Petites cròniques
Lo de Casablanca és molt negre. Els francesos van desarrollant-hi llur política colonial que ja compta amb pàgines glorioses, com per exemple les escrites temps enrera al Congo capaces de fer escruixir als tigres. I que segueixen amb el mateix tarannà, por eloqüent ho indican els sucosos detalls que cada dia porten els diaris en la secció dedicada a la cèlebre intervenció en la que els espanyols hi tenen part en concepte d’escolans. «Els moros presoners són afusellats en massa», llegíem dies enrere; un telegrama de l’Agencia Havas ens innovava ahir referint-se al darrer combat, que «los moros en su huida fueron acosados por un cañon de tiro rápido admirablemente dispuesto»; en altres llocs llegíem que uns moros agafats quan intentaven robar armes foren obligats a cavar llur sepultura, passant-ne els taps després una companyia de tiradors... La passió que això representa! Es veu que el generalíssim francès Drude és un refinat en matèries de fer patir.
No es pas feina gaire simpàtica posar-se a advocat de les «kábiles», sobre tot tenint en compte que el comportament d’aquelles entitats dista molt d’ésser correcte, al nostre entendre; mes no se perquè sospito que si dels europeus la gent del Marroc no se n’hagués vist sinó beneficis, no haurien arribat a enrabiar-se tant els odis o al menys no abundarien tant les guspires com la que ha produït l’actual conflagració.
En Drude deu sentir els fervorins de civilitzador. I veient que la gent de Mahoma és tant tossuda, diu que vol escarmentar-la d’una manera «formidable». Lo mateix devien dir els moros, quan envaïen països cristians; ara que els cristians envaeixen la terra dels moros te certa explicació que es vulgui fer la pau. Per més que es vagi en camí de que aquesta pau sigui la dels sepulcres si segueix la netejada de gent que es fa.
Quin redimontri d’altruisme empeny amb tanta força l’Europa cap als països salvatges? Tant mal temps dona l’«avens» que no puguem aguantar-lo dintre? Sembla que el càstig més gran que podria donar-se als desagraïts súbdits del Sultà seria dir-los: No meu «benestar», rebutgeu el progrés? Doncs, pitjor per vosaltres: potser algú més hi haurà que en farà festa: que Alà us protegeixi y si voleu res, ja avisareu. Això hauria sigut lo natural i per lo tant... no s’ha fet. El zel per la civilització ens devora i ens fa devorar als demés: la «felicitat» hem de fer tastar-la a tot el mon, mal que sigui necessari un vermouth amb bales blindades...
Els emisaris del governador de Casablanca, Muley Assin, dirigint-se al Consulat francès a donar explicacions de lo ocurregut (Nuevo Mundo 15-08-1907)
Encara que, segons molts, tot això són històries; per ells el Marroc fa el paper de llimona en mans d’un assedegat: sols que va resultant, ara com ara, bona pila massa agre.
JOHAN DE VICH.
Gazeta Muntanyesa, de 21 d'agost
Gazeta Muntanyesa, de 21 d'agost
No hay comentarios:
Publicar un comentario