom esperava i oficiosament s’havia pro­mès. Segons les nostres noticies és això degut a que els cotxes que es construïren destinats a aquest objecte i arribaren a Barcelona, no donaren els resultats que es necessitaven al verificar probes en pen­dents fortes com són les de la carretera del Tibidabo. En vista d’aquesta insufi­ciència dels motors han sigut retornats els chassis; no obstant, segons la mateixa in­formació, sembla que no s’ha desistit de l’empresa, guardant-se per passat l'hivern estrenar aquell important servei amb ma­terial a propòsit.

Gazeta Montanyesa, de 12 d'octubre

1907 - Comença a ploure a Vic

Ahir a les onze del vespre començà a ploure i pot dir-se que no ha parat fins ben entrada la matinada, havent-hi estones en que queia aigua amb una intensitat poc tranquil·litzadora. Els veïns de la vora la Riera estaven ben esverats i més quan recordaven que precisament feia anys del aiguat del 63 que tantes víctimes va causar.

Gazeta Montanyesa, de 9 d'octubre

1907 - Petites cròniques: Tornada a l'estudi

Petites cròniques

Ara, per l’Octubre, quan el fred treu el nas, les eixams escolars entren en activitat. Seminaris, Universitats i tota mena de cen­tres «docents» perden l’aspecte sepulcral que la calor els havia fet agafar i una invasió jovenívola n’anima les blanques pa­rets, els tristos corredors i els polsosos racons. Els claustres ja no ressonen de soledat, sinó que remoregen de bullici; l’herba i la molsa no hi volen res amb l’atmosfera que sent a vellut com és la que inunda els Semi­naris segons en Prudenci Bertrana, o amb la que put a cosmètic i potingues; el curs infant esmola amb les seves entremaliadures les lloses de la tomba dels seus pares.

Som a l’època blanca del any escolar, com si diguéssim a l’edat de l’innocència; no s’han comès pecats, tothom està carregat de bons propòsits, ningú es fa paga encara d’ésser ell la víctima que pel Juny vinent restarà esclafada sota el pes d’un programa de poques fulles. Llunyans, doncs, els paborosos esglais, verges els cervells, o refets, d’abrumadores disciplines, té el curs una naixença suau, lleugerament amargada per  alguns amb gotetes d’enyorament. No és estrany, si es té en compte tot això, que la jovenalla el saludi rient; que els pobres ocellets d’estudi envescats ja en la creuera de les matrícules, entrin cantant a les gàbies de l’aula on sofriran altre dels captiveris de nou mesos que consumeixen els anys flo­rits de llur vida.

En llocs com a Vic i en institucions com els Seminaris, l’arreplec del l.^er d'Octubre es fa amb serietat, casi silenciós; els fu­turs preveres, sense protesta, es carreguen a les espatlles tot el pes del reglament enterc com una fèrula; ells s’aplanen—i fan bé— al adreçador. En canvi, solemníssims es­càndols ofeguen cerimònies inaugurals uni­versitàries, com succeeix cada any a Barce­lona; tota la festa acadèmica queda reduïda a una batalla entre la gravetat docto­ral vestida de coloraines de seda i l’em­penta bullanguera d’uns quants centenars de caps plens de pardalets: la disciplina és trepitjada; l’encarcarament oficial esdevé grotesc i la gatzara triomfa. És massa exigència demanar comediment en nom de la civiltat, a la bandada d’ocellets que venen del bosc amb les orelles plenes de músiques i els esperits en bellugadissa; a més la Ciència pot ésser cosa tant digna de res­pecte com es vulgui, mes la cerimònia de po­sar-la a l’altar amb tot aquell aparato teatral i aquella seriositat que en diuen  acadèmica lliga poc amb una clausura de vacances. Disculpo doncs, fins a cert punt, als incivils estudiants de Barcelona; està clar que més bé aniria que ens posessin a la temptació deixant-se d’acudir al «temple de la Cièn­cia» en dies perillosos, però molt  millor fora que es suprimissin  les ridiculeses  ofi­cials.        

                            

JOHAN DE VICH.

Gazeta Montanyesa, de 9 d'octubre

1907 - Guerra del Marroc IX

Al Marroc encara que no s’hi tirin ca­nonades, s’està molt lluny de que tot respiri harmonia. Entre en Drude i en Santa Olalla s’esdevenen conflictes que Deu faci que no portin cua. Sobre si els francesos s’extralimiten o si els espanyols es fiquen en lo que és de competència dels altres, lo que sembla evident es que els dos coman­dants estan com el ca i el gat. El Sultà Abd-el-Aziz és a Rabat on anirà a trobar-lo una ambaixada espanyola; els francesos ja hi van enviar també el seu representant Mr. Regnault, que ja ha sigut rebut pel Sultà.

 

Gazeta Montanyesa, de 9 d'octubre

1907 - Aiguats de Màlaga

Les noticies que en els dotze o tretze dies darrers han anat venint de Màlaga posen de manifest lo terribles que foren els aiguats que tingué de sofrir aquella pobla­ció i altres de la província. A més de les nombroses desgràcies personals, la misèria és espantosa i encara que s’hi envien auxilis de totes parts, no s’arriba en lloc. Realment inspira fonda llàstima la situació d’aquella pobre gent i no som els vigatans els que ens podem fer menys càrrec de la seva desgràcia, ara precisament que com­memorem una data també ben trista per nosaltres.—J. de V.                   

Gazeta Montanyesa, de 9 d'octubre