I
Quan totes les proves portades a cap pels savis en la confecció d’una llengua artificial havien fracassat, des dels esforços del cèlebre Leibnitz fins Schleyor amb el seu famós Volapück, verdaderament era de creure que ja no seria possible crear una llengua internacional que servís d’auxiliar per les relacions mundials: una llengua sense excepcions ni irregularitats, fàcil y comprensible per les seves senzilles regles y que es fes adaptable a tots els pobles per la seva pronunciació y senzillesa.
Un home conegut a Varsòvia per son talent y modèstia, el savi polonès Doctor Zamenhof demostrava al mon sencer el 1887 com clarí anunciant esplendorosa victoria, la veritat de la nova llengua, que serviria per a que els pobles comprenent-se s’estimessin y esdevingués un lligam poderós per la frase y progrés universal.
En veritat, el Dr. Zamenhof va salvar amb sorprenent habilitat tots els esculls difícils de franquejar, en la creació d’una llengua, y es que ell seguint el ideal concebut des de la seva primera joventut, ha consagrat tota la seva vida al estudi de totes les llengües, sempre amb la resolució ferma de poder arribar a la creació somniada, sense que fessin mella en ell les burles y crítiques dels que dubtaven de sa magna obra.
Ell amb sa constància ha presentat al mon la més gran obra de cultura social realitzada en el darrer segle.
La necessitat que s’anava sentint cada dia més, d’una llengua auxiliar, és a dir una segona llengua que tothora sàpigues, al costat de la nadiua, ha fet que el Esperanto una vegada reconeguda sa importància s’hagi consolidat relativament, en poc temps, per tot arreu. I es que com diu molt bé M. Beafront «On a tout fait pour raprocher les corps, rien pour raprocher les esprits» doncs, malgrat la facilitat amb que un es transporta d’un país a altre els medis de comunicació moral estan a l’altura dels temps més primitius. Per això l’èxit ha sigut gran y espontani, contant-se avui centenars de societats esperantistes repartides en tot el mon y més de 30 Revistes que propaguen en tots els països la nova llengua. El nombre de cursos és considerable fent preveure un resultat encoratjador. Solsament a París hi ha oberts 30 cursos. A les escoles de Comerç d'Anglaterra és estudiat l'Esperanto en preferència especial a les altres llengües, y com una de les assignatures obligatòries.
Darrerament a França ha estat presentada a la Cambra un projecte de Llei subscrita per seixanta sis diputats, demanant sigui estudiada a les escoles de 1.ª ensenyança. Dit projecte ha estat acceptat y entregat a dictaminar a la comissió nacional d’escoles de la qual n'és president Mr. Boisson, un dels diputats firmants del projecte. Donats els treballs que es fan a Vic per la constitució d’un grup esperantista y el interès que ha despertat en aquesta Ciutat aquesta manifestació de cultura, procuraré en successius articles demostrar la importància del Esperanto a fi d’aconseguir introduir aqui l’entusiasme que per tot ha despertat la novella llengua que porta en el seu sí el germen d’amor a l'Humanitat; l’eco d’aquell «estimeu-se els uns als altres» predicat fa prop de 2.000 anys y desoït per la majoria dels homes.
Yako Kamabal.,
d'«Espero Kataluna»
Gazeta Muntanyesa, de 28 de juny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario