Aquest Bloc està dirigit a tots els amants de les notícies curioses de finals del segle XIX i principis del XX extretes sobretot de l’Arxiu Episcopal de Vic.
Com a vigatà que sóc, bona part dels articles inserits estaran relacionats amb aquesta bella i vella ciutat.
Cada notícia, serà extreta de documentació real i verídica trobada a diaris, revistes, llibres i altre documentació.
Hi haurà notícies inèdites, curioses i quotidianes que es creien perdudes. Ens faran veure una mica com era la vida aleshores. D’alguna pensarem: quina raó tenien aleshores!
El cert és que intentaré seguir els savis preceptes de Jaume Balmes que, en un article publicat al 1841 a La Civilización , esmenta la manera d’estudiar la història. Diu així:
Ara que tenim l'avinentesa, farem una observació sobre l'estudi de la història. Creiem que generalment és donada una importància excessiva als fets que es presenten a la superfície de la societat, i massa poca als que s'esdevenen al seu fons. Els canvis de governs, les guerres, l’engrandiment i decadència dels imperis, són massa atribuïts només a causes polítiques o bé a la influència de certs homes,- si s'enfondia més en el cor de la societat, serien trobades unes altres causes més profundes i sobretot més naturals i més simples. El primer estudi preparatori que a parer nostre caldria fer de la història, és la investigació de les dades que mostressin el viure dels pobles; vull dir fer una estadística tan exacta i minuciosa com fos possible, no solament de llur estat intel·lectual i moral, de les relacions de família, de la religió, lleis, usos i costums, sinó també, i molt particularment, de quins mitjans usaven i quants en tenien per a poder viure.
Canviant de tema, vull fer una mica de publicitat sobre Vic per a que, qui llegeixi aquestes paraules, s’animi a fer una visita cultural per la “Ciutat dels Sants”.
Què es pot veure? Fonamentalment el casc antic que és considerat com a quarta Meravella de Catalunya segons el concurs públic iniciat per l’Organització Capital de la Cultura Catalana que es realitzà al 2007.
Tingueren molta raó ja que fent una passejada pel centre històric de la nostra ciutat es poden contemplar edificis, carrers i places amb molta història i bellesa arquitectònica de vàries èpoques. Començant des de la romana, simbolitzada pel nostre Temple Romà; la romànica, amb el Pont de Queralt o l’Albergueria; la gòtica, representada per una part de l’Ajuntament, l’Església de Sant Just o els Claustres de la Catedral ; la renaixentista, amb la casa Moixó situada a la majestuosa Plaça Major; la barroca amb l’elegant casa Masferrer; la neoclàssica amb part de la Catedral (única d’aquest estil a la península ibèrica); i la modernista com la Casa Comella. He posat pocs exemples d’edificacions amb caràcter històric. Realment n’hi ha molts més. Sobretot s’ha de destacar la part barroca i la modernista.
S’ha de dir que, segons investigacions realitzades en diaris antics, hi ha dues visites obligades que des de fa més de 100 anys han tingut i segueixen tenint major nombre de visitants.
Una d’elles és al Museu Episcopal que ocupa un dels llocs preeminents entre els museus de Catalunya. Destaquen les col·leccions de pintura i escultura medievals que estan a l’alçada de les millors del món.
L’altra visita que no es poden perdre és la d’anar a la Catedral. A part del campanar i la cripta romànics, el claustre gòtic, i les parets i façana neoclàssiques, la seva vestimenta interior la formen els murals gegantins del gran pintor barceloní Josep Maria Sert. La Seu de Vic ha estat l’obra que li va donar la fama; va ser la seva obra mestra; l’obra culminant de la seva vida.
Actualment aquest muralista no està tant reconegut com hauria d’estar i d’aquesta manera vull potenciar novament la seva imatge.
Explica la història d’aquestes pintures començant pels projectes de 1900 a 1906; passant per la primera, la segona i la tercera decoració i, finalment, les idees projectades però no realitzades a causa de la mort d’aquest insigne pintor.
És molt útil ja que el contingut d’una part important d’aquesta guia es pot utilitzar per anar a la Catedral , observar cada representació i informar-se del seu significat. Cada mural està tractat individualment amb el seu títol, el croquis de la Catedral per saber on està situat, les mides del mateix, la capella sobre la que està pintat, un resum del seu contingut i la inspiració d’aquesta pintura.
És assequible, econòmicament parlant, per les 90 pàgines que té. Aquestes estan plenes de recerques que no han estat publicades fins ara. El poden trobar a les llibreries de Vic, a l’Oficina de Turisme, al Museu Episcopal i a la mateixa Catedral vigatana.
Agraeixo l’atenció prestada en aquestes paraules i espero que aquest Bloc sigui interessant i instructiu pel lector.
Resto a la seva disposició per a qualsevol dubte que tinguin.
Miquel dels Sants Molist Badiola
No hay comentarios:
Publicar un comentario