Impressions de Festa Major
Carta a En Johan de Vich.
Estimat: Assegut dessota una ombra de magnífic jardí vaig a contar-te quatre coses d’aquesta deliciosa Festa Major de Torelló.
1 d'Agost. Arribo amb el mateix tren que portava al Diputat a Corts, que et sembla? i amb una gentada grossa, grossa; entre ella hi han varies «elles» vigatanes d’aquelles que més ens criden l’atenció: la del mirar atraient i feridor, la dels ulls blaus i cabells rossos, la del posat serio....
El poble està ben bé de festa; aquí, al revés de Vic, avui ningú treballa; tothom va mudadet amb el millor que té i amb la cura de les grans alegries; les eixerides torellonenques totes vestides amb gran gust a la derniere, donen bo de mirar; aquí i allà trobo cares conegudes que em saluden i somriuen... i cap a Ofici. L’església està plena, ben plena; tothom amb gran atenció; les Autoritats, amb dos diputats per companyia (un a Corts i altre provincial) a dalt del presbiteri en lloc preferit. Comença el sermó; saps qui el fa? Mossèn Vinyes, molt amic meu, figurat que el tutejo; el vull alabar! ei, ja s’ho mereix; ha fet un sermonàs; aquí va un comentari que he sentit fer després a un d’aquests entesos que, com per tot arreu, aquí corren: «té una bona oratòria, ha sabut dir coses noves i cap al final tocar la corda patriòtica d’una manera tant justa que a no ser a l’església es mereixia més d’un aplaudiment.»
Sortim de l’Ofici i a la plaça de l’església a ple sol batent hem d’aprofitar un parell de sardanes que toca l’orquestra de Cassà; aquí tothom balla malgrat i el sol, que diria l'home; aquestes torellonines simpàtiques res temen: es posen a ballar i aviat a suar i així i tot van saltant, per cert meravellosament, i seguint el compàs de la dansa; es posen roges de tanta calor però aprofiten totes les sardanes; són engrescadores, eh?
Cap a dinar de festa Major. A mig fer-ho venen els del llevant de taula que vulguis o no et remullen la closca amb aigua olorosa al so de la música que passa pel carrer.
A mitja tarda més sardanes i més animades encara; han arribat més forasters i forasteres; ara han vingut de muntanya: de Ripoll, de més ençà,... Fem grans sardanes, cada ballador té varies balladores a la seva dreta, els músics toquen més entusiasmats que mai, la plaça està atapeïda de gent, en fi, un colmo....
A sopar de pressa que no es pot perdre feina; ens tenen anunciat el castell de focs per dos quarts de nou i comencen puntuals, més que a Vic. És bonic, el castell de focs és esplèndid. Jo i molts altres ens creiem veure quatre cuets i un parell de rodes de fira i ens trobem admirats davant del magnífic ramillete. Diu que ho ha preparat el secretari del poble i has de creure que mereix de debò mil enhorabones. L’engeguen darrera mateix de la parroquial; el gran absis i soberc campanar produeixen un efecte fantàstic i meravellós....
Cap a serenades; hi ha l’obligat de cornetí i altres obligats; entretant nosaltres anem a visitar una sala; un atent i complert cicerone ens explica coses curioses: «que l’arreglador s’hi ha lluït molt, que hi haurà gran rigor per l’entrada: si es presenta algú sense coll, per exemple, per ben trajat que vagi no se’l deixarà entrar»...
Noves sardanes a la plaça de l’església; menys animades que les altres; ho deu fer que molts se’n van a dormir de tant cansats i altres se’n van a l’envelat; així ballem més amples i més frescos; de noies n’hi han, de tots maneres; una torellonina alta, guapa i molt trempada se n’ha vingut al meu costat en les tres últimes sardanes; per aquestes solament et dono tots els balls del envelat.
Acabades les sardanes també hi he tret el cap al envelat; era un formiguer humà: jo no sé com s’hi entenien; ja saps que no ballo, així no estranyaràs que aviat m’hi hagi avorrit i me’n hagi anat a fer nones.
2 d'Agost. Altre cop a Ofici i altre colp un bon sermó de Mossèn Vinyas. En sortint noves sardanes.
D'entre les eixerides balladores torellonines n’hi han una colla de jovenetes i molt trempades que conten les sardanes i les reparteixen molt millor que nosaltres; solen fer alguna sardana totes soles i has de creure que dona bo veure-les dansar tant serioses i encaparrades amb la repartició dels compassos; fan una gràcia! doncs aquestes simpàtiques sardanistes ens han fet l’obsequi en la tarda d’avui de ballar alguna sardana amb nosaltres; la primera que hi hem ballat ha sigut una verdadera delícia: érem tres vigatans que hem començat la sardana: de seguida han comparegut elles, que eren sis i anaven abillades amb vestits de tons rosa i crema confeccionats habilíssimament, se’ns han posat dues a cada dreta nostra i vinga a dansar de bo i millor.
Aquesta tarda hem tingut conferència política, que ha donat el diputat a Corts, a «La Barretina Torellonenca». Com el de l’Esquirol, que ja coneixes, aquest acte s’ha celebrat a la sala del cafè; el president de la Societat ha tocat una campana, s’ha fet quietud i el diputat ha parlat: ha dit coses molt boniques, i sobretot molt pintoresques, de la vida parlamentaria; ha parlat de Solidaritat, obtenint molts i merescuts aplaudiments i felicitacions.
Al vespre noves serenates i de retop nous obligats... i les últimes sardanes; ha tornat aquella balladora d’ahir i moltes altres. Més o menys d’amagatotis, fins ha ballat sardanes el diputat...
Cop d’ull al envelat i a dormir.
De bon matí quan anava cap a l'Estació per tirar aquesta carta, ja prou llarga pensava amb el gosar d’aquest parell de dies i em posava tot trist. Era com deixar una bona beguda a mig tastar... Qui sap, d’altre banda, si l’hauria trobada igualment bona a acabar-la? No pot provenir, aquest goig sentit, del encís que té tot lo que passa i s’esvaeix de pressa?...
Sempre teu
Jordi VigàtA.
Torelló, 3 d'Agost.
Gazeta Montanyesa de 3 d'agost.
No hay comentarios:
Publicar un comentario