1907 - Petites cròniques: "Negritos"

Petites cròniques

Si mai he anat a caçar amb teles sempre m’he fixat amb els pobres ocellets que fan d’enze i els he planyut. Les pobres bestioletes no s’enduen cap de les atencions de que es fa objecte als seus companys cantadors: no reben més carícies que alguna que altra estiragaçada per a que es posin en actitud de cri­dar l’atenció als pasavolants. Per la matei­xa raó en la gran i encamisada cacera comercial, em fan llàstima certa mena d’enzes que a vegades s’utilitzen; trobo que la dignitat humana no rep cap homenatge quan es fa servir d’anunci a un cos de persona.

Aquets dies he vist per Vic un parell de negritos vinguts expressament per fer amb llur figura la propaganda d’una casa de colo­nials; la nostra quitxalla que no està pas acostumada a aconteixements com aquest, els seguia com segueix, quan es presenta, al home del os o de la mona, fins la gent gran, encuriosida també, sortia a les portes o es feia venir bé de passar per les voltes de can Trias. Al contemplar-me’ls a aquells dos fills de Fernando Poo me’n donava vergonya per ells de la dissecció que tot Vic estava fent, sense dissimular-ho, de la seva fesomia; la categoria de bèstia estranya a que se’ls havia elevat, l’enza humana parada al caire d’un taulell, no m’atreia: em preguntava quan més simpàtica se’m feien aquells jovenets enjogaçats, d’ulls expressius i pell emmascarada que deuen sentir-se engabiats o al menys fermats per la cama com a verdaders enzes en aquest país lliure. La seva ànima devia tremolar de fred com tremolaven els seus cossos davant tal devessall de blancor: blancor en les persones, en els carrers, en les teulades nevades, fins blancor en l’aire que es respira campenetrat de boira!. I devien enyorar-la a la seva Pàtria i el seus germans perquè de germanor aquí no en trobaran pas... Prou deuen pensar-hi bones estones en la naturalesa esplendenta de la se­va terra al veure la d’aquí adormida; en els contrasts de llum del sol tropical, tant diferents de nostra actual claror difusa; en les dolçures de l'estimació que aquí tenen vedada...                                            

          Ja sé que aquells dos negrets sos amos els tracten com a persones; suposo també que donaren son consentiment quan se’ls parlà d’emigrar al país dels blancs; mes, amb tot, l’aspecte comercial d’aquesta exportació humana, s’entravessa. L’home no es fet, ni que tingui el pigment negre, per que se’l tregui de llur casa a fi d’exhibir-lo en, una barraca de fira o en una botiga luxosa; si el comerç ne­cessita enzes que no en faci servir, al menys, a éssers conscients!

JOHAN DE VICH

Gazeta Muntanyesa, 9 de gener

1907 - Petites cròniques: Què és el temps?

PETITES CRÒNIQUES

Ahir era cap d’any i en aquesta diada i ara encara que l'any és tendre sembla que ve a tomb parlar del temps. «Oh_, com passa el temps!» És aquesta una exclamació de cajón que, qui més qui menys, tothom la fa servir en infinites ocasions. El pas d’un any a l’altre -que aquesta vegada hem tingut de fer-lo ajupint-nos sota zero i relliscant— dona peu a moltes filosofies sobre tal enig­màtica abstracció que tothom anomena i ningú entén. Què és el temps? Poc ho sé: suposo que deu ésser el terme contradictori d'Eternitat. Mes com aquest és un altre concepte prou laberíntic, em quedo a les fosques i em crec que molta altra gent tam­bé. En general se’n té l’idea del temps com d'una cosa que passa corrent: sospito, no obstant, que aquesta qüestió s'assembla a la del moviment del sol; el temps prou està ben fixo, tot lo demés deu ésser lo que fuig. L’existència de les coses, la vida dels homes, va embarcada en un tren –actualment ens toca anar en vagons de tercera, sense caloríferos —i a mida que veiem passar ràpidament per la finestreta uns pals indicadors que porten els números -1906, 1907, etc.—diem que els anys passen de pressa!

Dilluns a mitja nit jo me les feia totes aquestes reflexions i al formar-me composi­ció del lloc no podia figurar-me’l a l’any vell personificat en un avi decrèpit, de blanques barbes, i al nou com un infant que al tocar les dotze treu el caparró, anava a dir a la llum del dia; veia únicament una plana immensa, un desert pel que anava caminant la humanitat la qual deixava rastre del seu pas per medi de rètols numerats: en el que hi ha posat «1907» encara hi ha un cartell que diu «pintat al fresc». No s’hi pot fer més: en aquest mon tot és relatiu i a fi de que no quedem completament desorientats, hem de proclamar l’imperi del Número. I per trobar un basament fixe al nostre sistema de referència, hem tingut d’agafar-nos  als moviments d'un planeta que ens ha fet posar cabells blancs per determinar-los amb exactitud. Decididament, som  ben poca cosa; la nostra intel·ligència porta la marca de lo grandiós, però es petita; ovira una immensitat, mes es queda curta quan ha de distingir. Ella arriba a concebre la sublimitat de l’etern present, del futur diàfan, del pretèrit retingut, de l’abolició de la quantitat; la febre de lo infinit la sentim a dintre nostre, mes se’ns fonen les nostres ales de cera així que ens acostem massa als atributs de la Divinitat, ens tornem cecs mirant de fit a fit el sol.

No hi ha que donar-hi voltes: és inútil que conjuguem en present; per l’home no existeix aquesta mena de temps; el passat i el futur ens l’escalfen deixant-lo reduït a una quimera: l’instant. Per això tenim la memòria i la fantasia; per què giravoltant impulsats pel parell de forces, lo que fou i lo que vindrà, puguem remolcar lo primer i formar-nos la il·lusió de penetrar lo segon. Sort en tenim de recordar; passo bona part més de la vida mirant endarrere que no pas endavant; a pesar d’això encara no m’he sentit caure d’esquena amb tot i lo que resa la dita popular. A més, anant en ferrocarril –ja he establert la comparació més amunt- si un mira massa de cara a la màquina, se li omplen els ulls de brosses. És tant dolç, reviure temps passats...

A l’arribar a aquest punt de les meves meditacions en la primera nit de l’any, vaig quedar adormit... I perdonin lo cursi de la frase.

JOHAN DE VICH

 Gazeta Muntanyesa, 2 de gener

1907 - Truja Jorskire arriba a Vic

La truja Jorskire que uns quants socis de la Cambra Agrícola enviaren a buscar de Londres arribà el divendres a Vic. És de orella curta, molt rodanxona i s’assembla bastant al bestiar porquí que es produeix en la Comarca. Ara sols falta que al godallar ens doni productes d’ambdós sexes i emprendre la prova del creuament amb el Craonés, que se n'espera un resultat satisfactori i ben beneficiós pel millorament d’aquesta classe de bestiar.

Gazeta Muntanyesa, 2 de gener

1907 - Cinematògraf Canigó

Les sessions del gran cinematògraf Ca­nigó segueixen veient-se molt afavorides. És veritat que en general les pel·lícules exhibides són excel·lents i es procura donar programes ben complerts puix en cap d’ells, i això que es canvien cada festa, hi falta la nota dramàtica, la còmica, els paisatges i les actualitats més fresques reproduïdes molt neta i deta­lladament.

Gazeta Muntanyesa, 2 de gener

1906 - Programa acrobàtic

Diumenge passat, durant la tarda, a la Plaça Major, tingué lloc un variat  programa acrobàtic i per fi de festa es repetí l’aviament d’una bomba amb un capitán ne­gre. L’espectacle portà grandíssima con­currència al lloc de la funció, resultant lo més divertit de tot l’acomiadament que el aeronauta va fer als demés  membres de la companyia, puix que abans d’alçar-se, tot eren abraçades ni més menys que si no s’haguessin de veure de molts anys. El viatge aeri fou felicíssim i tant llarg que durà, comptant llarg, un quart escàs, anant a parar la bomba potser a  dos mil metres del lloc de sortida o sigui sota el Puig dels Jueus. Els pagesos que  tenien cul­tivats els camps prop del lloc de la bai­xada quedaren amb els sembrats fets una coca, puix que un núvol de canalla seguia la bomba camps a través i sense mirar res. En pro de la veritat s’ha de dir que ningú cuidà de protegir les devastacions dels bàrbars. Com que la funció, segons sembla, produí bastants cèntims a la companyia no fora d’estranyar que es repetís un altre dia, encara que algú n’hagués de quedar perjudicat.

Gazeta Muntanyesa, 31 d'octubre

1906 - Petites cròniques : Excursió a Puiglagulla

Petites cròniques

Cosa més popular que les Puiglagullades, potser no es trobaria a Vic ni a la seva Plana. Qui no la fa amb l’anyal expedició familiar s’arreplega a una colla d'amics; uns hi van per costum, altres celebrant algun aconteixement; els d'aquí per visitar a la  Verge, els d'allà casi exclusivament per saborejar-hi el clàssic arròs... Perquè, ja se sap, puiglagullada sense arròs—i un bon arròs—gaire bé perd tot el caràcter. Es com el burro pacientment carregat amb la sàrria, que tampoc pot faltar-hi; el simpàtic burro puiglagullaire, que si en Linneo l’hagués conegut no se hauria descuidat d’incloure’l en grup apart en les seves classificacions zoològiques.

En aquests  temps dels bolets no hi ha dia que no s’enfili per la sorrenca muntanya més d’una comitiva, ells amb posats d’intrèpid alpinista, les ufanoses matrones esbufegant prosaicament i les donzelletes, alegroies com ocells sortits de la gàbia. I arribant a terme, una volta descarregat el fato, les excursions que  s’organitzen! L'un admira paisatges, l’altre amoïna a preguntes, aquest—aquesta—corre adalerat a la cassa   del bolet—si n’hi han—i   torna a  voltes amb una bella provisió de mataparents, aquell   abasta pinyes... Lo que ningú es descuida d’arreplegar és un tronc ramat, una herba estranya o un pom de  floretes: la poesia bucòlica s’imposa;  pels pintorescs corriols de la muntanya la Natura l’inspira i pel voltants de la casa també n'inspira aquella deliciosa oloreta dels po­llastres que es van rostint.

Aquesta tessitura va aguantant-se tot el dia: durant l’alegre dinar, en les visites a la font, en la tornada; només té un parèntesis, el de la visita a la Mare de Deu a  la qual  se li resa el rosari—depresseta quasi sempre, això si- procurant reconcentrar tota la devoció que, en dies així també sembla que no vulgui estar quieta, després segueixen els goigs d’alegre tonada que renova el bullici i exciten les gargamelles: ja no pararan les cantúries fins a arribar a casa. Molts n'hi ha, no obstant, que dintre l’església no s’acontenten de resar-hi i cantar; són els que senten l’afany de l’immortalitat, el deliri de l’epigrafia, i amb un carbó, un llapis o una eina punxeguda qualsevol omplen les parets de noms i dates, pensaments místics i bertranades dignes de qualsevol àlbum. «Nomina stultorum semper inveniuntur in parentibus» deia un francès i tenia tota la raó.

No es estrany, d’altra part, la tradicional afició que tenim la gent de per aquí a anar a Puiglagulla. Deixant de banda l’aspecte devot que en fou l’iniciador i principalment la manté, bé ens mereixem els habitants de la Plana algun dia d’expansió bosquetana, i quan pot anar a cercar-se en aquells cims hermosíssims, en aquella aresta que ens descobreix tant de prop una feréstega immensitat emboscada, la Guilleria, el Montseny i des d’on, girant-nos, dominem aquella esplanada que els altres dies anem resseguint avui per aquí, demà per allà en passeigs que des de tant alt ens semblen ridículs, val la pena d'emplear-hi un dia al any i tants com es puguin. Per la meva part, aprofito totes les oca­sions que es presenten: tant debò que no siguin poques i que d’aquí a unes quantes dotzenes d’anys pugui escriure’n—i vostès llegir-ne- una altra Petita crònica. Amen.

JOHAN DE VICH

Gazeta Muntanyesa, 31 d'octubre

1906 - S'aixeca globo amb trapezi

Diumenge a la tarda al corral d'en Jan Vilá s’hi aixecà un globo que portava penjat en un trapezi a un negrito. La gent que presencià l'aixecada del globo fou bas­tant nombrosa, abundant més la que hi havia fora del local clos que no pas la que hi havia dins. Volem fer notar la particularitat vital de que aquests últims pagaven en­trada. El globo travessà la Ciutat i anà a caure entre l’Era del Capellà i la Torre de les pusses. No hi hagué necessitat de cap barca de salvament, ja que, per fortuna no anà a caure al riu, en qual desgraciat cas, els anuncis donaven les degudes ins­truccions per acudir en auxili del aereonauta y, fins oferien un premi al primer banquer que acudís en son auxili. Ens ale­grem que el viatge hagi anat tant bé i sen­tim que la safata no hagués anat més abundant. Hem sentit a dir que diumenge s’engegarà el mateix globo en la Plaça Ma­jor.

Gazeta Muntanyesa,  24 d'octubre

1906 - Petites Cròniques: l'estiu s'acaba

Petites cròniques

L’estiu s’acaba! Els balnearis van buidant-se, els estudiants fan la maleta, els bons pagesos, experimentant la sensació de qui es treu un pes de sobre, veuen tornar als seus amos cap a Ciutat. Ja els sardanistes po­den donar l’abast a les festes majors i les viles i poblets que tenien colònia, aviat po­dran passar balanç de la temporada.

«Un quasi bé arriba a enyorar el fred; també tenen el seu encís les llargues vetlles passades explicant contes a la vora del foc i desfermant la fantasia mentre per fora  corre desfermada la  tramuntana....

L’esperit a l’hivern es replega, es contrau de la mateixa manera que la vida es con­centra en les grans poblacions i tot lo que a l’estiu és activitat difusiva, quan fa fred es converteix en intensitat reclosa. L'hivern es una mena de lente convergent: l’estiu, di­vergent; per això al hivern l'esperit se sent enèrgic i a l’estiu, lac, escampat...

En això de la temperatura, com en tot lo del  mon, no regna pas concordança de gustos. L'un exclama: a mi doneu-me l’estiu! i   l’altre   respon: a  mi doneu-me l’hivern! Sense contar-hi encara  als eterns  reganyosos que sempre abominen de l’estació que travessen. Doncs jo, optimista de mena, trobo l’estiu magnífic, ple  d’atractius, amb les se­ves excursions,  les  seves festes, les seves viles d’aigües, les seves  migdiades, les seves fontades... Mes, potser hi hauria estiu si no existís l'hivern? Podríem  aguantar  dotze mesos d’envelats, flaires camperoles, pols de carreteres, vagons de ferrocarril, tractes amb pagesos i nits de suor?  Trobo que és de pura necessitat la incubació  sota la capa, el tapaboques o el gabán  de les  energies que passat Sant Joan de juny trenquen la closca.

El canvi radicalíssim que en la vida so­cial porten les lleis astronòmiques és con­siderat imperiós i tothom que pot se'n va a escampar la boira a l’estiu tot esperant—al menys aquí a Vic—que acampi durant bona part del hivern. i ara, en aquest temps, la gent se'n torna cap a caseta i aviat, iniciada la crisis de les payoles, les senyores començaran a mirrar-se figurins de paletot i els homes es posaran armilla; les orenetes d'hivern estan a punt d'arribar: les castanyeres ja netegen llurs fogaines i nostres seminaristes desarraconen les capes solfejades i els acordions que es posen al cap.

L’estiu s'acaba, els forasters marxen. La impertorbable placidesa de la vida vigatana arribarà prompte al punt culminant. Als qui únicament sobre el mapa podem contemplar durant llargues mesades l'elegant côte d'azur i al natural, sols de correguda les no tant famoses platges de la Barceloneta o de can Tunis, no ens resta més que esperar estoica­ment els primers freds amb tota la seva trista remor de fulles seques i plany de campa­nes que toquin a morts.

JOHAN DE VlCH.

Gazeta Muntanyesa, 19 de setembre

1906 - Circ

Dissabte inaugurà les seves instructives sessions el Gran Circo Salón que l’Ajuntament ha permès que se’ns plantifiqués al millor lloc d’esbarjo que tenim, o sigui a la Plaça d’en Balmes. Per correspondre al favor dispensat a la companyia acrobàtica, gimnàstica i mímica, aquesta amb una finura vertaderament francesa i pròpia dels Monsieurs de que està composta, ens ha tornat l’obsequi qualificant a la nostra Ciutat de la manera com correspon a qui permet aquestes coses, i així en els programes, impresos a Barcelona per millor glòria nostra, ens ha aixecat fins al punt de titolar-nos Villa de Vich. Merci, messieurs, merci bien!

Gazeta Muntanyesa, 19 de setembre

1906 - Carrer Manlleu a les fosques

Al carrer de Manlleu fa tres dies que hi ha un llum que no crema, amb lo que els que van a la font han d’estar a les fosques. També els veïns d’aquell carrer han de tornar-se a queixar de la falta d’intensitat llumínica en totes  les bombetes elèctriques durant les hores que està oberta l'Escola de Dibuix. Amb això principalment aquell veïnat pogué observar que havien començat el nou curs.

Gazeta Muntanyesa de 19 de setembre

1906 - Indústries vigatanes: La Farinera

INDÚSTRIES VIGATANES

 

La farinera dels Srs. Pujols i Vallés

Atentament invitats pels seus propietaris hem visitat la farinera dels Srs. Pujols i Vallés que fa pocs dies començà a funcio­nar en el local de la fàbrica del Sucre que abans estava destinat a la refineria.

La visita ens deixà intensament impressionats, i amb franquesa ho confessem, no ens crèiem trobar-hi una instal·lació tant perfec­ta i municiosa com aquella. Prou que ens ho digué un senyor que casualment s’acomboià amb nosaltres,  pràctic en la matèria per haver treballat en algunes farineres i haver-ne recorregut vàries de Catalunya i d'Espanya.—Difícilment, deia nostre com­pany casual, hi  haurà altra farinera que treballi  amb més polidesa que aquesta; podran produir més però lo que és obtenir un treball més perfecte quasi bé m’atreviria a dir que és impossible.—

I efectivament després de recorregudes totes les sales i vist amb detenció el funcio­nament dels sens fi de mecanismes que hi han col·locats, amb l’explicació verbal que de cada un d’ells ens feren els senyors Pu­jols, Vallés i el moliner amb una amabilitat fora de mida, un, encara que sigui llec en la matèria, en queda amb el convenciment de que amb dificultat podria presentar-se’ns una farinera més ben montada.

A la planta baixa hi ha la tramuja que engoleix el grà que de seguida passa per di­versos purgadors quins mecanismes són dignes d’ésser vistos per la manera engi­nyosa com transformen els moviments. El blat purgat després de passar per una sèrie de cilindres i pujar, baixar i tornar a pujar els tres pisos que ocupen les diverses dependències, queda transformat en farina i ben separades les classes i les vàries desferres, i totes aquestes operacions són fetes amb una  netedat  tant gran  que no es nota pols de farina en lloc.

Els cilindres portaven la marca de la casa Robinson, d'Anglaterra i la demés maquinària és de construcció  catalana, del senyor Andreu Morros qui s’ha cuidat  a més de la instal·lació de tota ella. Mou la maquinària un electro-motor de la casa Siemens-Schuckert de 50 H. P. Quan entràrem al quarto a on és col·locat, treballaven a 40 ampers i amb un voltatge quelcom superior als 500. El maquinista ens digué que ordi­nàriament treballaven a 50 ampers i al dir-nos això, aprofitàrem l’ocasió per fer-li algunes preguntes que quasi bé podrien motejarse de tafaneres, i que solament les ga­nes d'enterar-ne a nostres lectors ens deci­diren a fer-les, contestant-nos tant detalladament que sapiguérem molt més de lo que ens havíem proposat saber.

La farinera dels senyors Pujols i Vallés treballant les 23 hores diàries que l'Hidràulica dona la corrent, pot moldre 20.000 Kg. de gra que, en números rodons, equivalen a 400 quarteres. Per convertir el gra en farina es tarda no més que deu minuts i els treballadors empleats en la molta durant dia i nit no passeu de 11.

Agraïm les immerescudes atencions que els seus propietaris ens tingueren durant la visita i els desitgem prosperitats en el nou negoci.— LlucIÁ.

Gazeta Muntanyesa, 15 de setembre

1906 - Nova maquinària a la fàbrica del "Sucre"

Dilluns vinent començarà a funcionar la nova farinera que la Sra. Viuda de Pujols ha establert en els espaiosos locals de la fàbrica del sucre. La maquinària serà mo­guda per un electro-motor de 50 H. P. pro­cedent de la casa Siemens-Schuckert.

Gazeta Muntanyesa, 1 de setembre.

1906 - Petites cròniques: Carn en mal estat

Petites cròniques

Amb tota la innocència un pobre vell que anava fet un perdulari per aquets carrers em contestà al insinuar-li la conveniència de que es deixés recollir en un asil: I cah, home! no veu que allà els donen la «bola»?

Aquesta sortida que em va  fer partir de riure i  al mateix temps m’augmentava la llàstima envers aquell pobre de cos i d’es­perit, avui podríem fer-la, i no com a xiste, els vigatans quan la criada nos crida a taula. Perquè s’ha averiguat un  d’aquests dies, que els seductors bistecs i les apetito­ses costelletes, que en una plata més o menys ben guarnida ens presenten als que tenim la desgracia d’haver de menjar per viure, són ni  més ni menys com las morcillas qui els municipals i serenos donaven als gossos; no més que en lloc d’estricnina ens hi planten una altra mala cosa que en diuen nivelina i les «boles» que per aquells animalets eren fetes amb talls de llonganissa bona, per les persones les arreglen amb carn pudenta.

Per alguna cosa ha progressat la Química, deuen pensar certs carnissers i no es pas cas de llençar així com així la carn passada, que un clavo saca otro clavo i l’efecte de les metzines ja traurà a la gent el regust i el fàstic. Un cap de bestiar mor de mala mort? Doncs cap a Calldetenes a escorxar-lo, que els de Vic ben arregladet ja se'l cruspiran. De passada s’aprofita l’ocasió de protestar contra l’odiós impost de consums estalviant-se de pagar-lo, perquè sem­pre hi han burots que baden...

Si es cert lo que referent a tot això he llegit en els periòdics de la setmana passa­da, no comprenc com no tenim  encara de reixes endins a algun dels del tallant. Seria ridícul anar amb multes i amonestacions a aquesta mena de gent: que una part dels di­ners   estafats al públic ingressin, en forma de penyora, a les caixes de l’Administració, poc ens importa; lo interessant, lo impres­cindible és que es retirin permisos i es procu­ri portar a respectuosa distancia als que ve­nen a tractar-nos com a xinos i com a hienes puix que després del timó del pes nos endossan vianda corrompuda i amb la correspondiente dosis de veneno, com deien els bans del Alcalde abans d’haver-hi lacero municipal.

Qui sigui confrare que prengui candela.

JOHAN DE VICH

Gazeta Muntanyesa, 29 d'agost

1906 - Aigua per a la Ciutat

Les aigües del «Pas»

Dies abans que ve parlant-se d’un projecte que no vacil·lem en qualificar d'altament utilíssim si per cas s’aconsegueix dur-lo a terme, per a la nostra Ciutat. Dient tant sols que es tracta de conduir-hi un notable cabdal d’aigües, tothom ja comprendrà la capital importància que això té pels vigatans que tant escassos n'anem, tant pels usos de la vida domèstica, com per netejar el sol i subsòl on avui tots els mals gèrmens desgraciadament hi poden trobar abonat hostatge.

Es prou sabut que a la devesa del Pas hi brolla una notabilíssima quantitat d’aigua que se’n va de dret al Gurri perdent-se sens important aplicació directa. A algú se li ha acudit l’idea de que tal vegada seria eco­nòmicament possible portar-la a la Ciutat amb lo qual bon xic se remeiaria l'apreuant necessitat esmentada i a hores d’ara sem­bla que ja hi ha una pila de feina feta. No sols sobre el paper, puix, segons hem sentit a dir, els pressuposts i els plans estan ja molt adelantats, sinó també en la font ma­teixa és on s’han practicat actius tre­balls. Durant la major part dels dies d’aquesta setmana la molta gent que sol acu­dir a passejar  per aquell deliciós lloc i altres que han tingut esment de lo que es tractava, han pogut veure funcionar una potent bomba centrífuga que, per provar la resistència del manantial s’hi ha instal·lat. Anava moguda per un motor de cinc cavalls i durant hores i hores ha pujat un doll d’aigua que admirava a tothom; un canó de deu centímetres de diàmetre rajava ben ple i a certa velocitat, a pesar del qual no pogué estroncar-se encara el sobreeixidor: els intel·ligents calculaven en unes de sis a set centes plomes la quantitat cons­tant que pot obtenir-se’n.        

               

Per portar aquesta aigua a nostra Ciutat hi ha l’avantatja de que la conducció és molt curta, mes s’ensopega amb l’inconvenient del desnivell. Per pujar la columna líquida que representen 600 plomes a l’alçada que es necessita –que sempre serà de 30 o 35 metres sobre el nivell del baix paratge on neix— fa falta una força considerable. Tenim entès que tot està previst i calculat; s’instal·laria un sistema perfeccionadíssim de bombes que funcionarien al impuls de motors elèctrics: la força que sobra a l’aigua de Caralps aprofitaria a la del Pas: curiós resultat de la transmissió de l'energia.

Ara sols falta que el projecte sigui rebut com entenem que es mereix. Es de creure que nostre Ajuntament secundarà aquestes ini­ciatives i aprofitarà l’ocasió que es presenta de fer alguna cosa per d’higienització de la Ciutat. Una empresa com aquesta per les utilitats que fa esperar bé es mereix la sim­patia que ha despertat i el recolzament de tots els que coneixen lo necessari que és resol­dre el problema de les aigües a Vic.

Gazeta Muntanyesa, 25 d'agost

1906 - Veterinari municipal inspecciona les carnisseries

Dijous passat el Veterinari municipal i policia complint ordes de l'Alcaldia feren una visita a les carnisseries d’aquesta Ciu­tat. El resultat fou altament satisfactori per tot Vic, puix que foren varies les carnisseries on s’hi trobaren focos de porque­ria la més asquerosa en forma de carn i desferres corrompudes, havent-n’hi encara més on se recolliren tots els útils per embalsamar els talls amb el líquid  anomenat nievelina que, com se sap, està prohibit per la llei, per constituir un activíssim verí que, encara que sigui en petites dosis, és altament nociu a la salut. Aquets descobriments causaren estupor, i més encara les declaracions d'alguns dels talladors de carn que feien servir la nievelina, puix que es de­mostrà que, amb tot i saber els pernicio­sos efectes que pot produir a la salut, era empleada sens com va ni com costa. Co­rren ja de boca en boca els noms dels carnissers collits el dijous, però si la cosa se repeteix tindrem gran gust en estampar-los perquè se’n pugui fer perpètua memòria i el públic sàpiga quins són els poc escrupolosos que posen son negoci enfront a la salut pública. No podem deixar de tributar un aplaudiment a l’autoritat municipal per lo fet dijous, esperant que la inspecció als carnissers se farà extensiva a altres establiments on se venen queviures. Per desgràcia en aquest punt hi ha molt que corregir i vigilar.

Gazeta Muntanyesa, 25 d'agost

XARXANOTICIES.CAT

Sert torna a Vic

Després d'estar exposades a París, les 9 obres de l'artista ja han tornat a la capital osonenca

'Les quatre estacions' ja tornen a ser a la sala Sert de l'Ajuntament de Vic després de la seva estada al petit Palais de París. Amb elles han tornat també 'Els Segadors', que es pot veure a la Sala de la Columna; la maqueta de la primera decoració de la catedral, i els esbossos de 'Las bodas de Camacho' i del tríptic 'El calvari' pensat també per a la catedral de Vic. Totes elles han format part de l'exposició que portava per nom 'José María Sert: le Titan à l'oeuvre', i que en cinc mesos han visitat 22.567 persones. Un èxit de públic segons l'Ajuntament vigatà que espera que la mostra hagi estat un reclam per visitar la ciutat.

Coincidint amb el retorn ahir també es va presentar el llibre 'Les pintures de Sert a la catedral de Vic. Presents, passades i cremades' de Miquel Molist. L'obra d'unes 90 pàgines explica què representa cada una de les obres que hi ha actualment al temple i que hi havia hagut i també els personatges que les protagonitzen perquè els visitants les puguin entendre.

L'obra que té un preu d'11 euros amb 75 cèntims, es podrà adquirir a totes les llibreries de Vic ja que el seu objectiu és ajudar a potenciar el turisme a la ciutat. En aquest sentit, Molist ja ha proposat la seva guia turística a 300 escoles de Barcelona, Osona i el Vallès Oriental.

---

Publicat 20/09/2012  12:57h

OSONA.COM

Més de 22.000 persones visiten l'obra de Sert a París

Els quadres, esbossos i maquetes cedits per l’Ajuntament tornen a Vic.

Anna Erra i Miquel dels Sants, a la roda de premsa. Foto: Ajuntament de Vic

Aquest setembre han tornat a Vic les obres de Sert que han estat exposades al Petit Palais de París des del mes de març. En total, 22.567 persones han visitat a la capital francesa l’exposició “Josep M. Sert, le titan a l’oeuvre”, formada per un recull extens de les principals obres del pintor muralista que té com a obra mestra la decoració de la catedral de Vic. La regidora de Turisme, Anna Erra, ha explicat aquest dimecres que l’exposició de Sert a París ha promocionat, al mateix temps, la ciutat: “La mostra ha estat, també, un gran aparador del patrimoni i la riquesa cultural de Vic”.

Vic ha aportat al Petit Palais la maqueta de la catedral que es trobava a la capella fonda de La Pietat i quatre obres exposades a la Casa de la Ciutat: “Les quatre estacions”, que es troben a les parets de la Sala Sert; “Els Segadors”, a la Sala de la Columna; l’esbós original de “Les Noces de Camacho”, a l’entrada d’Alcaldia; i l’esbós original del “Tríptic del Calvari”, també a Alcaldia, que forma part de la decoració de la catedral de Vic.

A banda del balanç de l’exposició de París, l’acte d’aquest dimecres a la Sala Sert ha servit per presentar el llibre “Les pintures de Sert a la Catedral de Vic. Presents, passades i cremades”, del vigatà Miquel dels Sants Molist i Badiola. Es tracta d’una guia turística on s’identifiquen totes les pintures de Sert de la Catedral de Vic amb un breu resum del seu significat i simbolisme. “El visitant té, amb aquesta guia, totes les facilitats per situar-se a la Seu, contemplar la panoràmica i identificar cada mural de Sert”, ha explicat el seu autor. “Es tracta d’una guia fàcil i amena per al visitant interessat”, ha afegit.

A més, el volum també inclou en format d’explicació les pintures passades i cremades al juliol de 1936 a conseqüència de la Guerra Civil. Molist ha treballat en aquesta guia els darrers cinc anys, després d’haver comprovat que feia més de 60 anys que no es publicava cap obra exclusiva de les pintures de Sert a la Catedral de Vic.

VILAWEB

L’obra de Sert exposada a

París torna a ser a Vic

22.567 persones han visitat el Petit Palais

entre el març i l’agost

 

Aquest setembre han tornat a Vic les obres de Sert que han estat exposades al Petit Palais de París des del mes de març. En total, 22.567 persones han visitat l’exposició Josep M. Sert, le titan a l’oeuvre formada per un recull extens de les principals obres del pintor muralista que té com a obra mestra la decoració de la Catedral de Vic. La regidora de Turisme, Anna Erra, ha explicat aquest dimecres que l’exposició de Sert a París ha promocionat, al mateix temps, la ciutat: “La mostra ha estat, també, un gran aparador del

patrimoni i la riquesa cultural de Vic”.

Vic ha aportat al Petit Palais la maqueta de la Catedral que es trobava a la capella fonda de La Pietat i quatre obres exposades a la Casa de la Ciutat: Les quatre estacions, que es troben a les parets de la Sala Sert; Els Segadors, a la Sala de la Columna; l’esbós original de Les Noces de Camacho, a l’entrada d’Alcaldia i l’esbós original del Tríptic del Calvari, també a Alcaldia, que forma part de la decoració de la Catedral de Vic.

A banda del balanç de l’exposició de París, l’acte d’aquest dimecres a la Sala Sert ha servit per presentar el llibre Les pintures de Sert a la Catedral de Vic. Presents, passades i cremades, del vigatà Miquel dels Sants Molist i Badiola. Es tracta d’una guia turística on s’identifiquen totes les pintures de Sert de la Catedral de Vic amb un breu resum del seu significat i simbolisme. “El visitant té, amb aquesta guia, totes les facilitats per situar-se a la Seu, contemplar la panoràmica i identificar cada mural de Sert”, ha explicat el seu autor, afegint que es tracta d’una guia “fàcil i amena” per al visitant interessat.

A més, el volum també inclou en format d’explicació les pintures passades i cremades al juliol de 1936 a conseqüència de la Guerra Civil. Molist ha treballat en aquesta guia els darrers cinc anys després d’haver comprovat que feia més de 60 anys que no es publicava cap obra exclusiva de les pintures de Sert a la Catedral de Vic.

Molist, amb l’elaboració d’aquesta guia turística, té la voluntat “d’augmentar el turisme que vista la nostra ciutat”. La guia es pot adquirir a les llibreries i a l’Oficina de Turisme de Vic. Es preveu que ens els propers mesos sigui reeditada en català i traduïda a altres llengües. Miquel dels Sants Molist i Badiola va publicar, anteriorment a aquesta obra, Reconeixament Internacional de Jaume Balmes: Centenari de 1910.

20 setembre 2012

Una notícia de VilaWeb.cat

Edició GENERAL

http://www.vilaweb.cat

Enllaç permanent

AJUNTAMENT DE VIC

L’obra de Sert torna a ser a Vic

22.567 persones han visitat el Petit Palais de París entre el març i l’agost. El vigatà Miquel Molist i Badiola ha publicat una guia turística sobre les pintures de Sert a la Catedral de Vic

                            

La regidora de Turisme, Anna Erra, i l’autor de la guia “Les pintures de Sert a la Catedral de Vic”, Miquel Molist i Badiola

Aquest setembre han tornat a Vic les obres de Sert que han estat exposades al Petit Palais de París des del mes de març. En total, 22.567 persones han visitat l’exposició Josep M. Sert, le titan a l’oeuvre formada per un recull extens de les principals obres del pintor muralista que té com a obra mestra la decoració de la Catedral de Vic. La regidora de Turisme, Anna Erra, ha explicat aquest dimecres que l’exposició de Sert a París ha promocionat, al mateix temps, la ciutat: “La mostra ha estat, també, un gran aparador del patrimoni i la riquesa cultural de Vic”.

Vic ha aportat al Petit Palais la maqueta de la Catedral que es trobava a la capella fonda de La Pietat i quatre obres exposades a la Casa de la Ciutat: Les quatre estacions, que es troben a les parets de la Sala Sert; Els Segadors, a la Sala de la Columna; l’esbós original de Les Noces de Camacho, a l’entrada d’Alcaldia i l’esbós original del Tríptic del Calvari, també a Alcaldia, que forma part de la decoració de la Catedral de Vic.

A banda del balanç de l’exposició de París, l’acte d’aquest dimecres a la Sala Sert ha servit per presentar el llibre "Les pintures de Sert a la Catedral de Vic. Presents, passades i cremades", del vigatà Miquel dels Sants Molist i Badiola. Es tracta d’una guia turística on s’identifiquen totes les pintures de Sert de la Catedral de Vic amb un breu resum del seu significat i simbolisme. “El visitant té, amb aquesta guia, totes les facilitats per situar-se a la Seu, contemplar la panoràmica i identificar cada mural de Sert”, ha explicat el seu autor, afegint que es tracta d’una guia “fàcil i amena” per al visitant interessat.

A més, el volum també inclou en format d’explicació les pintures passades i cremades al juliol de 1936 a conseqüència de la Guerra Civil. Molist ha treballat en aquesta guia els darrers cinc anys després d’haver comprovat que feia més de 60 anys que no es publicava cap obra exclusiva de les pintures de Sert a la Catedral de Vic.

Molist, amb l’elaboració d’aquesta guia turística, té la voluntat “d’augmentar el turisme que vista la nostra ciutat”. La guia es pot adquirir a les llibreries i a l’Oficina de Turisme de Vic. Es preveu que ens els propers mesos sigui reeditada en català i traduïda a altres llengües. Miquel dels Sants Molist i Badiola va publicar, anteriorment a aquesta obra, "Reconeixament Internacional de Jaume Balmes: Centenari de 1910".

INTOCABLE DIGITAL.cat

Sert al Petit Palais: més de 23.000 visitants en cinc mesos

20/09/2012 – Redacció

José María Sert: Le Titan et l’oeuvre, és l’exposició inaugurada el passat mes de març al Petit Palais de París al voltant de l’obra del pintor de barcelona Josep Maria Sert. Una mostra que ha rebut en cinc mesos més de 23.000 visitants, amatents amb l’obra i la tècnica compositiva de l’artista.
La bona notícia ha fet que la regidora de Turisme de Vic, Anna Erra, esperi que la gran afluència a l’exposició del Petit Palais es tradueixi en afluència turística per part de la gent que vulgui conèixer de primera mà l’obra de Sert. Una bona ocasió ja que aquest dimecres també s’ha presentat la guia Les pintures de Sert a la catedral de Vic, de Miquel Molist.

Tags: Anna Erra, Josep Maria Sert, Miquel Molist, Petit Palais

EL TER.NET

 L'exposició del muralista Josep Maria Sert al Petit Palais de Paris acull 23.000 visitants en cinc mesos

Presentació de la guia turística 'Les pintures de Sert a la Catedral de Vic', del vigatà Miquel Molist.

dijous 20 de setembre de 2012 17:17h

Vic, | ACN – L’exposició ‘José María Sert: le Titan à l’oeuvre’, inaugurada a principis de març al Petit Palais de París, ha acollit 23.000 visitants en cinc mesos.
L’objectiu de la mostra era donar a conèixer la figura, l’obra i la tècnica compositiva de Josep Maria Sert, autor que mai abans havia estat objecte d’una exposició retrospectiva a París.
Per la regidora de Turisme de Vic, Anna Erra, l’ajuntament espera que aquesta gran afluència de visitants es tradueixi turísticament a favor de la ciutat, “i molts francesos vulguin venir a visitar Vic i conèixer l’obra del muralista ‘in situ’”. Aquest dimecres també s’ha presentat la guia turística “Les pintures de Sert a la Catedral de Vic”, del vigatà Miquel Molist
L’exposició que s’ha pogut veure a París durant aquests mesos ha permès els visitants fer-se un retrat de l’artista i acostant-s’hi des d’un enfocament nou i original. En total, s’hi ha exposat uns 120 treballs entre els quals hi havia immensos panells individuals, esbossos, fotografies i dissenys de treballs. Paral·lelament a la seva obra artística, els documents privats i fotografies diverses han permès atansar-se també als secrets del seu taller. Tot plegat, amb l’objectiu de retornar un dels artistes catalans més destacats de l’art internacional al seu legítim lloc dins la Història de l’Art
Des de Vic, lloc on va viure i referent de l’obra de l’artista, van sortir cap a París un total de nou obres. Així, els visitants han pogut veure a la capital francesa ‘Els Segadors’, l’‘Esbós del Tríptic de l’absis de la Catedral’, ‘Les 4 estacions’, ‘Sis estudis per a la decoració de l’hotel Waldorf Astoria de Nova York’ i la maqueta de la Catedral de Vic.
Segons la regidora de Turisme, Anna Erra, l’enviament d’aquestes obres a la mostra va servir perquè el Petit Palais de París es convertís en un aparador de la ciutat. A més, es van poder repartir uns tríptics amb informació sobre Vic i el lloc on les obres es troben ubicades a la ciutat.
Es presenta una guia turística sobre les obres de Sert a la Catedral
Aquest dimecres també s’ha presentat la guia turística de Miquel dels Sants Molist ‘Les Pintures de Sert a la Catedral de Vic’. El llibre, d’unes 90 pàgines, fa un repàs al projecte de Josep Maria Sert a la Catedral.
Molist fa una anàlisi i explica els treballs que el muralista projecta per la primera decoració de la Catedral. També s’hi reflecteix el moment en què, després de quedar consternat per la primera Guerra Mundial, Sert canvia la seva concepció pictòrica. Mentre que el primer treball no va arribar mai a veure la llum, el segon projecte sí que es va plasmar a les parets de la Catedral, tot i que la vintena de murals de decoració van desaparèixer poc després gràcies a un incendi. En darrer terme, s’hi pot trobar la tercera decoració que, a més, és la que es pot veure en l’actualitat.
Miquel Molist ha explicat que en el llibre desgrana el significat de cada pintura, amb el títol, la mida, ressenya de la capella que tenen a sota i també es fa referència als sants que hi apareixen.
L’objectiu de la publicació de llibre, segons Molist, és ajudar a potenciar el turisme a la ciutat de Vic. En aquest sentit, ja ha proposat la seva guia turística a tres centenars d’escoles de Barcelona, Osona i el Vallès Oriental.

ACN  (Agència Catalana de Notícies)

19.09.2012 - 16.43 h

L'exposició del muralista Josep Maria Sert al Petit Palais de Paris acull 23.000 visitants en cinc mesos

La regidora de turisme espera que la gran afluència de públic a la mostra sigui un reclam per descobrir la ciutat de Vic

Vic (ACN).- L'exposició 'José María Sert: le Titan à l'oeuvre', inaugurada a principis de març al Petit Palais de París, ha acollit 23.000 visitants en cinc mesos. L'objectiu de la mostra era donar a conèixer la figura, l'obra i la tècnica compositiva de Josep Maria Sert, autor que mai abans havia estat objecte d'una exposició retrospectiva a París. Per la regidora de Turisme de Vic, Anna Erra, l'ajuntament espera que aquesta gran afluència de visitants es tradueixi turísticament a favor de la ciutat, "i molts francesos vulguin venir a visitar Vic i conèixer l'obra del muralista 'in situ'". Aquest dimecres també s'ha presentat la guia turística "Les pintures de Sert a la Catedral de Vic", del vigatà Miquel Molist

EL 9 NOU - Presentació del llibre "LES PINTURES DE SERT A LA CATEDRAL DE VIC" a la Sala Sert de l'Ajuntament de Vic

Un llibre de Miquel S. Molist explica les pintures de Sert de la catedral de Vic - 24-09-2012 -  Jordi Vilarrodà

El llibre de Miquel S. Molist no es limita a l’actual decoració de la catedral, que Sert va tornar a pintar després de la Guerra Civil i que va acabar poc abans de morir, l’any 1945. Hi ha també les referències de tots els treballs previs de Sert en el temple.

Què representen les pintures de Josep M. Sert a la catedral de Vic? Quins personatges rellevants hi ha, enmig de les grans composicions de multituds que tant agradaven el pintor? Amb l’objectiu de respondre a aquestes i altres curiositats, Miquel S. Molist acaba de publicar 'Les pintures de Sert a la catedral de Vic. Presents, passades i cremades', un llibre que vol ajudar el visitant a entendre cada escena: “Entres a la catedral, veus les pintures i què entens? No saps ni qui és cadascú, almenys aquesta és la impressió que tinc jo”, explica Miquel Molist.

L’autor posa com a exemple l’escena del Calvari, que ser considerava “el millor de la catedral i de la meva vida”. L’acumulació de figures és tan gran “que ni es reconeix, a primera vista, la figura de Crist”. Miquel Molist explica la distribució de l’escena, on és sant Joan i la Mare de Déu, què representa cada una de les masses de gent –botxins, jueus i soldats, profetes i patriarques... Cada escena, a més de la il·lustració i la descripció, s’acompanya d’una petita fitxa amb la seva situació en el plànol de la catedral, la mida de la pintura i el passatge bíblic que descriu.

El llibre de Miquel S. Molist no es limita a l’actual decoració de la catedral, que Sert va tornar a pintar després de la Guerra Civil i que va acabar poc abans de morir, l’any 1945. Hi ha també les referències de tots els treballs previs de Sert en el temple: del projecte no realitzat que va començar l’any 1906 i que es va estroncar amb la mort del bisbe Morgades, i de la primera decoració completa, que s’acabarà l’any 1930 i serà destruïda l’any 1936 amb l’incendi de la catedral. “Aquesta era més treballada que l’actual, la va fer amb més temps i era la seva obra clau”, diu Molist. Abans de ser col·locada a la catedral de Vic, es va exposar a la sala del Jeu de Paume de París, on residia el pintor, i va causar una gran expectació. Avui se’n poden veure encara restes que es van salvar de la crema a la Capella Fonda de la Pietat i a l’Ajuntament de Vic. Incloïa també una decoració de les cúpules de la catedral que no es va acabar mai de realitzar.

L’objectiu del llibre Les pintures de Sert a la catedral de Vic és servir “de guia turística”, i per això es pot trobar a l’Oficina de Turisme, a més de les llibreries de la ciutat. L’autor és llicenciat en Dret i treballa a l’Ajuntament de Vic, tot i que la història és la seva passió. L’any 2010, amb motiu del segons centenari del naixement del filòsof Jaume Balmes, va publicar Reconeixement internacional de Jaume Balmes, centenari de 1910.

1906 - Pobres bogaderes

Cada dia de bon matí i en moltes altres hores del dia, a sota el pont del Remei demés llos d’aquelles immediacions s’hi arma tal xarbascat de trompeteria que tot el veïnat i les pobres bugaderes que renten en aquell indret de la Riera ja  no poden aguantar més. No podria trobar-se un   paratge més allunyat on tant ingrata i estrident dissonància no molestés a la gent?

Gazeta Muntanyesa, 11 d'agost

1906 - Petites cròniques: Presentació Johan de Vic

Petites cròniques

Un servidor té—i perdonin que en avant deixant-me de formulismes parli en primera persona—l’honor de presentar als lectors de la GAZETA el company  de redacció encarre­gat d’aquestes cròniques. Es diu Johan de Vic i encara que el nom els hi sigui desconegut no els ho seria la persona; perquè aquí no ens hem pas d'enganyar: aquest nom, ja ho confesso, es suposat. I no cal que surtin amb allò de que no ens agrada donar la cara: a més de que en qüestions de donar és de prudents anar-hi amb gran parsimònia, opino, com en Johan de Vic, que el pseudònim es necessari en molts cassos, puix així com en­sucrats amb el prestigi d’una firma, la gent a vegades s’empassa bunyols, els que tenim el funest precedent d’ésser desconeguts en el mon de les lletres, per més que féssim sants, faríem diables si al peu de nostres escrits, nos donéssim ignocentment a co­nèixer.

Anant a lo que tinc entès han d’ésser les Petites cròniques,  puc bestreure en primer lloc que seran inofensives: m’afanyo a dir-ho per no fer estar amb mal de cor  als pacífics  lectors; ja va bé de tant en tant una mica de castell de focs, mes no pot abusar-se'n; així  és que si l’amic Johan engega mai cap coet diu que serà d’aquells sense malícia que fan embadalir a les cria­tures i que tot lo més espeteguen fluixament. A més,  així com aquesta presentació es un xiquet en broma, crec que en les crò­niques agafarà   sovint les coses pel cantó serio: en Johan de Vic és home entenimentat. Al preguntar-li jo quines tecles tocarà, m’ha respost citant-me de seguida un poeta francès que diu que de petites coses en sorgeixen a voltes grossos efectes, per lo qual es proposa aprofitar, sempre que pugui, els fets o detalls en apariència menyspreables i que ben analitzats poden fer-se interessants; mi­rarà de presentar la nota del dia o el succés d’actualitat sota algun aspecte estrany; ens abocarà impressions personals, que d’impressionable ho és molt el meu amic en­cara que a vegades sembli escèptic.

En una paraula—y aquesta es la meva opinió confidencial—lo que engiponarà per les Petites cròniques serà lo  que no pugui sentir per article de gran volada; quan una idea s’ha d’inflar massa a la descarada per fer-la arribar a les quartilles reglamentaries, val més servir-la amb poc amaniment. Així ho farà, i si algú troba passador lo que surti, l’autor en  quedarà content; als que no els faci el pes, res més puc aconsellar-los sinó que ho passin per alt.—BERNAT.

Gazeta Muntanyesa, 11 d'agost