Petites cròniques
Tots mudadets, tots eixerits, se presentem els pagesos en la diada d’ahir: no venen a Ciutat atrafegats pel negoci com quan són dies de fira, no menen bèsties pel ronçal els homes ni les dones senten cegar-se llurs braços al pes de cistelles immenses: ells i elles amb la devoció uns per mòbil i altres per excusa, fan cap a Vic, qui resant exemplarment darrera els gonfarons, amoïnat encara pel record secular de la cuca, qui emancipant-se de la processó. I què se’n veuen discórrer durant el dia d’«idilis» per nostres carrers! L’església de la Pietat s’omple, mes també s’omplen el Passeig i les voltes de Plaça de parelles i de colles a les que altres coses preocupen més fortament que les prometences dels bons pagesos rebesavis nostres.
A la gent de Ciutat sol fer-li molta gràcia aquest festeig ruralista. Sembla com si ho trobéssim estrany que les cares colrades puguin irradiar enamorament i que, la jovenalla de pagès faci lo mateix que la ciutadana. I no obstant ells bé deuen considerar-s’hi amb igual dret, perquè el «tipo» de pageset «Romeo» i fins «Tenorio» el veiem molt generalitzat. I ben curioses que són les brometes dels pagesos corridos. Potser no tinguin aquell refinament que s’aprèn a Vila, mes això mateix li lleva molta malícia de la que per aquí corre: al menys la que porta està més al descobert.
De totes maneres el dimarts de Pasqua és pels vigatans un dia extremadament pintoresc; casi n’hi hauria per beneir les cuques de l’antigor que ens el proporcionen, mentre que tinguin la deferència de no deixar-se veure mai més...
JOHAN DE VlCH.
Gazeta Muntanyesa, de 3 d'abril
No hay comentarios:
Publicar un comentario