Petites cròniques
El mon va apetitant-se! Dia vindrà, si la Ciència no atura l’arrencada que té presa, en que ens mirarem l'esferoide que ens condueix pels espais siderals com una mena de gavia-automóvil. I per acabar de fer exacta la semblança, tot sovint no sé si és que es rebenta un neumàtic o que explota la capsa de la gasolina, el cas es que se senten espetecs anormals que no resulten pas, certament, salvas inofensives: exemple: el Vesubi, San Francisco, La Jamaica.. ..
Si senyors, dic que el mon, o la terra, s’enxiqueix perquè aviat no ens en quedarà ni un raconet desconegut i lo que es pitjor, des del nostre despatx i fins del llit estant podrem sentir i contemplar lo que diuen i lo que fan en aquell mateix moment els propis antípodes. Semblava que un cop inventat el telèfon ja havien de quedar satisfets els sabis deixant al mon com deixaven convertit en una mena de fonda on un hom amb un crit podia comunicar-se amb tota la multitud cosmopolita: ara han arribat a reduir-lo més; l’han limitat, amb el descobriment de la telefotografia a la taula rodona en hora d’àpat on tothom es veu les cares. Per medi dels filferros, i aviat potser sense, se’ns destrueix tot el misteri de les distancies; fins ara conversàvem amb la gent de l’altre part del mon: en endavant a més se telefotografiarà tot lo que vulguem. Ja m’estic imaginant la supressió dels diaris: una volta el nou invent s’hagi perfeccionat convertint-se en telecinematografía, tot prenent la xocolata al mati no haurem de fer més que anar girant commutadors per veure amb els propis ulls lo que passa terres i mars enllà.
Ja ho endevinava Alexandre el Gran quan venia a suposar que aquest mon sembla un colp de puny; jo ja el començo a comparar amb un quint pis d’aquets tant enanos, on hi arriba el fred, la calor i les degoters, tot ple de quitxalla de la que no hi ha medi de lliurar-se puix no sabeu per on girar-vos: quan l’un no fa rebequeries, l’altre engega piules o un tercer us planta la llufa. Vet aquí les avantatges de la omnipresència i omnisciència que ens van proporcionant els savis...
Al menos inventessin un mecanisme per transmetrem els graus de temperatura que ara es deuen estar fent malbé per allà la zona tòrrida....
JOHAN DE VICH.
Gazeta Muntanyesa, del 6 de febrer.
A mi, sincerament, tants avenços teconològics em causen certs pavor...no estarà la teconologia i l'electrònica eliminant a poc a poc tot allò de més pròxim de l'ésser humà?
ResponderEliminarCertament, però pari-s'ho a pensar. En el meu cas, si no fos pels avenços tecnològics (per exemple, la "Ressonància Magnètica" que precissa la ubicació dels tumors) jo ja no seria aqui, o sigui, estaria "criando malvas".
EliminarPer tant, la meva opinió personal, és que, en general, quant més n'hi hagi millor.
Moltes gràcies per la reflexió escrita que ha fet.
Miquel