LA NOVA LLENGUA
III
Donades les avantatges pràctiques que porta l’esperanto en sí, no va estranyar que demostrada la seva utilitat baix tots els punts, al mateix temps que progressava fundant-se societats per la propaganda, es feien obres que aixecaven a l’Esperanto al reconeixement, per part de tots, com la única llengua auxiliar internacional, cabent-li l’orgull d’haver fet institucions i obres que havien de donar un gran pas en la marxa progressiva de la humanitat.
En 1904 va aparèixer una Revista científica redactada completament en Esperanto i publicada sota la direcció de savis eminents. Degut a la propaganda de la «Sciencia Revuo» es va fundar l’associació científica Esperantista, destinada a reunir els savis de tot el món i treballar per la introducció del Esperanto en tots els Congressos i Revistes científiques. I gràcies a les gestions de Mr. René, privat docent de la Universitat de Ginebra ha sigut establert en aquesta població un despatx científic que s’ocupa actualment d’enviar 80.000 circulars als intel·lectuals i professors de les Universitats d'Europa, per proposar la reunió que tindrà lloc en el pròxim Congrés de Cambridge.
En un altre sentit; la iniciativa de Mlle Tabillón d'Her ha servit per donar-li al Esperanto una de les seves aplicacions utilíssimes. Es tracta de sa introducció entre els cecs. Sabut es lo difícil que era avui dia que els cecs es poguessin servir de les voluminoses gramàtiques de les llengües naturals, ja que la impressió en Braille és realment irrealitzable. Per altre part les obres lituàcies que es poguessin traduir en una sola llengua auxiliar, havien de trobar una propagació més fàcil, i una economia grandíssima en el preu de cost, que permetés estar al alcans de tothom. Mr. Th Cart de París, un dels que més treballen per aquesta obra que podríem anomenar benèfica, ha creat una Revista mensual «Esperanto Ligilio», impresa tota en caràcters Braille.
Però els juristes sembla que no s’han quedat pas enrere a jutjar per els treballs que desde el Congrés de Ginebra venen fent, havent quedat constituïda una societat internacional de juristes amb l’objecte de fer conèixer l'Esperanto als advocats, procuradors, homes de lleis i facilitar les relacions d’assumptes entre els juristes esperantistes de diferents països. Aquesta societat compta amb membres representants de set nacions. Una secretària establerta a Boulogne sur Mer permet als juristes dirigir-se a ella demanant els posi en relacions amb altres juristes esperantistes que els proporcionaran tota classe d’informacions sobre les lleis, reglaments, etc, dels seus respectius països.
Per lo que es refereix als obrers s’han mostrat entusiastes partidaris, perquè ells havien d’esser els que toquin més aviat els resultats de l’Esperanto, ja que amb lo difícil, per no dir impossible de que un obrer pugui saber varis idiomes, sense l’Esperanto tenia, com si diguéssim, la porta tancada a tota relació amb companys d’ofici d’altres terres. La representació dels Congressos internacionals estaven reservats als agitadors d’ofici que per ésser ells un xic instruïts eren els únics que podien prendre-hi part en les discussions, dels interessos professionals. Potser, els obrers pensant això han acordat, adoptar el Esperanto en els Congressos successius que es facin. Una important Revista surt a París sota el nom de «Internacia Socia Revuo» ben redactada i que porta articles detallant el moviment obrer universal.
Els Catòlics dirigits per l’entusiasta esperantista M. l’Albé Peltier han fundat una Revista bastant ben teta «Espero Katolica», a més d’editar moltes obres que actualment s’estan traduint. Al Congrés de Ginebra S. S. Pius X va enviar la seva benedicció als Esperantistes Catòlics. Un ofici diví en Esperanto va ésser organitzat durant el mateix Congrés.
Respecte al Comerç l'Esperanto s’ha introduït fàcilment. La rivalitat de les nacions per establir cadascú llur llengua, i el desarrollo que pren avui dia l’industria en punts fins ara desconeguts feia preveure que l’home de negocis havia d’invertir la major part del temps en l’estudi de les llengües vives, si volia intervenir en el concert universal. Moltes i importants cases estrangeres admeten correspondència en Esperanto per catàlegs, circulars, totes escrites en dita llengua.
El que ajudarà molt als comerciants és l'establir en totes les poblacions «Esperanto Oficejo», és a dir, despatxos que estaran en particular a disposició dels comerciants i industrials, traduint cartes, catàlegs i resolent qualsevol dubte que hi hagi en la correspondència.
Molt podria dir sobre tot lo que s’ha fet en un temps relativament curt, però n’hi ha hagut prou en explicar quelcom per fer-se càrrec d’aquesta magna organització esperantista, que treballa sens descans per la consolidació definitiva de «La Nova Llengua ».
YAKO KAMABAL,
d'«Espero Kataluna»
No hay comentarios:
Publicar un comentario