1907 - Els aiguats i les primeres víctimes

ELS AIGUATS

La nit del dissabte al diumenge fou terri­ble per algunes comarques catalanes. La ton­gada plujosa que anem travessant i quals efectes s’havien fet sentir amb prou rigor a Màlaga i al migdia de França ha volgut deixar senyal, i ben fonda, entre nosaltres.

Els llocs on han ocorregut les inundacions més fortes, són els travessats pels rius Cardener i Llobregat. Les notícies arribades de Manresa són desconsoladores: segons elles el riu va pujar 10 metres sobre el seu nivell ordinari, malmetent i enduent-se’n no sols collites i terres de cultiu sinó també moltes fàbriques; de maquinaria i efectes, les aigües n’arrossegaren a desdir, de tal manera que a més de quedar gran nombre d’instal·lacions industrials completament destruïdes, una infi­nitat d’altres, sofriren tant que no cal pensar ni de molt temps en tornar-les a engegar. De rescloses i canals es pot dir que no en queda rastre. A l’estació del ferrocarril que va a Berga, una pila de vagons se n’anaren aigua avall; els ponts quedaren o inutilitzats o amb grans desperfectes i les vies, tant la citada com la del Nort, completament destrossades en alguns trossos. I aquest desastre no arriba a pocs termes municipals: tota la ribera del Cardener s’és vist devastada. Sembla que hi ha fonament per creure que s’hagin ofegat 3 o 4 persones.

 

Inundacions a Manresa - Fàbrica de Polvores

Inundacions a Manresa - Fàbrica del senyor Fabrés

Inundacions a Manresa - Farinera de Aubayas

Inundacions a Manresa - Fàbrica de gas

Inundacions a Manresa - El gasòmetre

Inundacions a Manresa - Ferrocarril de Manrersa a Berga

Inundacions a Manresa - Locomotora i vagons volcats

Inundacions a Manresa - Pont i estació del ferrocarril de Manresa a Berga

Inundacions a Manresa - Pont dels Condals

Inundacions a Manresa - Pont de Sant Francesc

Al Pla del Llobregat  no es queden pas endarrere; tot ell fou convertit en una mar. Les poblacions de Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, El Prat, Hospitalet, Sant Joan dels Horts, Molins de Rei, etc, foren inundades i per lo   tant, els camps completament  ne­gats. És impossible tirar un càlcul dels danys produïts. Diuen que aquesta ha sigut la inundació més tremenda de que es té   memòria en aquell país. Gràcies a actius treballs de salvament sembla que no hi hagueren nombroses desgracies personals: abans d’ahir fou trobat al mar en l'indret on desemboca el Llobregat el cadàver d’una nena d’uns 8 anys. Més tard ha aparegut el cadàver d’una dona vora Sant Feliu de Llobregat.

Un carrer del Prat de Llobregat



Horta del Prat de Llobregat



També el Segre es sortí de mare en dife­rents punts, com Balaguer, Les Borjes, Flo­resta, Pons, Lleida, ocasionant gravíssims perjudicis.

A Calaf, a Tortosa, a l’Empordà, per tot arreu hi han hagut també aiguats que hauran sembrat la misèria i el desconsol. El riu Flu­vià no ha estat dels que   menys  danys ha ocasionat.

Una immensa catàstrofe afligeix, doncs, a Catalunya; fabricants i agricultors arruïnats, treballadors sense feina, famílies llençades a la més negra misèria; tot plegat consti­tueix un quadro ben trist i fa pensar amb esglai pels temps que vindran.

És de creure que tothom que pugui contri­buirà a alleugerir aquesta desgracia nacional i l'Estat en primer terme: els diputats per Ca­talunya prou procuren per això: han aconseguit que s’hi destini de moment un crèdit de certa consideració. Veurem si de la vi­sita que deu estar fent el Director general d’obres públiques als llocs més castigats en surt alguna cosa més. La Diputació de Barcelona dona 400.000 ptes. De totes maneres no s’aconseguirà pas que puguem tenir un hivern gaire alegre.

Gazeta Muntanyesa, de 16 d'octubre