1907 - Petites cròniques: El dia de l'Assumpció de la Verge Maria (15 d'agost) també era festa.

Petites cròniques

La diada de demà buida les ciutats ja prou escolades per la calor. La suada que durant l’estiu sofreixen les grans poblacions semblants a glàndules que van segregant gent i més gent que per carrils i carreteres va escorrent-se terres enllà, arriba en aquests moments al punt culminant. Ja no es necessita ésser burgès ni capitalista: en perspectiva de la festa grossa del estiu que és demà, les es­quenes doblegades pel treball s’adrecen, les eines de guanyar-se la vida, són deixades anar amb un sospir d’alleugeriment i tothom que pot disposar d’una «misèria» pega a fugir més lluny o més a prop de la pedrera d’on durant tot l’any cadascú ha d’arren­car el pa....

Qui és que demà no surt a fora? Els pa­rents, els amics, les «comissions de festes», els municipis, els casinos, tothom ens crida a festa major i si no n’hi ha prou amb aques­ta força atractiva, bé prou que ens hi em­peny la de repulsió que mal només sigui per una temporada, o per un dia, rebem del lloc on som adherits quasi sempre per lli­gams involuntaris. I d’aquesta mena de sortides generalment se’n guarden alegres records; solen ésser també lo suficient curtes per no deixar néixer l’enyorament i prou extraordinàries per trencar, fins brutalment, la uniformitat aclaparadora de la vida. Pre­cisament en això, en l’anti-uniformisne és on trobem la gran seducció d’aquesta cosa; perquè ens dona una participació del gros plaer de la vida que constitueix el viatjar, el veure coses noves que es superposen a les velles, passar per camins que ens fan oblidar el que fem cada dia, contemplar cases diferents de les que durant l’any se’ns fiquen pels ulls, tirar-nos a un bullici que trobem pintoresc perquè no és el mateix de que ja estan plenes les nostres orelles, o a un silen­ci totalment distint del que trobem a la nos­tra cambra....

Lector amic, per gota que puguis, deixa’l demà el niu; no se t’espatllarà per un dia que l’abandonis i en canvi la teva alegria s’oxigenarà. L’esperit se fosilifica amb l’excessiu repòs: necessita trasbals. Ix i corra; la Ma­re de Deu d’Agost t’hi convida.

JOHAN DE VlCH.

Gazeta Montanyesa, de