AL CAP DE LLÚPIA
Salut insigne Baró;
per lo que a ton cos afecte,
per la carn d'aquell subjecte
que't presta la distinció,
puix per ton cap de cartró,
hont les llupies escampades,
semblan patates pelades
a punt per fer un guisat:
d'esser Baró estàs privat
per mil y una vegades.
Tal com ets te conseguí,
ni poch ni molt envelleixes,
tes faccions son les mateixes,
ets ben diferent de mi;
jo m'acabo d'envellí
mes, tu, no ho fas mal viatge!
es clar! tenint la ventatja
de rellevarte com fan,
t'han vist, veuen y veuran
un sens fi del meu llinatge.
Contra tu res pot lo mal,
tant te fa una assoleyada
com una forta glassada,
per tu, tot es ben igual;
no't fa por l’estar malalt,
ni't preocupas del metge:
tu no ets católich ni heretge,
en tot ets indiferent
peró tot aixó's compren;
com no tens ni cor ni fetge!
Ets un cap sense cervell
y no prenguis en agravi
el dirte que'l fas de sabi,
y’1 tens com un escambell;
ets l'auca del desgavell,
ab ta irònica rialla,
enganyas a la canalla
y quan els tens ben aprop
els hi fas un fart de drop
ab ta malehida tralla.
MARIÁN CALLÍS Y COLLELL
Juliol de 1906.
Gazeta Muntanyesa, 4 de juliol
No hay comentarios:
Publicar un comentario