1906 - Petites cròniques: Carn en mal estat

Petites cròniques

Amb tota la innocència un pobre vell que anava fet un perdulari per aquets carrers em contestà al insinuar-li la conveniència de que es deixés recollir en un asil: I cah, home! no veu que allà els donen la «bola»?

Aquesta sortida que em va  fer partir de riure i  al mateix temps m’augmentava la llàstima envers aquell pobre de cos i d’es­perit, avui podríem fer-la, i no com a xiste, els vigatans quan la criada nos crida a taula. Perquè s’ha averiguat un  d’aquests dies, que els seductors bistecs i les apetito­ses costelletes, que en una plata més o menys ben guarnida ens presenten als que tenim la desgracia d’haver de menjar per viure, són ni  més ni menys com las morcillas qui els municipals i serenos donaven als gossos; no més que en lloc d’estricnina ens hi planten una altra mala cosa que en diuen nivelina i les «boles» que per aquells animalets eren fetes amb talls de llonganissa bona, per les persones les arreglen amb carn pudenta.

Per alguna cosa ha progressat la Química, deuen pensar certs carnissers i no es pas cas de llençar així com així la carn passada, que un clavo saca otro clavo i l’efecte de les metzines ja traurà a la gent el regust i el fàstic. Un cap de bestiar mor de mala mort? Doncs cap a Calldetenes a escorxar-lo, que els de Vic ben arregladet ja se'l cruspiran. De passada s’aprofita l’ocasió de protestar contra l’odiós impost de consums estalviant-se de pagar-lo, perquè sem­pre hi han burots que baden...

Si es cert lo que referent a tot això he llegit en els periòdics de la setmana passa­da, no comprenc com no tenim  encara de reixes endins a algun dels del tallant. Seria ridícul anar amb multes i amonestacions a aquesta mena de gent: que una part dels di­ners   estafats al públic ingressin, en forma de penyora, a les caixes de l’Administració, poc ens importa; lo interessant, lo impres­cindible és que es retirin permisos i es procu­ri portar a respectuosa distancia als que ve­nen a tractar-nos com a xinos i com a hienes puix que després del timó del pes nos endossan vianda corrompuda i amb la correspondiente dosis de veneno, com deien els bans del Alcalde abans d’haver-hi lacero municipal.

Qui sigui confrare que prengui candela.

JOHAN DE VICH

Gazeta Muntanyesa, 29 d'agost