CONTRA LA BLASFEMIA
Tenim constituïda aquí entre nosaltres una Federació de Societats que té entre els seus més preeminents objectius anar contra la blasfèmia. De la lectura del reglament d'aquesta piadosa Federació em sembla que no ha sigut prou explícit en l'enumeració dels medis que poden fer pràctic y viable el bell ideal de fer desaparèixer d'entre nosaltres l'abominable costum que de blasfemar y mal parlar del més sant y sagrat tenen algunes persones.
Y sobre aquest punt vaig a dir-hi la meva amb la claredat que ha de caracteritzar als catalans. Y aquestes meves consideracions sols vull fer constar que me les dicta el convenciment y la lleialtat.
Tot lo que s’intenta contra la blasfèmia rm temo que resultarà en va si no es té en primer lloc la fermesa de valdre’ns del que les lleis civils disposen sobre aquest punt. No es cregui que sigui el meu intent indicar que s’hagin de deixar els medis que en podria dir espirituals, com la pregaria, zel, bon exemple y monició caritativa: però pot ben donar-se el cas de que aquests medis per sí sols resulten insuficients si es vol aconseguir alguna cosa pràctica feia una tal obra de sanejament moral. Les medicines aquestes espirituals no s’han pas d'abandonar ni despreciar, però voldria expressar mon convenciment de que, sens dubte per nostra misèria de fills d'Adam, seran no prou actives si no ens aprofitem de lo que conté la legislació vigent contra els que menys preuen el nom de Deu o ofenen els nostres sentiments religiosos. És necessari que tinguem valentia per acudir als encarregats d'aplicar y vigilar pel compliment de les lleis, exigint que aquestes es compleixin pesi a qui pesi y caigui qui caigui.
Per això sols se necessita una intenció rectíssima y ésser-hi ben decidits per anar com realment podem anar sense por. No ens hem de donar vergonya d'acudir als dependents de l'Autoritat, a l'Alcaldia, fins al tribunal de primera instància, fent si convé de denunciadors y d'acusadors o de testimonis. Amb la cèdula personal a la ma hem de sortir en defensa de la nostra religió ultratjada, volent que es castigui y la pena establerta per la llei caigui sobre qui vagi en contra de lo que hem d'estimar més que nosaltres mateixos.
I entenc que això precisament es el que deuria buscar que es fes la citada Federació. Aquesta tindria de procurar tota classe d'auxilis als que acudissin al tribunal en defensa de nostres creences ultratjades, buscant que no faltés consell y ajuda moral y si convingués material als que es tinguessin que presentar en el judici de faltes y demés incidents a que pogués donar lloc la persecució de la blasfèmia.
Si no es fa així, si no es procura amb medis divins y humans, si no s'acut a lo contundent, temo que la Federació resultarà una bona intenció no més. És precís que fem els possibles perquè s’escarmenti amb el pes de la llei als renegadors y bruts de llengua. El càstig dur y sens contemplacions és potser l'única cosa que pot fer alguna impressió al blasfem, que, pel mer fet d’ésser tal, ja resulta un ser degenerat moralment. I, o molt m'enganyo, tinc la seguretat de que si s'aplicava la multa corresponent o els dies de detenció previnguts per la llei als que delinquissin en aquest punt, amb poques vegades veuríem desterrada de les nostres places y carrers el lletgíssim viciot de la blasfèmia.
J. C.
Gazeta Muntanyesa, 21 d'abril
No hay comentarios:
Publicar un comentario