Petites cròniques
L’estiu s’acaba! Els balnearis van buidant-se, els estudiants fan la maleta, els bons pagesos, experimentant la sensació de qui es treu un pes de sobre, veuen tornar als seus amos cap a Ciutat. Ja els sardanistes poden donar l’abast a les festes majors i les viles i poblets que tenien colònia, aviat podran passar balanç de la temporada.
«Un quasi bé arriba a enyorar el fred; també tenen el seu encís les llargues vetlles passades explicant contes a la vora del foc i desfermant la fantasia mentre per fora corre desfermada la tramuntana....
L’esperit a l’hivern es replega, es contrau de la mateixa manera que la vida es concentra en les grans poblacions i tot lo que a l’estiu és activitat difusiva, quan fa fred es converteix en intensitat reclosa. L'hivern es una mena de lente convergent: l’estiu, divergent; per això al hivern l'esperit se sent enèrgic i a l’estiu, lac, escampat...
En això de la temperatura, com en tot lo del mon, no regna pas concordança de gustos. L'un exclama: a mi doneu-me l’estiu! i l’altre respon: a mi doneu-me l’hivern! Sense contar-hi encara als eterns reganyosos que sempre abominen de l’estació que travessen. Doncs jo, optimista de mena, trobo l’estiu magnífic, ple d’atractius, amb les seves excursions, les seves festes, les seves viles d’aigües, les seves migdiades, les seves fontades... Mes, potser hi hauria estiu si no existís l'hivern? Podríem aguantar dotze mesos d’envelats, flaires camperoles, pols de carreteres, vagons de ferrocarril, tractes amb pagesos i nits de suor? Trobo que és de pura necessitat la incubació sota la capa, el tapaboques o el gabán de les energies que passat Sant Joan de juny trenquen la closca.
El canvi radicalíssim que en la vida social porten les lleis astronòmiques és considerat imperiós i tothom que pot se'n va a escampar la boira a l’estiu tot esperant—al menys aquí a Vic—que acampi durant bona part del hivern. i ara, en aquest temps, la gent se'n torna cap a caseta i aviat, iniciada la crisis de les payoles, les senyores començaran a mirrar-se figurins de paletot i els homes es posaran armilla; les orenetes d'hivern estan a punt d'arribar: les castanyeres ja netegen llurs fogaines i nostres seminaristes desarraconen les capes solfejades i els acordions que es posen al cap.
L’estiu s'acaba, els forasters marxen. La impertorbable placidesa de la vida vigatana arribarà prompte al punt culminant. Als qui únicament sobre el mapa podem contemplar durant llargues mesades l'elegant côte d'azur i al natural, sols de correguda les no tant famoses platges de la Barceloneta o de can Tunis, no ens resta més que esperar estoicament els primers freds amb tota la seva trista remor de fulles seques i plany de campanes que toquin a morts.
JOHAN DE VlCH.
Gazeta Muntanyesa, 19 de setembre
No hay comentarios:
Publicar un comentario