Petites cròniques
Diu que els serenos voldrien que tot l’any fos Sant Miquel; ells que han de rebre com a nostre pa de cada nit les delicioses emanacions d’aquella substància amb que els pagesos i hortalans proveïts de llanternes, cubells i carros infernals reguen els carrers de Vic, troben caràcter paradisíac a la farum de barberia que durant les festes s’hi escampa. Realment la nostra Ciutat és desconeguda en aquesta curta època de festa major: Oh forasters i forasteres qui teniu la virtut d’obrar aquest miracle, perquè marxeu? No compreneu que la vostra absència és com una injecció anestèsica que calmant-nos d’aquesta mena d’accés d’hilaritat tant suggestiu que ens porta la vostra arribada, no ens deixarà tenir pena ni glòria fina que torneu? Tant bon punt sigueu fora, ens adormirem altra volta; nosaltres que, ja ho heu vist, escoltàvem impassibles cantar les hores llargues de la nit i les curtes, que havíem llogat al sol perquè ens vingués a avisar l’hora d’anar a retiro, que entravem i sortíem de per tot arreu, fent d’abelles que besen totes les flors, que transitàvem, corríem i giravoltàvem en honor vostre, ara tornant d’acompanyar-vos a l’estació, ens ve son i sentim la fadiga. Per vosaltres tot s’ha vessat: la llum, les flors, la música; hem masegat la vida domestica, hem barrinat i fet faltar les costums patriarcals.... I ara, egoistes, fugiu deixant sols runes, enduent-vos el bullici, desproveint a nostres nits d’olor d’essència! Glorieu-vos-en de la vostra obra demolidora, pondereu-lo a les vostres famílies l’excés d’energia que ens heu xuclat.... Nosaltres, entretant, exhausts, rendits, ens endormiscarem al olor de gardènies músties que d’una a una han anat arrenglerant-se damunt de la nostra taula de nit com a record de les que ens heu fet perdre i en aquest estat refarem forces fins que d’aquí a un any encara serem babaus de dirigir-vos noves cartes de convit perquè vingueu a recomençar les vostres malifetes...
JOHAN DE VlCH.
No hay comentarios:
Publicar un comentario