1907 - Petites cròniques: Ortografia "divertidíssima"

Petites cròniques

La GAZETA ha fet esment repetides vegades de divertidíssimes etzegallades lèxiques o ortogràfiques que podem observar en els rètols d’algunes botigues o en els anuncis que es claven per les cantonades; mes la que té el torn d’actualitat és tant cèlebre que bé es mereix els honors d’una petita crònica. Pre­parat, lector:

GRAN TIRODE

PLOMOS

Y CONEJOS

SETIRAENPIE

DRASYARMAS

DE FUEGO EL

PUENTEDELAC

ALLEDEVICH  1

SEP

TEMBRE   DE

1907      ELDOMI

NGO

Això, ni més ni menys, marcat en papers grocs és lo que de diumenge ençà hauràs pogut llegir, lector amic, en diferents in­drets de nostra Ciutat.

Potser tinguin aquests singulars cartells tota la malícia d’un reclam per atraure gent al «Puentedelac alledevich 1» desitjosa de conèixer al autor del «fenómeno», mes així i tot, entenc que seria deure de les Autori­tats estalviar als veïns la feina d’haver-se de quedar plantats i bocabadats al mig del carrer ara que és tant fàcil empassar-se al­gun microbi. A més, no es podria trobar alguna disposició legal que permetés enviar a presidi a qui té la frescor de donar-nos aquestes sorpreses? És just que als periodis­tes per un petit descuit, fill de la precipitació, ens puguin passar per Consell de guerra protestant que ens rifem d’algun «Qrganismo del Estado» i quedi sense càstig qui amb tota l’alevosia es burla de la «Real Acadè­mia» i de la «harmoniosa»?

Que es vagi tolerant gaire això i aviat un passeig per nostres carrers no es farà l’efec­te d’una excursió a països salvatges plens de curioses extravagàncies. No ens hi falta  brutícia, ni quitxalla «bàrbara»,  ni bestioles de tota mena; l’original epigrafia de que he donat mostra i certs exemplars hermosíssims d’arquitectura «desmonumentalitzadora» vindran a completar el quadro de la pàtria del Manxayre a principis del segle XX.

Ja sé que en aquestes matèries hi han poblets i «villorrios» que ens passen al davant i ciutats grans que no es queden endarrere, mes, traduint la dita castellana, pot afirmar-se que el fet de que els altres coguin faves no ens dona dret a coure’n perolades dintre casa nostra.

JOHAN DE VICH.

Gazeta Muntanyesa, de 4 de setembre