Petites cròniques
Un servidor té—i perdonin que en avant deixant-me de formulismes parli en primera persona—l’honor de presentar als lectors de la GAZETA el company de redacció encarregat d’aquestes cròniques. Es diu Johan de Vic i encara que el nom els hi sigui desconegut no els ho seria la persona; perquè aquí no ens hem pas d'enganyar: aquest nom, ja ho confesso, es suposat. I no cal que surtin amb allò de que no ens agrada donar la cara: a més de que en qüestions de donar és de prudents anar-hi amb gran parsimònia, opino, com en Johan de Vic, que el pseudònim es necessari en molts cassos, puix així com ensucrats amb el prestigi d’una firma, la gent a vegades s’empassa bunyols, els que tenim el funest precedent d’ésser desconeguts en el mon de les lletres, per més que féssim sants, faríem diables si al peu de nostres escrits, nos donéssim ignocentment a conèixer.
Anant a lo que tinc entès han d’ésser les Petites cròniques, puc bestreure en primer lloc que seran inofensives: m’afanyo a dir-ho per no fer estar amb mal de cor als pacífics lectors; ja va bé de tant en tant una mica de castell de focs, mes no pot abusar-se'n; així és que si l’amic Johan engega mai cap coet diu que serà d’aquells sense malícia que fan embadalir a les criatures i que tot lo més espeteguen fluixament. A més, així com aquesta presentació es un xiquet en broma, crec que en les cròniques agafarà sovint les coses pel cantó serio: en Johan de Vic és home entenimentat. Al preguntar-li jo quines tecles tocarà, m’ha respost citant-me de seguida un poeta francès que diu que de petites coses en sorgeixen a voltes grossos efectes, per lo qual es proposa aprofitar, sempre que pugui, els fets o detalls en apariència menyspreables i que ben analitzats poden fer-se interessants; mirarà de presentar la nota del dia o el succés d’actualitat sota algun aspecte estrany; ens abocarà impressions personals, que d’impressionable ho és molt el meu amic encara que a vegades sembli escèptic.
En una paraula—y aquesta es la meva opinió confidencial—lo que engiponarà per les Petites cròniques serà lo que no pugui sentir per article de gran volada; quan una idea s’ha d’inflar massa a la descarada per fer-la arribar a les quartilles reglamentaries, val més servir-la amb poc amaniment. Així ho farà, i si algú troba passador lo que surti, l’autor en quedarà content; als que no els faci el pes, res més puc aconsellar-los sinó que ho passin per alt.—BERNAT.
Gazeta Muntanyesa, 11 d'agost
No hay comentarios:
Publicar un comentario