Petites cròniques
Aquets dies en una botiga de la plaça del Peix s’està posant fi a un drama que podríem titular La crisis de la confiança. Començà el pròleg anys enrere quan a corrua feta, nostres bons burgesos que s’havien feta una posicioneta, les minyones de servei estalviadores que de tres en tres duros o de quatre en quatre havien lograt conjuminar-se uns quants papers de plata, els fadrins externs que anaven arreplegant brins per fer-se un niu, se dirigien cap un racó de Plaça i allà, sigil·losament, abocaven per la finestreta paquets de moneda, a canvi d’un paperet que es corria de pressa a encaixonar en el punt més reservat de la calaixera... Això durà alguns anys i aquell resguard que per uns era la bonaventura del demà color de rosa, per altres la crossa d’una vellesa prevista amb melangia, mes no pas amb desespero, aquell resguard, en una data fatal va transformar-se com tocat per vareta màgica: els bons acreedors que abans se’l miraven amb cara satisfeta s’esglaiaren; aquell tros de paper era convertit en escorpí. Aleshores fou quan els números que representaven moneda, sumaren tribulacions i les ires comprimides inflaven més de quatre cors; consumat el naufragi, sense haver donat temps d’intentar un salvament, ni valent-hi prometences, actualment té lloc la recollida de les darreres miserables despulles; la fúnebre oficina de la comissió liquidadora sembla una barraca de salvament de nàufrags, des d'on se sent i s’ovira la maror pavorosa que les onades furioses d’una comptabilitat amb vent de llevant, produïda darrera aquelles vidrieres, enfonsant llibres i ofegant per sempre més la confiança.
JOHAN DE VlCH.
Gazeta Muntanyesa, 19 de juny
No hay comentarios:
Publicar un comentario