1907 - Petites cròniques: Falta de netedat al carrers de Vic

Petites cròniques

Vic podrà ésser una ciutat, però lo que es en moltes coses ciutadeja ben poc. Bona pila de vegades pren el  caràcter de poble gran: unes per culpa nostra, dels vigatans rasos; altres per culpa dels que van—o podent anar- a fer tertúlia, cada dilluns en un saló de Casa la Ciutat.

Estic convençut com qui més pugui estar-ho de que gran part d’això que se’n diu bones formes, d’aquestes exigències de la vida civil, són ridícules cerimònies i estúpids convencionalismes; però, senyors, entre tant i tant poc...! Deu me’n guardi de pretendre que els meus conciutadans siguin uns servils copiadors de lo que es fa a Barcelona, o de les modes de Paris, mes tampoc hauríem de fer cap rigorós sacrifici perquè ordinàriament les nostres places y els nostres carrers i la nostra manera de presentar-nos en públic i tot quan nos rodeja deixàs una mica de son ruralisme. Nos en fem massa paga de que anar per Vic és anar per casa: menos mal si aquesta casa la tinguéssim sempre a punt de rebre forasters, però, ai! Les criades mai en fan dissabte, els xàfecs, que no les escombres han de ne­tejar bona part de nostres vies. Qui té nas, no pot abandonar mai boletes de cotó fluix per tapar-se’n tot sovint els forats; qui al hi­vern vol rentar-se y no té quarto de bany a casa, ha d’agafar un cubell; si una cort de porcs que teniu a la porta del costat vos molesta surt una comissió decretant que no es veritat...

Si ens en falten de coses i si ens en sobra de... despreocupació! No n’hi ha prou que els carrers siguin empedrats, és precís que no ens hi entrebanquem amb escombraries ni hi re­llisquem amb cera o tronxos de col; els de­pendents del municipi encara que vagin uni­formats deuen anar nets; cert jovent que va abrigat i porta llibres necessita, en general, un retoc de finura ciutadana. Tothom té la seva part de culpa: els que amb sa conducta diuen «tant se me’n dona» i els majordoms que van al rebost i destapen xampany. Agermanament de lo bonic i lo útil, millor dit, importació de l’una i l’altra cosa és lo que fa falta; que l’art no sigui considerat com una bèstia estranya i a la ciència se la convidi a seure és lo que jo voldria; que abundessin les iniciatives de grans obres ur­banes i socials seria com construiríem la Civitas. El «truch-y-flor» no deu menjar-se les tardes i vesprades ni en Zigliara ha de neulir la Física.

I no se’m censuri perquè retrec defectes: de tant en quan s’ha de fer córrer el mirall.

JOHAN DE VICH.

Gazeta Muntanyesa, 30 de gener