Petites cròniques
Mestre Xenius: Vos que deveu ésser el Noucentista gros, el Pontífex, deia malament, l’Imperator de totes les milícies del Noucents, escolteu-me benigne una curta estona.
Sóc un humil cronista, encara que el cap em bull d’imperials cabòries; no tinc un trist títol, sols puc firmar amb el modest pseudònim que va donar-me un capellà quan em va batejar—i no es broma—en una cofurna de redacció. Un tros de pergamí, un diploma, qualsevol futesa se’m posaria com l’anell al dit; en una paraula, necessito poder-me presentar decoré, o sinó no goso aixecar la vista i alternar amb la gent que el meu amor propi em diu que em pertoca. Per això em dirigeixo a vós, repartidor de patents de Noucentisme, esperant el gest magnànim que em traurà d’aquesta situació compromesa.
La meva llista de mèrits la trobareu en els dimecres de la Gazeta : aquí, amb lletra cursiva, he estampades unes quantes dotzenes d’arbitrarietats: molta gent no les deu haver enteses; altres les han trobades extravagants i no falta qui s’ha empipat per alguna que n’he deixat anar de massa agre; mireu quina pila de drets adquirits em representa això!
D'Imperialisme n’estic bastant bé, grat sigui a Deu: no dubto que la vostra perspicàcia en trobarà a cada Petita crònica les guspires necessàries per formar en conjunt el caliu en que deu trempar-se tota ploma que vulgui fer una mica de sort en nostres dies. Sóc acèrrim de la Intervenció i perquè crec que nosaltres, fills del Noucents, tenim el dret d’entrevenir en tot lo que ens dongui la gana, segons frase dels profans, o en tot lo que el nostre arbitrarisme ens indiqui, com diem els iniciats, per això he tractades les més heterogènies matèries i m’he ficat per tot arreu.
Altres punts de semblança m’acosten a vos, Mestre: jo també estic sempre de broma i si les vostres Gloses denoten bon humor, vos desafio a comparar-les sota aquest punt de vista amb les meves cròniques. A més, d’imatgeria en tinc bona col·lecció; com vos, sóc un explotador de les quatre estacions.
D‘erudició confesso que he estat per dessota vostre; porto citats pocs noms d’estrangers. Dissimuleu-me això: falta que m’acabi d’entrenar. Actualment estic estudiant dos o tres catàlegs; quan me’ls hagi après de memòria, ja veureu quines enfilerades d’autors embitzaré!
També em manca una xica d’inquietud: no he anat ni a Porta Cæli, ni a Algecires, ni a Madrid, ni a París; no obstant crec que m’he pogut estalviar divinament aquestes excursions, suplint-les amb la lectura de les vostres correspondències.
Finalment, no m’ha vingut encara la pensada grossa, la troballa sensacional, mes deixeu fer; encara no som on anem que algun dia no deixi com gra de mill, d’imperceptible, la idea de la galeria de catalanes hermoses.
Tots aquests mereixements, disposicions, propòsits i disculpes, espero, car Mestre, que vos mouran a arbitrar-me la legitimació de la meva castissa filiació noucentista.
JOHAN DE VICH.
Gazeta Montanyesa, de 16 d'octubre
No hay comentarios:
Publicar un comentario